Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
Maria Josepa Massanés i Dalmau

Maria Josepa Massanés i Dalmau
Literatura catalana
Escriptora.
Vida i obra Filla de l’enginyer militar Josep Massanés Residí des de petita a Barcelona Des de ben jove mostrà un viu interès per les lletres i es donà a conèixer amb poemes romàntics en llengua castellana, publicats, entre altres periòdics de l’època, a El Vapor , El Guardia Nacional i La Religión Part d’aquesta producció i d’altra de posterior fou recollida a Poesías 1841, amb un pròleg en què defensà el dret de les dones a l’escriptura i a la instrucció, i a Flores marchitas 1850 S’incorporà a la Renaixença sota la influència de Víctor Balaguer i Joaquim Rubió i Ors i donà a conèixer…
,
debat
Literatura
Disputa o diàleg entre dos personatges al·legòrics, detall que el diferencia de la tençó i del joc-partit trobadorescs, en què la disputa és entre personatges reals.
El tema del debat pot ésser filosòfic o bé intranscendent Sovint hi intervé un tercer interlocutor, que és un magnat o una dama, i dicta la sentència que clou la qüestió El gènere començà a desenvolupar-se a partir del segle VIII Conflictus veris et hiemis , ‘Conflicte de la primavera i l’hivern’, però té precedents en la literatura llatina des del segle V Un dels debats més importants és Rixa animis et corporis ‘Lluita de l’ànima i el cos’, que tingué una àmplia difusió en les literatures romàniques Debat du corps et de l’âme / Disputa del alma y el cuerpo , del segle XII En la literatura…
Agres
Municipi
Municipi del Comtat, que comprèn la vall del riu d’Agres (afluent, per l’esquerra, del riu d’Alcoi), fins a l’estret d’Agres, per on el riu s’obre pas cap al pla de Muro.
Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent, és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les olives La terra de conreu està…
verdal
Agronomia
Dit de la fruita (sobretot les figues i les olives) que té el color verd àdhuc quan és madura.
molí d’oli
Química
Tecnologia
Oficis manuals
Molí que serveix per a moldre les olives i reduir-les a pasta per tal de fer-ne oli.
munyir
Agronomia
Collir (olives, fulles, etc), cenyint la branca amb la mà i fent-la córrer al llarg d’ella; eixonar.
cofí
Cabàs pla, d’espart, com l’usat per a posar-hi les olives moltes al temps de premsar-les.
Arle

Aspecte de les Arenes d'Arle
© MPG
Ciutat
Ciutat del departament francès de Boques del Roine, a Provença, Occitània.
Centre comercial vora el delta del Roine, al qual concorren les comarques de la Crau i la Camarga vi, olives, sal i que s’ha desenvolupat industrialment en contacte amb la gran àrea de Marsella química, metallúrgia, mecànica i papereria Successivament mercat celta Arelate i grec, i important colònia romana, Arle ha exercit des d’aleshores un paper històric predominant a partir de Constantí fou prefectura i residència imperial, punt de partida de difusió del cristianisme amb seu metropolitana i primada, escenari de diversos concilis —cal recordar el del 353—, capital política i…
Vicent Pitarch i Almela
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Estudià filologia moderna a les universitats de València i Barcelona Catedràtic 1969 de llengua i literatura espanyoles, exercí a Onda i a Castelló, i posteriorment ha estat professor associat a la Universitat Jaume I Fou creador, el 1969, del programa de ràdio Nosaltres els valencians , el primer que s’emeté en català al País Valencià És membre de la Societat Catalana de Sociolingüística antic Grup Català de Sociolingüística, de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans 1985, de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i delegat de l’IEC a Castelló Ha estat membre…
,
Antoni Ros i de Olano
Antoni Ros i de Olano
© Fototeca.cat
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques Com a tal,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina