Resultats de la cerca
Es mostren 790 resultats
mar de Kara
Mar
Mar de l’oceà Àrtic, al litoral de Rússia, entre les illes de Nova Terra, Terra de Francesc Josep i Terra del Nord.
Amb una superfície de 880 000 km 2 , hi abunden les profunditats de 30 a 100 m, i arriba fins a 620 m Hi ha moltes illes, grans badies com les de l’Obi i del Ienissei i ports importants Dickson i Novyj Port, etc Una de les mars més fredes de Rússia, resta coberta de glaç la major part de l’any
picnoclina
Ecologia
Separació horitzontal que s’esdevé entre masses d’aigua de diferent densitat, a causa de diferències tèrmiques, de salinitat, etc.
En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs
barrera
Biologia
Transports
Obstacle natural que impedeix l’expansió de l’àrea d’una espècie.
Les barreres poden ésser purament geogràfiques les mars per a les espècies terrestres els continents per a les marines una serralada, un riu, però també n'hi ha de climàtiques temperatures massa baixes, pluges insuficients, vents massa forts, d’edàfiques substrat desfavorable i de biòtiques boscs massa ombrívols per a les espècies heliòfiles, absència de bosc per als animals arborícoles
vermètids
Zoologia
Família de gastròpodes prosobranquis a la qual pertanyen unes poques espècies integrades dins el gènere Vermetus.
Cal esmentar Vgigas , el cargol vermiforme, comú a les costes dels Països Catalans, i Siliquaria , tots de closca tubular amb l’espiral desenrotllada, la qual cosa els dóna l’aparença d’alguns poliquets serpúlids, i amb obertura de la closca, circular i tancada per un opercle rodó Viuen adherits a les roques del litoral de les mars càlides i temperades
peix martell

Peix martell
© Cámara Provincial de Turismo de Galápagos
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels esfírnids, amb el cap de forma molt característica, amb dues expansions laterals i amb els ulls situats en els extrems d’aquestes expansions, a la qual forma deu el nom vulgar.
Arriba fins als 3m de longitud total i és de color gris Les altres espècies de la família habiten preferentment a les mars càlides, però Sphyrna zygaena és present a la Mediterrània Habita en aigües profundes i és un bon nedador, capaç d’agredir l’home Hom creu que té un olfacte excellent, car és la primera espècie que arriba quan apareix sang
sabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids, de cos estret i molt allargat (entre 50 cm i 2 m), pell nua, musell allargat i en punxa, amb la mandíbula superior més curta que la inferior i proveïdes ambdues de fortes dents.
L’aleta dorsal, molt llarga, s’estén des del cap fins a la cua, que és molt petita De color blanc argentat, habita sobre els fons arenosos de notable fondària Bé que la seva carn és molt apreciada, el seu valor comercial no és gaire notable, a causa de la poca abundor de l’espècie a les mars dels Països Catalans
El vaixell fantasma
Música
Òpera en tres actes de Richard Wagner (dita també L’holandès errant, per tal com el títol original és Der fliegende Holländer), basada en un text del mateix Wagner sobre una antiga llegenda recollida per H.Heine.
Un capità holandès és objecte d’una maledicció ha de navegar set anys per mars tempestuoses, i té un sol dia per a assolir l’amor pur d’una noia que el redimeixi altrament, ha de continuar navegant Estrenada a Dresden el 1842, fou la primera òpera no convencional de Wagner i la primera que figura actualment al repertori habitual
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
Exposició Mundial de Lisboa
Logotip de l’Expo'98
Història
Arquitectura
Exposició Mundial celebrada a Lisboa entre el 22 de maig i el 30 de setembre de 1998.
La convocatòria commemorà els 500 anys de l’arribada del navegant portuguès Vasco da Gama a l’Índia L’Exposició respongué a la temàtica de Els oceans, un patrimoni pel futur recolzada en la declaració de les Nacions Unides de convertir el 1998 en Any Internacional dels Oceans La mostra presentà els béns dels oceans des dels vessants científic, ecològic, lúdic i artístic i convidà la comunitat internacional a fer una reflexió sobre la importància de la seva conservació El total de participants fou de 151 països, 9 organitzacions internacionals i 8 organitzacions nacionals Ubicada a la zona…
fòcids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels pinnípedes adaptats a la vida aquàtica, per la qual cosa les potes posteriors, molt reduïdes, són sempre girades cap enrere i, doncs, no són útils per a caminar per terra.
Això fa que el desplaçament en terra, dut a terme solament amb les potes anteriors, sigui molt dificultós per contra, són nedadors excellents Tenen les ungles poc desenvolupades, i els manca l’orella externa Comprèn 13 gèneres i 18 espècies, conegudes com a foques i elefants marins i repartides per quasi totes les mars del món, però en especial per l’oceà Àrtic i l’Antàrtic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina