Resultats de la cerca

Director 1954 de l’escola de cant de La Scala Autor de sonates i de música simfònica i escènica el ballet Une nuit de Versailles , 1926 l’òpera Rosaspina , representada a Bèrgam el 1939 Ha publicat diversos estudis, entre els quals Prigionia di un artista Il romanzo di L Cherubini i Guida alla musica 1950, reeditat amb el títol Storia della Musica 1958, i ha dut a terme la revisió de música italiana antiga

Estudià sota la direcció de Gilberto Crepax i posteriorment amb Diran Alexanian L’any 1933 començà una brillant carrera com a concertista Fou director titular 1954-64 de l’Orquestra Simfònica de la RTV de Zagreb i el 1953 fundà el conjunt Solistes de Zagreb

Estudià el sard L’intacco latino della gutturale di CE, CI, 1897, el parlar alguerès Il dialetto catalano di Alghero , 1886 Brevi aggiunte al lessico algherese , 1908 i en general les llengües llatines Fonologia romanza, 1918 És autor també de Contributo agli studi lulliani De la doctrina dels infants 1908 i Catalogna si sveglia 1906

Fou influït per Leonardo da Vinci, amb qui collaborà en la realització de La Mare de Déu de les Roques National Gallery, Londres Es destacà com a retratista, i les seves obres foren confoses amb les dels seus contemporanis Leonardo i Lorenzo Costa, entre altres És seu el retrat de l’emperador Maximilià 1502, al Kunsthistorisches Museum de Viena

Començà com a dissenyador de vitralls i de tapissos S'establí a Praga 1562 al servei dels Habsburg Retornà a Itàlia l’any 1587 La seva pintura no té res a veure amb el modern surrealisme, com ha estat dit, i es basa en el gust per l’allegoria, propi del Renaixement, i en l’afecció per tot el que és extravagant, pròpia del manierisme Les seves obres es componen, gairebé sempre, de diversos elements relatius al concepte representat, agrupats enginyosament de manera que prenguin figura humana Les quatre estacions, L’aigua, El foc, El bibliotecari, El jardiner , etc, les diverses versions de les…

Alumne de GA Fioroni i de GB Sammartini, des del 1768 fou organista de la capella ducal a Milà, i a la mort del mestre Sammartini 1775 n’ocupa el càrrec de director Durant els mateixos anys també fou mestre de capella en altres esglésies de la ciutat, com Santa Maria Segreta 1770 o San Giovanni in Conca 1775, i a partir del 1787 també era mestre de capella del Duomo Com a compositor fou valorat principalment per les seves obres de música sacra, repartides entre composicions d’estil contrapuntístic i altres més properes a l’estil vocal del melodrama sobretot els motets per a veu…

Probablement es formà amb Pietro Taglia a Milà A partir del 1564 ocupà el càrrec d’organista a l’església de San Ambroggio Maggiore de la seva ciutat natal i des del 1580 ho feu a la catedral milanesa Segurament mantingué algun contacte amb la cort bavaresa, però és improbable que mai sortís d’Itàlia La seva activitat com a compositor se centrà especialment en el gènere madrigalesc També va cultivar altres gèneres, com canzoni napoletane i canzonette El seu estil es veié fortament influït per la personalitat i les obres de Vincenzo Ruffo i Nicola Vicentino Allò que el…

El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita

Casada 1491 amb Lluís Maria Sforza Ludovico il Moro, duc de Bari, secundà les ambicions del seu marit al ducat de Milà Típica princesa del Renaixement, brillà per la fastuositat, el refinament i la intelligència

Pertangué al grup d’artistes i de literats “maleïts” que constituïren la scapigliatura milanesa En les seves poesies Tavolozza , 1862 Penombre , 1864 Fiabe e leggende , 1867 palesa la influència de Baudelaire També deixà incompleta l’obra narrativa Le memorie del presbiterio , que fou acabada per R Sachetti