Resultats de la cerca
Es mostren 7405 resultats
Bernat Marcús
Història
Burgès barceloní, un dels pocs homes que, sense ésser noble, intervingué en el consell del comte Ramon Berenguer IV i en l’alta política del país.
Tenia moltes propietats a la ciutat i una bona part de la muntanya de Montjuïc El 1152 intervingué en el testament de la reina Peronella, el 1162 en la consolidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV i el 1164 en la renúncia del regne d’Aragó feta per Peronella a favor d’Alfons I el Cast Foren moltes les seves activitats comercials i polítiques, sobretot durant el regnat de la reina Peronella El 1166 féu donació de terres per al cementiri dels pobres, al lloc on hi ha l’actual plaça de Marcús i la capella dedicada a la Mare de Déu de la Guia, que…
Henry Carey
Música
Compositor i dramaturg anglès.
La producció teatral de Carey inclou llibrets operístics, música per a pantomimes, ballad operas i entreteniments Fou més dotat com a llibretista que com a compositor, tal com ho demostren moltes de les seves òperes, com ara The Honest Yorkshireman 1735 i The Dragon of Wentley 1737 Malgrat tot, sabé compensar les seves limitacions com a compositor confeccionant melodies simples i atractives En moltes òperes, en lloc d’àries sovint utilitzà cançons en un estil molt proper al de la balada Aquest fet afavorí la popularitat de les seves peces, entre les quals cal…
anorèxia
Patologia humana
Manca o disminució de les ganes de menjar.
És un símptoma comú a moltes malalties i, per ell mateix, té poc valor diagnòstic Els mecanismes que la produeixen no són encara ben coneguts Normalment l’acte de menjar és regulat per un centre de la gana i un centre de la sacietat , situats a l’hipotàlem, els quals poden rebre moltes influències per diferents estats patològics també és possible que aquests centres siguin influïts per alteracions en el metabolisme de la serotonina, un neurotransmissor cerebral L’anorèxia acompanya sovint diverses malalties digestives hepatitis, càncer d’estómac, etc i extradigestives…
Francesco da Milano
Música
Compositor i llaütista italià.
El seu mestre fou Giovanni Testagrossa, un important llaütista al servei d’Isabel d’Este Entre el 1516 i el 1539 visqué a Roma, on estigué contractat, amb algunes interrupcions, per diversos cardenals i papes com a llaütista i violista El 1530 es trobava al servei del cardenal Hipòlit de Mèdici, i el 1535, d’Ottavio Farnese Aquest mateix any estigué al servei del papa Pau III Da Milano fou un dels compositors per a llaüt més prolífics del Renaixement Les seves obres aparegueren en nombroses antologies entre els anys 1536 i 1603 i arreu d’Europa en circularen moltes còpies…
Jorge Lavelli
Teatre
Director de teatre i òpera argentí.
Installat a París des del principi de la dècada de 1960, l’any 1977 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1963 i el 1975 escenificà moltes peces dramàtiques, clàssiques i contemporànies, i començà a collaborar estretament amb el dramaturg Copi el 1967 Dirigí moltes òperes, sobretot al Festival d’Ais de Provença, a la Scala, a París, etc És considerat un dels renovadors del teatre francès Presentà a Barcelona alguns dels seus muntatges, entre els quals Doña Rosita la soltera de Lorca, protagonitzada per N Espert, i La tempestat de Shakespeare i estrenà, al Teatre…
Ponç

Representació de sant Ponç
Cristianisme
Màrtir romà.
Durant la persecució de Valerià es refugià a la seu episcopal de Cimiez actual barri de Niça, on patí martiri Segons la passió llegendària del segle VI, hauria estat batejat pel papa Poncià Força venerat als Països Catalans, hi té moltes capelles i ermites entre les més famoses, l’antic monestir de Sant Ponç de Corbera La seva diada era celebrada amb moltes festes populars a Barcelona se celebrava una fira de flors al carrer de Carders i una d’herbes al de l’Hospital, que encara perdura També era celebrada a Sant Feliu de Guíxols, Sant Julià de Vilatorta, a l’…
Ramon Ruiz Amado i de Contreras
Cristianisme
Comunicació
Jesuïta i publicista.
Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús 1884 i s’especialitzà en temes de teologia Fundà i dirigí la revista mensual La Educación Hispanoamericana 1904-08 Fou conseller d’instrucció pública 1921-26, collaborador assidu de Razón y Fe , de la Catholic Encyclopedia , i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901 El modernismo religioso 1908, La piedad ilustrada 1910, Ascética ignaciana 1915, i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia…
Charles Monroe Schulz
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i humorista nord-americà.
Creador de les sèries de còmics Peanuts , protagonitzades pel nen Charlie Brown i el gos Snoopy, entre altres personatges, en publicà una historieta diària des del 1950 al diari Saturday Evening Post , fins a la seva mort Assolí un gran èxit que li permeté bastir al voltant d’aquests personatges una marca registrada de gran difusió comercial per a una gran varietat de productes Moltes de les sèries de còmics han estat traduïdes al català des del 1974 Els seus personatges són una transposició al món dels infants de la confusió, l’ansietat i les frustracions dels adults, que…
Siegfried Saschko Gawriloff
Música
Violinista alemany.
El seu pare era violinista de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig i amb ell aprengué les primeres lliçons de violí S’inscriví al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment es perfeccionà a Berlín amb Gustav Havemann i Martin Kovacz Formà part de diverses orquestres alemanyes, entre les quals l’Orquestra Filharmònica de Dresden i l’Orquestra Filharmònica de Berlín L’any 1959 s’erigí en guanyador del Concurs Niccolò Paganini de Gènova La seva activitat concertística ha estat parallela a la docent Fou professor del Conservatori de Nuremberg, i des del 1982 és professor de la…
La comtessa fidel
Literatura catalana
Nom que rep la versió catalana del segle XV que desenvolupa un tema present en moltes literatures: la dama virtuosa cobejada pel seu cunyat
Desenvolupament enciclopèdic i que després de dramàtiques peripècies —algunes de les quals emparenten aquesta versió amb el cicle de la Manekine — s’acaba amb la confessió dels culpables i el reconeixement de la innocència de la protagonista Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina