Resultats de la cerca
Es mostren 2969 resultats
Deianira
Mitologia
Filla d’Eneu, rei de Calidònia, i d’Altea.
Segons la llegenda, es casà amb Hèracles, amb qui tingué un fill, Hilos Hèracles matà el centaure Nesos, que volia abusar de Deianira Aquest, abans de morir, donà la seva túnica a Deianira, que l’envià a Hèracles, el qual, en posar-se-la, sentí uns dolors tan forts que es llançà al foc En conèixer la notícia de la mort d’Hèracles, Deianira se suïcidà Aquest tema apareix a les Traquínies de Sòfocles
Jaume Botelles i Bisbal
Història
Literatura catalana
Teatre
Cristianisme
Autor dramàtic, poeta i cronista.
Eclesiàstic, publicà la comèdia en vers El prodigio en ambos amores 1701, sobre la vida de Ramon Llull, una notícia en castellà sobre unes festes gremials de Mallorca 1706 i una Doctrina cristiana 1732 i 1746, que tradueix al català el catecisme de Gaspar Astete Deixà inèdits una Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta , El patrocinio universal del Reino de Mallorca 1728 i alguns poemes llatins
,
Santa Maria de Creixell (Borrassà)
Art romànic
La capellanía de Santa Maria del castell de Creixell fou instituïda, al març del 1319, per Dalmau II de Creixell a favor del priorat de Lledó L’any 1343 hi ha també notícia de Santa Maria de Creixell, capella del castell L’edifici que hom pot veure actualment és una construcció del segle XVIII A la llinda de la porta hi ha, incisa, la data de 1772 i en un carreu cantoner la de 1779
Sant Jaume del castell de Tost (Ribera d’Urgellet)
L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068 Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la illuminació i el culte de l’església No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell
Capella del Fossar Xic (Mataró)
Art romànic
Possible església, de la qual es desconeix l’advocació, que devia estar situada on ara hi ha Can Graupera En dóna notícia Marià Ribas Podria ser que l’hipogeu descobert el 1957 a la Plaça Gran correspongui a aquesta capella CPO Tanmateix, estudis recents han demostrat que aquesta església és fruit d’una errònia interpretació de documents, i que en realitat no va existir en deixem constància, però, per evitar confusions JGG
Santa Maria de Covet (Valldellou)
Art romànic
Aquesta església es localitza vora Vilavella, abans d’arribar a Valldellou Fou la capella del lloc anomenat la Torre de Covet, que va pertànyer a la canònica de Sant Pere d’Àger Jaume I confirmà a l’abat Bernat d’Àger la possessió jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet 1228 Segons notícia del pare J Caresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312
Sant Vicenç de Rallui (Beranui)
Art romànic
L’any 1126 Ramon Duran de Rallui, amb els seus fills Arnau i Miró, bescanvià amb el prior de Santa Maria d’Ovarra una terra que era al coll de Sant Vicenç Es tracta de la primera notícia sobre l’actual ermita de Sant Vicenç, que es localitza a l’altra banda de la Serra, al nord-est de Rallui Les seves voltes són arruïnades i l’edifici en general no té gaire interès
Santa Maria d’Alsamora (la Pobla de Roda)
Art romànic
L’any 1023 el prevere Albí dotà Santa Maria de Nocelles amb una terra sota Alsamora Es tracta de la primera notícia de l’indret En una concòrdia del 1295, el monestir de Sant Victorià d’Assan cedí l’església d’Alsamora, juntament amb les de Nocelles, Torrueco i Castellar, a Sant Vicenç de Roda, de manera que esdevingué un domini del priorat En canvi Sant Victorià va rebre l’església de Campo
Fortalesa de Torrelles (Tarrés)
Art romànic
Aquesta fortificació estigué situada a la quadra de Torrelles, que ha donat el nom a un sector del terme, a llevant del poble Se’n té una única notícia, de l’any 1151, en què Ramon de Boixadors i la seva muller Ermessenda, senyors de Tarrés, varen donar a Pere de Malacara i la seva muller Dolça la quadra de Torrelles, al terme del castell de Tarrés, on havien de bastir una força
Associació de Munters de Catalunya
Caça
Associació de caçadors fundada a les acaballes del segle XIX.
Pionera a Catalunya, centrava la seva activitat en la caça major, principalment del senglar i de l’isard El primer president i munter major del qual es té notícia fou Ramon de Planell i de Reguer, que fou substituït en els càrrecs per Joaquim Gràcia i Calvo fins a l’extinció de l’associació Conjuntament amb la Federació Regional de Caça i diverses societats de caçadors, foren els precursors de la Federació Catalana de Caça
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina