Resultats de la cerca

Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…

El seu pare era pintor, i inicialment seguí les seves passes El 1938 anà a estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Roma 1938 Després de la Segona Guerra Mundial abandonà la pintura per l’escultura i el mosaic, obrí taller propi i collaborà amb diversos arquitectes Entre altres obres, realitzà mosaics per a l’estació Termini de Roma 1949 i per al sostre del ministeri d’afers estrangers, a Roma 1956 El 1957 competí en el concurs de projectes per a un monument en memòria de les víctimes d’Auschwitz, que guanyà en collaboració amb l’arquitecte Giorgio Simoncini, obra que no fou…

Des del punt de vista de la teoria sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic, representa la superació del concepte del monument com a objecte aïllat, i l’afirmació clara de la necessitat de l’extensió del concepte de “patrimoni arquitectònic” o “monument” al conjunt dels centres històrics de les ciutats, i als ambients urbans en general

Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de…

Deixeble d’Aleu, l’ajudà en l’execució del monument eqüestre al general Concha, a Madrid, on també feu el del general Espartero 1885, que hom ha considerat la primera obra reeixida de la renaixença moderna de l’estàtua eqüestre a Espanya Feu el monument a Sagasta, a Logronyo Conreà també la pintura i publicà Monografia del temple de Sant Pau del Camp de Barcelona 1875

El nom naveta vol ésser un diminutiu de nau , ja que hom digué que la planta recorda la forma d’un vaixell rectangular o trapezoidal, amb un dels extrems arrodonit Construïda amb grans blocs de pedra, amb la tècnica dita ciclòpia o megalítica , té gairebé sempre caràcter monumental i és, juntament amb el talaiot, la construcció típica, representativa, d’una suposada civilització indígena balear, especialment de Menorca, on hi ha els exemplars més famosos, com la  naveta des Tudons de Ciutadella i les dues navetes de Rafal Rubí d’Alaior, per bé que en realitat corresponen probablement a dues…

Autor de les escultures monumentals el Lleó de Belfort 1880 i de  La llibertat illuminant el món del port de Nova York 1886, amb estructura metàllica interna, obra de l’enginyer Gustave Eiffel Aquesta darrera obra el convertí en un dels escultors més coneguts del segle XIX a Europa i Am`rica del Nord Altres obres seves són Monument de Diderot a Langres 1884,  Char triomphal de la Garonne a Lió 1992, Monument a Vercingétorix a Clermont-Ferrand 1903, etc

Format a París 1875-79 i a Roma 1880-84 Influït pel manierisme, adquirí un estil que hom ha assimilat al Modernisme És autor, entre altres obres, de la font monument a lord Shaftesbury, a Londres 1887-93 —el popular Eros de Piccadilly Circus—, considerada la primera estàtua d’alumini erigida a la Gran Bretanya i que ell concebé com un nou tipus de monument per a evitar el retrat de cos sencer Fou també dissenyador de joies Fou nomenat cavaller el 1932

És un edifici en forma de temple sense pòrtic i es mantingué en bon estat de conservació fins el 1870, que en fou destruïda la part superior Té planta quadrada, d’uns 10 m de costat, cobert amb volta La part de dalt era una cella amb cobert de doble vessant Al cantó oest hi havia un relleu que representava una figura femenina nua, entre dos lleons El nom actual sembla una falsa grafia d' Elbreny , derivació probable d’Elderind, propietari dels terrenys al segle X Entre el 1984 i el 1985 hom hi ha realitzat intervencions arqueològiques L’aixecament planimètric ha demostrat que el …