Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
El material refractari dels Cucurny
Si Joan Molas és considerat pels seus contemporanis com l’introductor a Catalunya del material refractari, l’empresa dels Cucurny és, sense cap dubte, la gran empresa d’aquests productes durant tres quarts de segle Pau Cucurny i el seu fill Màrius fotografia de començament de segle Pau Cucurny i Delahaye era un fabricant de maons a mitjan segle XIX, amb la bòvila a la Bordeta, municipi de Sants, en el Pla de Barcelona, des del 1840 Un fabricant interessat a modernitzar la seva maquinària i a introduir les novetats que arribaven de l’estranger Fou un dels qui, al mateix temps que Joan Molas,…
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…
premi Miquel de Palol
Literatura catalana
Premi de poesia en llengua catalana que atorga anualment a Girona, des del 1978, la Fundació Prudenci Bertrana.
Forma part dels Premis Literaris de Girona Relació d’obres i autors guardonats Any Obra i autor 1978 Cel de nit , d’ Eudald Puig 1979 Memòria del cos , d’ Àlex Susanna 1980 Terres perdudes , de Salvador Oliva 1981 Cants d’Hekatònim de Tifundis , de Joan Margarit 1982 Carrer d’hivern , de Víctor Obiols 1983 1983 , de Jordi Jové 1984 Llibre de les inauguracions , de Màrius Sampere 1985 Tres quaderns , de Joan Casas 1986 Memòria de la carn , de Josep Navarro 1987 desert 1988 Les ombres, Laocoont, les ombres , de Jacint Sala i Codony 1989 Vista cansada , d’ Antoni Puigverd 1990…
Sureda
Família d’artistes.
Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius…
El Poble Català
Periodisme
Diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, publicat a Barcelona des de l’11 de maig de 1906 al 14 d’abril de 1918.
Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet,…
Joan Vila i Casas

Joan Vila i Casas
© Marie Christine Vila
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, gravador, ceramista i escriptor, conegut com Vilacasas.
El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal…
,
Aeroclub Barcelona-Sabadell

Avió de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell
Arxiu Aeroclub Barcelona-Sabadell / Oscar Laborda
Esports aeris
Club d’aviació de Barcelona i Sabadell.
Fundat el 27 de juliol de 1953 per la fusió de l’Aero Club de Barcelona i de l’Aero Club de Sabadell, principals aeroclubs de l’època Des de la seva creació competí en les principals proves i el primer president fou Josep Maria Marcet i Coll Des del 1953 disposa d’escola de pilots i celebra la festivitat de la Mare de Déu de Loreto, patrona de l’aviació El 1955 organitzà la primera Volta Aèria a Catalunya i durant les festes de la Mercè del 1956 i 1960 organitzà dos festivals aeris considerats dels més importants d’Europa Promogué activitats aeronàutiques com l’expedició a Bali…
Luis Cabañas Guevara
Pseudònim emprat pels periodistes Màrius Aguilar i Rafael Moragas per a signar els llibres d’anècdotes Cuarenta años de Barcelona 1890-1930 (1944) i Biografía del Paralelo (1945).
Institut d’Estudis Ilerdencs
Institució creada el 1942 a Lleida per la diputació provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes.
Té la seu a l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici que des de mitjan dècada de 1920 deixà de fer funcions sanitàries i es convertí en Museu del Poble durant la Guerra Civil i en dipòsit de les confiscacions de la Generalitat, i que des del 1941 depenia del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional SDPAN L’origen de l’IEI està estretament vinculat al Caliu Ilerdenc De fet, nasqué amb el propòsit de donar suport “científic” a la ideologia d’aquesta societat, bé que des del final de la dècada de 1960 se’n distancià Regit per l’ordenament franquista, estigué adscrit al Consell…
Teatre Mariinskij de Sant Petersburg
Música
El Teatre Acadèmic Nacional d’Òpera i Ballet Mariinskij de Sant Petersburg -anomenat Teatre Acadèmic Nacional d’Òpera i Ballet del 1917 al 1934 i Teatre Kirov, nom d’un líder de la Revolució, del 1935 al 1992- fou fundat el 1783 per Caterina la Gran per afavorir la introducció de l’òpera europea.
S’inaugurà amb Il mondo de la luna , de G Paisiello Situat a la plaça del Carrousel -després, plaça del Teatre-, es convertí en l’important Conservatori Rimskij-Korsakov Davant seu es construí, a mitjan segle XIX, un teatre circ, singular obra d’Al’bert Kavos, fill del compositor Katerino Kavos i especialista en arquitectura teatral autor del Bol’šoj de Moscou Quan es cremà, deu anys després, el tsar Alexandre II n’ordenà la reconstrucció i ampliació al mateix Kavos, amb la voluntat de competir amb el Bol’šoj Inaugurat el 1860 amb Una vida pel tsar , de M Glinka, prengué el nom…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina