Resultats de la cerca
Es mostren 1972 resultats
maça
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consta d’una maça o martell de fusta, similar al que fan servir els boters Era molt utilitzat antigament per a anunciar l’ofici de tenebres de Setmana Santa, en substitució de les campanes Els nois joves passaven per les cases del poble picant les portes de les cases per tal de comunicar l’ofici També era emprat durant l’ofici tot picant en els bancs de l’església, juntament amb el carrau i les matraques
guadamassiler
Història
Menestral que daurava i estampava cuirs, cortines, coixins, etc.
S'originà en l’artesania hispanomusulmana A València, l’ofici es desenvolupà durant els ss XV-XVII, sense arribar a constituir gremi d’una manera concreta A Barcelona, l’ofici és citat ja el 1316 El 1539 la ciutat concedí les ordinacions fundacionals Els guadamassilers formaven un petit gremi, unit amb els batifullers i els oripellers, en el si de la confraria dels esteves freners, fins que se'n separaren el 1600 Malgrat llur escàs nombre, es produïren algunes temptatives de separació durant els ss XVII i XVIII L’ofici es regia per successives…
manescal
Història
Persona que tenia cura de les malalties de les bèsties.
L’ofici de manescal era estretament relacionat amb el de ferrador, i ambdós eren integrats en els gremis de ferrers A València, les ordinacions de la confraria de ferrers, manescals i argenters, atorgades per Jaume II el 1298, són les més antigues conegudes A Girona, l’ofici figurava entre els que formaven part de la confraria dels elois La unió de l’ofici de manescal amb el gremi de ferrers —tot mantenint una certa autonomia professional— es mantingué, a Barcelona i a València, fins a les acaballes del s XVIII i el primer terç del XIX, abans que l’antic…
Jacint Pinto i Iglesias
Música
Constructor d’instruments de corda català.
D’ofici ebenista d’art, anà a Mirecourt França a instàncies de Ramon Parramon per aprendre l’ofici de lutier i dedicarse, a Barcelona, a la construcció i restauració d’instruments d’arc Construí més de 300 instruments que foren etiquetats com a Parramon, amb unes característiques que els situen entre l’escola francesa i la italiana, molt apreciats per la seva excellent sonoritat Fabricà alguns violins còpia de Guillemí amb un resultat extraordinari, tot demostrant ser un bon coneixedor de l’ofici Les restauracions també li donaren fama Ramon Pinto, nebot…
antifonari
Música
Llibre litúrgic de l’Església occidental que conté antífones i altres cants.
Aparegué al començament de l’edat mitjana amb el nom de Liber Antiphonarius , aplicat originàriament tant al llibre d’antífones de la missa com al d’antífones de l’ofici Posteriorment fou dit més especialment del de l’ofici
miserere
Cristianisme
Salm cinquantè, anomenat així pel seu començament, en llatí (Miserere mei Deus).
És emprat per la litúrgia a l’ofici del matí, a l’ofici de difunts, en els períodes penitencials de l’any litúrgic, etc Ha estat tractat musicalment per molts compositors en polifonia vocal o a gran cor i orquestra
benefici de pobresa
Dret civil
Denominació antiga del dret de justícia gratuïta.
Comporta el dret d’ésser assistit per advocat i procurador sense haver-los de pagar honoraris advocat d’ofici, procurador d’ofici, l’exempció de pagament dels drets judicials i l’expedició gratuïta de qualsevol document necessari per a la defensa
ebenisteria
Tecnologia
Denominació moderna donada a l’ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.
Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…
llancer
Història
Menestral que fabricava llances.
A Barcelona els llancers estaven units amb l’ofici d’espasers espaser, organitzat entre el 1390 i el 1400 L’ofici sembla que tingué una certa vitalitat vers la meitat del s XV, i decaigué a partir del s XVI, pels canvis produïts en matèria d’armament
pentinador | pentinadora
Persona que té per ofici pentinar.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina