Resultats de la cerca

Els Països Baixos celebren eleccions generals, en les quals s’imposa novament el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia VVD del primer ministre, Mark Rutte, amb 33 escons En segon lloc se situa el Partit de la Llibertat PVV del populista Geert Wilders 20 i, a continuació, els cristianodemòcrates de la CDA i els liberals Demòcrates 66 D66, amb 19 escons cadascun La participació és del 80% Aquestes eleccions han estat precedides d’una gran preocupació, ja que es temia que s’imposés el missatge antiimmigració i euroescèptic de Wilders L’endemà Rutte inicia negociacions per…

Per 498 vots a favor i 114 en contra, la Cambra dels Comuns britànica aprova activar l’article 50 del Tractat de Lisboa, que preveu la sortida d’un estat membre de la Unió Europea Abans de rebre l’aprovació definitiva, la llei ha d’obtenir el suport de la Cambra dels Lords, que retorna la llei a la Cambra dels Comuns per algunes esmenes El 16 de març, la reina Elisabet II signa l’European Union Notification of Withdrawal Bill A partir d’aquesta data s’inicia el termini d’un màxim de dos anys per a les negociacions de sortida de la Gran Bretanya de la UE

Michel Barnier i David Davis, representants, respectivament, de la UE i la Gran Bretanya en les negociacions per a l'aplicació del Brexit, anuncien l'acord sobre el període i les condicions de la transició Aquest període tindrà l'inici el 29 de març i finalitzarà el 31 de desembre de 2020 Durant aquests temps, els ciutadans de la UE a la Gran Bretanya conservaran els mateixos drets i garanties, i viceversa la Gran Bretanya seguirà formant part dels acords de lliure comerç amb estats i organitzacions tercers, i Irlanda del Nord seguirà formant part del mercat únic i la unió…

El director de l’Organització Mundial del Comerç OMC, Mike Moore, dóna per acabada la reunió ministerial de l’OMC, celebrada a Seattle EUA, sense que s’hagi tancat cap acord sobre els temes plantejats Convocada pel president Bill Clinton per a iniciar un nou cicle de negociacions sobre la liberalització del comerç mundial, la cimera ha topat amb la negativa dels països en via de desenvolupament a acceptar el programa elaborat pels EUA, Europa i el Japó, que vinculava la liberalització al respecte dels drets laborals Un segon gran tema de discrepàncies ha estat la pressió dels EUA…

Acaba a Rio de Janeiro la primera cimera de caps d’Estat i de Govern de la UE, l’Amèrica del Sud i el Carib, celebrada entre ahir i avui, i que ha acollit la presència de 48 mandataris La cimera finalitza amb la signatura de la Declaració de Rio de Janeiro, un document de 12 punts sense cap resolució de fons i que els analistes consideren de compromís En canvi, just abans de l’inici de la cimera, els caps d’Estat de la UE i Mercosur van acordar a Rio mateix que a partir del novembre s’iniciaran negociacions per a crear una zona de lliure comerç comuna

La decisió, presa el 1979, de desplegar nous míssils Cruise i Pershing en alguns països de l’Aliança Atlàntica fou el punt de partida d’una crisi que provocà, als estats europeus afectats, especialment la RFA, la Gran Bretanya i Itàlia, una gran polèmica en l’opinió pública i àdhuc fortes tensions a l’interior de l’OTAN La política de distensió adoptada pel cap d’estat soviètic M Gorbačov, que es concretà en el rellançament de les negociacions sobre desarmament, conduí a la retirada dels euromíssils, especialment després de la signatura dels tractats INF sobre míssils nuclears d’abast mitjà…

Duc de Montmorency Lluità en les guerres d’Itàlia al costat de Francesc I de França, fou fet presoner a Pavia 1525 i participà en les negociacions del tractat de Madrid 1526 Governador del Llenguadoc, defensà la Provença contra l’emperador Carles V Durant el regnat d’Enric II de França fou fet presoner a Saint-Quentin 1557 i aconsellà el tractat de pau de Cateau-Cambrésis 1559 Regnant Carles IX de França formà part del triumvirat catòlic 1561, i en la lluita contra els hugonots fou fet presoner a Dreux 1562, però fou alliberat l’any següent Morí dirigint l’exèrcit catòlic a Saint…

Llicenciada en Ciència Política per la Universitat de Califòrnia a Davis i doctorada en Dret al Hastings College of Law de la Universitat de Califòrnia, en 1986-89 treballà al Departament d’Agricultura del Govern nord-americà, del qual exercí com a secretària adjunta 1991-93 i participà en les negociacions de la ronda Uruguai del GATT Després d’un parèntesi a l’empresa privada, el 1995 tornà a l’administració pública com a secretària del Departament d’Agricultura i Alimentació de Califòrnia, fins al 1999 Secretària d’Estat d’Agricultura del primer mandat Bush gener 2001-gener…

El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema successori…

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal