Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
Albert Bastardas i Sampere

Albert Bastardas i Sampere
© Fototeca.cat
Història
Política
Dret
Advocat i polític.
Membre del Partit Republicà Autonomista, fou primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona 1908 i alcalde accidental 1907-09 El 1913 fou elegit diputat provincial i intervingué en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual fou vicepresident Exiliat l’any 1926, el 1932 fou diputat de l’ADPGC al Parlament català per Granollers Fou secretari de la Unió Federal Nacionalista Republicana Promogué les assegurances socials i la prevenció d’accidents i, com a president del Patronat de Previsió Social de Catalunya i Balears, aconseguí que fossin obligatoris el retir…
Imatges i fets dels catalans
Cinematografia
Sèrie de vuit films en 35 mm per a sales comercials i en 16 mm per a usos pedagògics, produïda i realitzada per l’Institut del Cinema Català (ICC) amb l’ajuda de la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La sèrie fou escrita per l’historiador Oriol Vergés, i els capítols foren rodats per diversos realitzadors Els títols de cada episodi 12 minuts expliciten elsseus continguts "Orígens d’un poble Naixement de Catalunya" 1978-79, i "Corpus de Sang La revolta dels segadors" 1978-79, ambdós de Jordi Feliu "L’aventura de les Amèriques" 1979, de Manel Esteban "El camí de la desfeta" 1979-80, de Carles Jover "Del mall a la màquina" 1979-80, d’Eugeni Anglada "Anys decisius del sindicalisme a Catalunya" 1980, de Josep Maria Forn "Orígens del…
Unión Monárquica Nacional
Política
Partit polític fundat a Barcelona pel febrer del 1919 que aplegava l’ala més unitarista i dretana del monarquisme català.
Fou creat per iniciativa i sota la presidència d’Alfons Sala i Argemí després comte d’Ègara, diputat i cacic del districte de Terrassa Representà l’oposició al sector regionalista organitzat en la Federació Monàrquica Autonomista, i no passà mai d’ésser una reunió de notables, sense base organitzada en foren dirigents el marquès d’Olèrdola, el comte de Fígols, el comte del Montseny, el baró de Viver, el comte de Santa Maria de Pomers, LlPons i Tusquets, etc Incapaç de superar electoralment la Lliga i menystinguda pel poder central, la mateixa impotència de la UMN la convertí en el suport…
Pla de Distribució en Zones del Territori Català
Pla d’endegament del territori de Catalunya encomanat el 1932 per la Generalitat a l’equip format per Nicolau i Santiago Rubió i Tudurí; es basaren, però, en anàlisis sectorials anteriors d’August Matons, Pere M.Rossell i Vilar (agricultura i ramaderia), Pau Vila (localització industrial), P.Bosch i Gimpera, J.Martorell, H.Gaussen (reserves paisatgístiques), J.Mestre i Fossas (sanitat i cultura).
L’antecedent immediat és el Pla Sexennal de la Mancomunitat, però la teoria general prové de PGeddes divulgat des del 1915 per CMontoliu, Abercombie i del pla regional de Nova York iniciat en 1922-23 Les propostes del Regional Planning, basades en una determinada política anticíclica, es fonamenten en la preservació de les àrees agrícoles i ramaderes, selecció restrictiva dels rius a utilitzar industrialment, reducció de les àrees incomunicades per a potenciar econòmicament tot el territori, reforçament del sistema portuari del Principat, reequilibri territorial en definitiva que…
Salvador Vives i Casajuana
Psiquiatria
Psiquiatre.
Estudià a Barcelona i completà estudis a París Deixeble de DMartí i Julià El 1920 fou comissionat per la Mancomunitat de Catalunya per a informar sobre l’avanç de les tècniques psiquiàtriques a França, Bèlgica i Itàlia Fou director tècnic dels serveis psiquiàtrics de Catalunya 1936-39, secretari general del Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana, director dels hospitals psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat i de Salt i vicepresident del Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona Entre les seves obres cal consignar El alcoholismo…
Pere Gual i Villalbí

Pere Gual i Villalbí
© Fototeca.cat
Economia
Economista.
Format a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds Anglaterra, fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera 1915 Militant de la Lliga Regionalista, fins el 1924 collaborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya Durant la Dictadura de Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional Amb el franquisme, presidí l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961 després de l'etapa falangista i li donà un caire més asèptic respecte al règim Fou ministre sense cartera 1957-65 i president del Consejo de Economía…
Josep Maria Gich i Pi
Periodisme
Dret
Literatura catalana
Política
Història
Notari, periodista i assagista.
El 1909 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, es doctorà en dret el 1917, a Madrid, i el mateix any 1917 era admès com a acadèmic a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Exercí de notari a Barcelona i, des del 1920, fou catedràtic de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Fundà amb Lluís Vila i d’Abadal l’Agrupació Escolar Tradicionalista El 1909 era membre d'Acció Social Popular Milità a…
,
Laboratori General d’Assaigs i Condicionament
Laboratori creat el 1922 com a laboratori general de la Universitat Industrial, dependent de la Mancomunitat de Catalunya.
La seva creació havia estat gradual Comprenia cinc seccions laboratoris de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, de l’Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d’Agricultura, de l’Escola d’Adoberia i de l’Escola Tèxtil Aquest darrer laboratori tenia al seu càrrec el condicionament Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d’indústria i comerç, i a partir de la reestructuració del departament d’economia, per l’agost del 1937, fou òrgan del seu departament tècnic
Badia del Vallès

Bloc de pisos a Ciutat Badia, Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, drenat pel riu Sec, situat en una zona planera i envoltada d’autopistes.
Situació i presentació El terme de Badia del Vallès té una extensió de 0,9 km 2 i limita amb els termes de Cerdanyola del Vallès S, Barberà del Vallès E i Sabadell W Declarat municipi independent el mes de febrer del 1994, neix per la segregació del polígon d’habitatges de protecció oficial de Ciutat Badia, compartit fins aquell moment pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d’encarregar-se de l’administració El territori és…
escola d’estiu
Educació
Escola per a mestres que funciona normalment a l’estiu com a extensió de l’ensenyament normal oficial.
Als Països Catalans la primera fou creada el 1914 per iniciativa d’Eladi Homs i de la Mancomunitat de Catalunya Suspesa durant la Dictadura 1922, reprengué les seves activitats el 1930, i del 1931 al 1935 estigué sota el patronat de l’Escola Normal de la Generalitat Modernament fou creada l’escola d’estiu de Rosa Sensat 1966, continuadora en part de l’escola de la Generalitat A partir del 1968 hom n'organitzà a moltes poblacions dels Països Catalans Posteriorment, el Collegi de Doctors i Llicenciats en Filosofia, Lletres i Ciències organitzà el 1974 l’escola d’estiu de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina