Resultats de la cerca
Es mostren 510 resultats
Xavier Orriols i Sendra
Folklore
Músic i lutier.
Especialitzat en la gralla, la tarota, la xeremia i el sac de gemecs, i investigador de la música i la cultura popular, fou fundador i component actiu dels Ministrers de la Vila-Nova, i professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, a més de membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Ha collaborat en diverses publicacions nacionals i estrangeres amb obres sobre aspectes relacionats amb la musicologia
Higini Anglès i Pàmies
Música
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Musicòleg, historiador i eclesiàstic.
Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …
, , ,
Lluís Gàsser Laguna
Música
Compositor i guitarrista.
Vida Format com a enginyer tècnic agrícola, decidí canviar l’orientació dels seus estudis vers la música El 1973 obtingué el títol superior de guitarra al Conservatori de Música de Barcelona i el mateix any entrà com a professor d’aquest instrument al mateix centre Estudià llaüt i baix continu amb H Smith a la Schola Cantorum Basiliensis el 1983 i es doctorà en musicologia a la Universitat de Stanford Califòrnia el 1991 Amplià els seus coneixements de composició amb C Halffter, J Soler i JM Mestres Quadreny, de qui és un admirador i sobre el qual ha escrit el llibre La música…
Xavier Carbonell i Castell
Música
Compositor català.
Es formà musicalment a Barcelona, concretament al Conservatori del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera, música de cambra amb Maria Canela i musicologia amb Josep Maria Llorens Posteriorment amplià els seus coneixements amb Joan Guinjoan, Corium Aharonian i Luigi Nono, entre d’altres El 1982 traslladà la seva residència a Mallorca, i inicià la carrera de concertista, com a solista o formant part de conjunts de cambra com ara la Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears o la Camerata Vocale Com a pedagog, cal destacar la tasca que realitzà des de l’Escola…
Conservatori de Música de Madrid
Música
Institució fundada a Madrid l’any 1830 amb el nom de Real Conservatorio de Música y Declamación de María Cristina, destinat a l’ensenyament de la música.
El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els directors V de…
Josep Marraco i Xauxas
Música
Compositor i organista.
S’inicià en la música a Reus, i aviat fou nomenat mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, on romangué fins l’any 1863 Escriví música religiosa i nombroses composicions de saló per a piano La musicologia ha estat molt severa amb la seva obra, que, de fet, era concebuda segons l’estètica italianitzant pròpia del seu temps, i subjecta, almenys la de la catedral, a unes condicions molt restrictives pel que fa al nombre d’intèrprets i mitjans
Robert Wagner
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià musicologia a la Universitat de Viena, on es graduà el 1938, i piano i direcció d’orquestra a la Staatsakademie de la mateixa ciutat En acabar els estudis dirigí l’Òpera de Graz 1938-45 i l’orquestra del Mozarteum de Salzburg 1945-51 Exercí també de director general de música a Münster 1951-61 i a Innsbruck 1960-66 Del 1965 al 1970 fou president del Mozarteum de Salzburg Actuà com a director convidat al capdavant de les principals orquestres del món
Francisco Guerrero
Música
Compositor andalús.
Estudià amb Cristóbal de Morales Fou mestre de capella de les catedrals de Jaén 1546-48, Màlaga 1554 no ocupà el càrrec i Sevilla des del 1555 El 1582 anà a Roma, on conegué Palestrina, i de camí cap a Terra Santa conegué Zarlino, a Venècia Havent-ne tornat, publicà una relació del viatge 1590 És autor de música religiosa motets, misses, etc d’una gran rigor tècnica L’Institut de Musicologia del CSIC de Barcelona n'inicià 1957 la publicació de l’obra completa
música de Bratislava
Música
Música desenvolupada a Bratislava (Eslovàquia).
La història musical de Bratislava ha estat marcada pel cosmopolitisme i per la influència de la poderosa veïna, Viena, capital de l’imperi Austrohongarès, del qual Eslovàquia formava part Durant els segles XVIII, XIX i XX la ciutat fou visitada per molts músics illustres, com Haydn, Mozart, Beethoven, Liszt, Brahms, Clara Schumann, R Strauss i Bartók Fins al segle XVII la catedral de Sant Martí fou el nucli més important de la producció musical, juntament amb els convents franciscans La música interpretada en aquestes esglésies que s’ha conservat mostra un ric conreu de la polifonia vocal i…
Juan Caramuel y Lobkowitz
Història
Polígraf castellà, de família bohèmia.
Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina