Resultats de la cerca

En un tossal al sud-oest de Torà s’alça la petita capella de Sant Pere de Murinyols, dita també dels Empalous pel fet d’estar situada en la partida de Palous o Empalous Un arc interior de l’església porta la data de 1615, si bé es té notícia de l’existència de l’església des del 1429, en què apareix documentat el “comellar de Sant Pere”

La primera notícia del castell data del 1228, any en què la comtessa Guillema II de Pallars Sobirà arribà a una concòrdia amb els habitants de la vila, els quals hi havien construït un castell sense el consentiment de la comtessa Aquesta es comprometé a protegir els béns dels vilatans sempre que li lliuressin la potestat del castell i va rebre com a compensació 400 sous de morlà

El poble abandonat de Montsor s’aixeca a 1 218 m d’altitud, dalt de la serra de Peracalç, darrere de la Pobla, de la qual dista uns 9 km L’única notícia del seu castell és del principi del segle XIV Fou donat l’any 1309 per Ramon de Montferrer al seu germà Guillem juntament amb el feu de la Pobla de Segur i altres castells del Pallars Jussà

Consta que tingué impremta a Girona, i hi ha notícia d’obres sortides de les seves premses el 1501 Cobles de Bernat Estrús, 1502 Passió en llatí i 1505 citacions de literatura popular Estigué relacionat amb el cercle de l’impressor de Valladolid Diego Gumiel, i fou el llaç d’unió entre l’impressor provençal establert a Barcelona Carles Amorós i la impremta autòctona de Pere Posa, el jove

Pionera a Catalunya, centrava la seva activitat en la caça major, principalment del senglar i de l’isard El primer president i munter major del qual es té notícia fou Ramon de Planell i de Reguer, que fou substituït en els càrrecs per Joaquim Gràcia i Calvo fins a l’extinció de l’associació Conjuntament amb la Federació Regional de Caça i diverses societats de caçadors, foren els precursors de la Federació Catalana de Caça

Aquesta església es localitza vora Vilavella, abans d’arribar a Valldellou Fou la capella del lloc anomenat la Torre de Covet, que va pertànyer a la canònica de Sant Pere d’Àger Jaume I confirmà a l’abat Bernat d’Àger la possessió jurisdiccional de la Torre de Santa Maria de Covet 1228 Segons notícia del pare J Caresmar, la Torre de Covet fou un dels llocs que espolià Guerau de Cabrera abans del 1312

L’any 1126 Ramon Duran de Rallui, amb els seus fills Arnau i Miró, bescanvià amb el prior de Santa Maria d’Ovarra una terra que era al coll de Sant Vicenç Es tracta de la primera notícia sobre l’actual ermita de Sant Vicenç, que es localitza a l’altra banda de la Serra, al nord-est de Rallui Les seves voltes són arruïnades i l’edifici en general no té gaire interès

L’any 1023 el prevere Albí dotà Santa Maria de Nocelles amb una terra sota Alsamora Es tracta de la primera notícia de l’indret En una concòrdia del 1295, el monestir de Sant Victorià d’Assan cedí l’església d’Alsamora, juntament amb les de Nocelles, Torrueco i Castellar, a Sant Vicenç de Roda, de manera que esdevingué un domini del priorat En canvi Sant Victorià va rebre l’església de Campo

Segons la llegenda, es casà amb Hèracles, amb qui tingué un fill, Hilos Hèracles matà el centaure Nesos, que volia abusar de Deianira Aquest, abans de morir, donà la seva túnica a Deianira, que l’envià a Hèracles, el qual, en posar-se-la, sentí uns dolors tan forts que es llançà al foc En conèixer la notícia de la mort d’Hèracles, Deianira se suïcidà Aquest tema apareix a les Traquínies de Sòfocles

L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068 Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la illuminació i el culte de l’església No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell