Resultats de la cerca
Es mostren 1103 resultats
acoblament
Música
Mecanisme de l’orgue que permet de fer sonar, a la vegada, les notes de diversos teclats a partir d’un de sol.
Si es tracta de l’acoblament d’un teclat manual al de pedal, s’utilitza igualment el nom d’enganxall En aquells casos en què les exigències de muntatge obliguen a fabricar l’arbre de l’orgue en dues parts que després cal unir, hom anomena també acoblament el dispositiu que permet unir-les en el moment del muntatge definitiu
convers | conversa
Cristianisme
En un orde o congregació religiosos, profés sense vots solemnes, anomenat també llec.
Creació cistercenca del s XI, els conversos, tradicionalment, no han rebut els ordes sagrats, ni han estat sotmesos a les obligacions corals plenes i s’han dedicat més al treball manual, especialment, a l’edat mitjana, a les granges Les mateixes normes han estat aplicades a les comunitats femenines El Codi de dret canònic del 1983 suprimí la diferència entre professos i conversos
Jorge Sánchez Martín
Esport general
Gestor esportiu.
S’especialitzà en gestió d’organitzacions esportives Ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Internacional de Catalunya i l’ESERP Business School Publicà, entre d’altres, Manual práctico de financiación para entidades deportivas 2004, Business & Fitness El negocio de los centros deportivos 2011 i La fidelización en los centros deportivos Diferénciate Cuida a tus clientes 2013
analitzador sintàctic
Component dins d’un intèrpret o compilador que verifica la correcta sintaxi d’una seqüència de dades d’entrada estructurada, normalment en forma d’arbre sintàctic abstracte, i permet el processament d’aquesta.
L’analitzador sintàctic sovint empra un analitzador lèxic per a crear segments d’informació útil de la seqüència d’entrada Generalment, els analitzadors sintàctics operen en dues etapes, una primera d’identificació de la informació i una segona de creació de l’arbre sintàctic Poden ser programats de manera manual o generats de manera semiautomàtica fent ús d’eines informàtiques específiques
aptitud
Psicologia
Disposició o capacitat natural o adquirida per a fer alguna cosa.
Hom considera que, tant si les aptituds són innates com adquirides, hom les pot perfeccionar per mitjà de l’educació, tenint en compte diversos factors com són la intelligència, la destresa manual, l’atenció, la memòria, els sentiments Les aptituds són una de les bases de les diferències individuals i per a llur determinació han estat creats nombrosos tests, diferents dels d’intelligència
Bernat Joan Poll
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en drets Regent de la cancelleria del regne de Mallorca i conseller de Felip II Arran de la creació de l’audiència a Mallorca per la pragmàtica reial del 1571 escriví un manual sobre el funcionament d’aquesta i sobre la forma i manera de procedir-hi Noves ordinacions, stils i pràctica, publicat el 1576 per manament del lloctinent Miquel de Montcada
Ludwig Gattermann
Química
Químic alemany.
Professor de la Universitat de Friburg, féu valuoses aportacions a la síntesi aromàtica d’aldehids i de cetones El 1897, juntament amb Koch, ideà un procediment de formilació anomenat de Gattermann-Koch i el 1907 una variant d’aquest, coneguda com a síntesi de Gattermann Redactà un manual de pràctiques de química que ha esdevingut clàssic en el seu gènere
Antoni Comajoncosa
Cristianisme
Franciscà.
Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al collegi missional d’Escornalbou L’any 1778 anà a Amèrica Organitzà 1780 el collegi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos , grup no sotmès al poder colonial Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones del colegio de Tarija 1799 i Manual de misioneros
Hermann Wagner
Geografia
Geògraf alemany.
Professor a Königsberg i Göttingen, alternà els estudis geogràfics amb estudis físics i humans Des del 1879 dirigí el Geographisches Jahrbuch de l’institut geogràfic Perthes, de Gotha Atribuí una gran importància a la representació cartogràfica És autor, entre altres obres, de Die Bevölkerung der Erde ‘La població de la terra’, 1866 i Lehrbuch der Geographie ‘Manual de geografia’, 1877
Carlo Tagliavini
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i lingüista italià.
Professor de llengües romàniques a Holanda 1927-28, Hongria 1929-35 i més tard a Pàdua De les seves obres es destaquen Grammatica della lingua rumena 1923, Osservazioni sulla diffusione delle parole marinaresche italiane nelle lingue balcaniche 1942, Le origini delle lingue neolatine 1948, excellent manual de lingüística romànica, Introduzione alla glottologia 1949, articles sobre llengua albanesa, estudis sobre gramàtiques comparades, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina