Resultats de la cerca
Es mostren 1964 resultats
Javier Sotomayor
Atletisme
Atleta cubà.
Plusmarquista mundial de salt d’alçada 2,45 m, fou campió olímpic a Barcelona 1992, campió del món a Stuttgart 1993, segon al Mundial de Tòquio 1991 i segon al de Göteborg 1995 El 1993 rebé el premi Príncipe de Asturias, i el 1994, el premi de la Comunitat Iberoamericana d’Esports Als Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 patí una lesió que l’obligà a retirar-se de la competició
Lluís I de Baviera

Lluís I de Baviera en un retrat de Joseph Karl Stieler (1826)
DP
Història
Rei de Baviera (1825-48).
Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar
Antonio Ximénez de Urrea y Enríquez de Navarra
Història
Militar
Militar aragonès.
Marquès d’Almonesir i comte de Pavies El 1632 fou nomenat virrei de Sardenya, càrrec en el qual s’esforçà a preparar l’illa per a rebutjar un possible atac francès Quan aquest es produí, amb un desembarcament a Oristany, atacà l’enemic i l’obligà a reembarcar Frustrà un nou desembarcament a Trabucado desembre del 1637, poc abans d’ésser substituït en el càrrec per Giovanni Andrea Doria Landi
Nana Moskouri
Música
Cantant grega.
Féu estudis de música al conservatori i començà d’estudiar lírica operística un defecte en una corda vocal l’obligà a dedicar-se a la cançó lleugera Resultà guanyadora al segon festival de la Cançó Mediterrània, a Barcelona, que fou la seva consagració internacional S'establí més tard a París on ha prosseguit la seva carrera d’intèrpret de cançons, gairebé sempre en francès, però també en anglès i en grec
Carles II de Romania
Història
Rei de Romania (1930-40).
Fill i successor de Ferran I Practicà una política d’aliances amb els estats centreeuropeus i balcànics El 1938 dissolgué les organitzacions polítiques i promulgà una constitució de caràcter autoritari En començar la Segona Guerra Mundial es veié forçat a cedir territoris a l’URSS, Hongria i Bulgària, la qual cosa provocà el seu descrèdit Hitler l’obligà a abdicar a favor del seu fill Miquel , i morí a l’exili
Bomílcar
Història
General cartaginès.
Era fill d’Amílcar, vençut a Sicília per Agàtocles Durant la invasió de Cartago per part d’aquest, fou nomenat cap del govern cartaginès amb el general Hannó Agàtocles matà Hannó i obligà Bomílcar a retirar-se dins els murs de la ciutat aquest aprofità la situació per a obtenir, mitjançant un cop d’estat, la tirania, la qual cosa provocà una revolta a la ciutat Posteriorment fou condemnat a mort
Silvestre III
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Crescenzi en esdevenir papa (1045).
Bisbe de Sabina, fou elegit papa gràcies a Gerardo di Sasso, que havia destronat Benet IX —motiu pel qual hom l’anomena antipapa — El retorn al soli de Benet IX, també per la força de les armes, l’obligà a refugiar-se a Sabina Deposat pel sínode de Sutri 1046 juntament amb els seus rivals Benet IX i Gregori VI, passà els seus darrers dies tancat en un monestir
Cèntul I de Bigorra
Història
Vescomte de Bearn (1058-90) i comte de Bigorra (1080-90).
Fill del vescomte Gastó III de Bearn i d’Adelaida d’Armanyac, es casà 1079 amb Beatriu de Bigorra, i poc temps després heretà aquest comtat amb la seva muller El rei aragonès Sanç Ramírez envaí el comtat i obligà Cèntul a retre-li homenatge, fet pel qual el comtat de Bigorra restà vinculat al regne d’Aragó en les lluites d’aquest contra els musulmans Morí assassinat vers el 1090
Cristina Reixach Villalobos
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Es formà a l’ADEPAF de Figueres, amb el qual assolí l’ascens a primera divisió 1984 i jugà fins el 1989 Posteriorment passà al Caixa Tarragona, Donostia i Bàsquet Manresa Joviat, a la màxima categoria Ja a les files del CB Castellet, una lesió l’obligà a retirar-se i passà a fer d’entrenadora del mateix equip una altra temporada Fou internacional per Espanya en categories inferiors
Maria I de Montpeller
Història
Senyora de Montpeller (1205-13) i reina de Catalunya-Aragó.
Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’ Eudòxia Comnè Fou casada 1194 amb el vescomte Barral I de Marsella i, mort aquest, amb el comte Bernat IV de Comenge 1197, de qui tingué dues filles Maltractada pel marit, es refugià prop del seu pare vers el 1200, fins que el papa Innocenci III obligà Bernat a tornar-la a rebre Mort el seu pare 1202, el seu matrimoni fou declarat nul, i el 1204 es casà amb Pere I de Catalunya-Aragó ambdós aprovaren els costums de Montpeller, que feren redactar, per tal de fixar-ne el contingut El seu germà consanguini Guillem IX li disputà la senyoria, i Pere I l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina