Resultats de la cerca
Es mostren 1456 resultats
ull de l’escala

Ull de l’escala del monument al Gran Foc de Londres
Matt Buck (CC BY-SA 2.0)
Construcció i obres públiques
Espai buit entorn del qual tomben els trams de l’escala que el limiten.
ratpenat
rat-penat coronant l’escut de València en un detall del monument a Jaume I (València)
© Fototeca.cat
Heràldica
Figura utilitzada modernament com a cimera damunt les corones dels escuts de les ciutats de València, Barcelona i Palma.
És una interpretació errònia del drac alat
Tractat de Schengen

Monument commemoratiu de la signatura del Tractat de Schengen, a la ciutat de Schengen
© Turisme de Luxemburg
Nom que rep el conjunt de convenis que estableixen i regulen la lliure circulació de béns, serveis i persones a la Unió Europea.
El primer d’aquests acords fou signat a Schengen Luxemburg el 14 de juny de 1985 per la República Federal d’Alemanya, França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos El 1995 s’hi incorporaren Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos, Luxemburg que havien signat el 1990, Portugal i Espanya que havien signat el 1992 el 1997 ho feren Itàlia i França que havien signat el 1990 i Àustria que havia signat el 1995 el 2000 Grècia que havia signat el 1992 i el 2001 Dinamarca, Suècia i Finlàndia El 2007 ho feren Polònia, Hongria, Malta, la República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i…
Coll i Pi Antoni
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de…
declaració d’Amsterdam
Arquitectura
Nom amb què és coneguda la Carta Europea del Patrimoni Arquitectònic, proclamada pel Consell d’Europa el 1975.
Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general
Pau Gibert i Roig
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Aleu, l’ajudà en l’execució del monument eqüestre al general Concha, a Madrid, on també feu el del general Espartero 1885, que hom ha considerat la primera obra reeixida de la renaixença moderna de l’estàtua eqüestre a Espanya Feu el monument a Sagasta, a Logronyo Conreà també la pintura i publicà Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona 1875
naveta
.jpg)
Vista exterior de la naveta de Rafal Rubí (Alaior)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Prehistòria
Monument característic de la prehistòria de Mallorca i de Menorca.
El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen…
Miquel Blay i Fàbregas
Escultura
Escultor.
De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts monumentals Entre…
torre del Breny

Basament del sepulcre romà dit la Torre del Breny a Castellgalí (Bages)
© Fototeca.cat
Història
Sepulcre monumental romà prop de la unió del Llobregat i el Cardener, a Castellgalí (Bages).
És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta La part de dalt era una cella amb cobert de doble vessant Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons El nom actual sembla una falsa grafia d' Elbreny , derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X Entre el 1984 i el 1985 hom hi ha realitzat intervencions arqueològiques L’aixecament planimètric ha demostrat que el …
Alfred Gilbert
Escultura
Escultor anglès.
Format a París 1875-79 i a Roma 1880-84 Influït pel manierisme, adquirí un estil que hom ha assimilat al Modernisme És autor, entre altres obres, de la font monument a lord Shaftesbury, a Londres 1887-93 —el popular Eros de Piccadilly Circus—, considerada la primera estàtua d’alumini erigida a la Gran Bretanya i que ell concebé com un nou tipus de monument per a evitar el retrat de cos sencer Fou també dissenyador de joies Fou nomenat cavaller el 1932
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina