Resultats de la cerca

Des del 1960 era l’alcalde de la capital vallesana i quan el Centre d’Esports Sabadell descendí a tercera divisió de futbol la temporada 1962-63 es feu càrrec de la presidència del club 1963-65 per evitar-ne el desnonament La temporada 1964-65 ascendí a primera i llavors deixà el càrrec al vicepresident, Ricard Rosson

Primer transmissor de l’activitat aeronàutica a Sabadell, s’interessà per l’aviació a l’octubre del 1919 en presenciar l’aterratge d’emergència d’una avioneta a la Creu Alta de Sabadell Al principi de la dècada de 1920 acudí regularment a l’aeròdrom de la Volateria, i des del 1923 a l’aeròdrom Canudas com a membre de la Penya de l’Aire El 1925 dirigí la delegació d’aquesta entitat a Sabadell i acompanyà Josep Canudas en el vol inaugural de l’aeròdrom de Ca n’Oriac Fou un dels impulsors de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat l’any 1931, un any després de la seva mort

Presidí el Centre d’Esports Sabadell en cinc etapes 1933-34, 1935-39, 1939-42, 1951-52, 1952-53 Alcalde de Sabadell 1940-60, s’interessà per l’aviació, i el 1948 fou un dels qui constituí l’Aeroclub de Sabadell El 1953 impulsà la fusió d’aquest club amb el seu homòleg de Barcelona, gràcies a la qual es fundà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, del qual fou el primer president 1953-63 Promogué la Volta Aèria a Catalunya i el Festival Aeri Internacional de Barcelona Fou vicepresident del Reial Aeroclub d’Espanya i rebé la gran creu al Mèrit Aeronàutic 1962

Membre del Club Deportiu Terrassa, amb el qual aconseguí dotze Campionats de Catalunya 1942-50, 1952, 1953, 1956 i vuit Campionats d’Espanya 1943, 1945, 1946, 1948-51, 1955 També fou integrant de la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Londres 1948, en els quals aconseguí la quarta posició Fou medalla d'or als Jocs Mediterranis 1955 celebrats a Barcelona Li foren atorgades dues medalles al mèrit esportiu una de la Delegació d'Esports estatal i una altra, de plata, de l’Ajuntament de Terrassa 1969

Vinculat a la secció d’hoquei patins de l’Sferic de Terrassa, el 1969 es feu àrbitre d’aquest esport i durant vint anys es convertí en una referència de l’arbitratge en els àmbits català, estatal i internacional Participà en el Campionat d’Europa absolut 1987 Presidí el Comitè Català d’Àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge 1988-2002 i, posteriorment, la Comissió Nacional d’Àrbitres de la federació espanyola Quan deixà el càrrec, collaborà en la promoció de l’hoquei en línia a Catalunya i a la resta de l’Estat

Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí Arran de la seva amistat amb Paco Bultó s’inicià en el motociclisme el 1951 Amb l’equip Montesa, juntament amb Ernest Millet i Josep Sol, guanyà el Ralli Trofeu Motociclista de Mònaco 1956 El 1963 començà a córrer en cotxe, i debutà com a copilot de Salvador Fàbregas al II Ralli Internacional dels Pirineus, que guanyà amb un Alfa Romeo Competí en diferents especialitats automobilístiques En rallis fou campió de Catalunya 1961, 1964, 1966, 1967 i d’Espanya 1961, 1964, 1966 i aconseguí dos triomfs en el Rally RACE, puntuable per al Campionat d’Europa, i…

S’inicià en l’excursionisme amb els Minyons de Muntanya El 1943 s’associà al Centre Excursionista de Terrassa i, tres anys després, ingressà al Centre Excursionista de Catalunya CEC i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès Obrí les primeres vies estatals al pic de Néouvielle i a la Pique Longue, l’any 1951 Realitzà diversos trekkings pel Nepal, el Tibet i el Caixmir, i ascensions a les Rocalloses, els Andes, l’Àfrica, el sud-est asiàtic i Islàndia Collaborà en les publicacions Arxiu , Cordada , Muntanya i Vèrtex Publicà Records d’un alpinista 2008 El 1975 representà el CEC al Congrés de…

Desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Centre d’Esports Sabadell 1919-28, on és considerat el millor porter de la seva història Entre el 1921 i el 1924 defensà la porteria de la selecció catalana en quatre ocasions Després de retirar-se, fou entrenador de porters del Sabadell

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

S’inicià al Club d’Escacs Sabadell 1940, passà pel Club d’Escacs Terrassa 1952 i l’any següent continuà al Club d’Escacs Barcelona Fou vuit vegades campió de Catalunya 1943, 1945, 1954, 1957, 1958, 1959, 1962, 1963 i subcampió d’Espanya 1945 Competí en diversos torneigs internacionals i participà en la XIII Olimpíada d’Escacs 1958 Obtingué el títol de Mestre Nacional d’Escacs 1963 d’àmbit estatal