Resultats de la cerca
Es mostren 720 resultats
Aliança Obrera
Pacte d’acció revolucionària que uní les forces obreres durant la Segona República Espanyola davant la victòria electoral de les dretes (1933).
Sorgí de la iniciativa del Bloc Obrer i Camperol en formaren part el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya, l’Esquerra Comunista i la Unió de Rabassaires, bé que aquesta se'n separà després La CNT i el Partit Comunista d’Espanya quedaren al marge Estesa a tot el territori de la República, l’Aliança es consolidà el 1934 i adquirí especial força a Astúries, on la regional de la CNT s’hi adherí Pel setembre d’aquest any el Partit Comunista, que l’havia atacada inicialment, decidí de participar-hi L’Aliança fou el motor de l’aixecament revolucionari de l’octubre del 1934 a Astúries i…
Dionisio de la Huerta Casagrán
Tennis
Tennista i dirigent esportiu.
Jugador entre el 1930 i el 1950, fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis, competició de la qual fou jutge àrbitre un cop retirat Com a directiu, fou secretari honorari del Reial Club de Tennis del Turó 1932-53, entitat de la qual fou el soci número 1 També fou un dels fundadors i secretari honorari de la Federació Espanyola de Tennis 1935-60 El 1930 creà el Descens del Sella, prova de piragüisme que acabaria essent internacional Ocupà la vicepresidència de la Federació Espanyola de Piragüisme, de la qual havia estat un dels impulsors Rebé la medalla al mèrit esportiu, les medalles del…
Francisco de Moura Corte-Real e Melo
Història
Militar
Militar portuguès.
Tercer marquès de Castel-Rodrigo, duc de Nocera i comte de Lumiares En separar-se Portugal de la corona castellana, romangué fidel a Felip IV 1640 Es casà 1639 amb Anna Maria de Montcada-Aragó i de la Cerda En 1658-62 fou virrei de Sardenya, i en 1663-64 lloctinent de Catalunya, on exigí fortes contribucions per tal de refer les fortificacions de Barcelona Posteriorment fou governador de Flandes 1664-68, on negocià la pau d’Aquisgrà 1668 Retirat a Madrid, presidí els consells de Flandes i d’Ordes La seva filla, Leonor de Moura y de Montcada, es casà 1678 amb Carlo Homodei e…
Henryk Sienkiewicz
Literatura
Novel·lista polonès.
Al realisme gris de la vida quotidiana aportà l’alè romàntic dels grans esdeveniments històrics en la Polònia del s XVII, com en Ogniem i mieczem ‘A sang i foc’, 1883-84, Potop ‘El diluvi’, 1884-86 i Pan Wołodyjowski ‘Un heroi polonès’, 1887-88 Recollí les lluites medievals amb els ordes germànics en Krzyżacy ‘Cavallers teutons’, 1897-1900 i obtingué un èxit internacional amb Quo vadis 1894-96, situada en la Roma de Neró i que proclama el triomf de la ideologia cristiana sobre el materialisme decadent del món pagà Deixà també novelles psicològiques, com Bez dogmatu ‘Més enllà del…
camil | camil·la
Cristianisme
Nom popular de cadascun dels clergues regulars de l’orde dels Servents dels Malalts.
Fundat a Roma per Camillo de Lellis 1584 i confirmat per Sixt V el 1586, fou elevat per Gregori XIV a la categoria d’orde religiós 1591 Li foren dispensats els privilegis dels ordes mendicants D’Itàlia passà a la resta d’Europa, i des de la península Ibèrica s’estengué a Amèrica Des del s XVIII sorgiren diverses branques femenines El convent dels camils de Barcelona 1662 fou el primer dels fundats als Països Catalans, seguit del de València el 1765 Exclaustrats el 1835, el primer convent restaurat a l’Estat espanyol fou el noviciat de València, installat el 1893 per camils vinguts de França…
La formació d’una corona. 1137-1151
Ramon Berenguer IV, fill del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, tenia 17 anys quan va morir el seu pare, un dels senyors feudals més importants i rics de la cristiandat, que tanmateix no era rei D’altra banda, la unió dels regnes de Castella, Aragó i Navarra per les noces d’Urraca, reina de Castella, amb Alfons I d’Aragó havia estat a punt de trencar l’equilibri peninsular i posar en perill l’expansió catalana per terres musulmanes Va ser precisament per un enllaç matrimonial que el jove comte de Barcelona adquirí la condició reial, conjurà el perill d’una…
Sant Jaume de Perpinyà
Parròquia
Antiga parròquia de la ciutat de Perpinyà (Rosselló), construïda a la part alta, a l’E de l’antic recinte, a partir del s XIII.
L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants Al s XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866 Conserva dos retaules renaixentistes del s XVI El barri que centra aquesta…
Just Pastor Fuster i Taronger
Literatura catalana
Bibliògraf i erudit.
Cursà estudis de filosofia a la universitat Després regí fins a la seva mort la llibreria fundada pel seu pare L’establiment fou centre de reunió del nucli illustrat valencià Compilà una Biblioteca valenciana , publicada en dos volums 1827-30, les fonts més importants de la qual a banda dels precedents de V Ximeno, F Cerdà i J Sempere foren les biblioteques dels Maians, Universitària, Palau Arquebisbal, ordes religiosos, entre d’altres Va comptar amb la collaboració de FX Borrull, J Villanueva i MA Orellana Deixà manuscrites dues altres obres, avui a la Biblioteca Municipal de…
Antoni d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
Noble i eclesiàstic de la cort de Felip IV de Castella, fill del duc de Cardona i de Sogorb, Enric d’Aragó.
Era cavaller de l’orde d’Alcántara Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars Al començament de la Guerra dels Segadors 1640 es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona Tanmateix, fou empresonat 1641, juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid El 1642 passà a Madrid i collaborà, des d’…
Ferran d’Aragó i de Gurrea
Història
Cristianisme
Arquebisbe de Saragossa (1539-77) i lloctinent d’Aragó (1566-75).
Era fill de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i d’Anna de Gurrea Ingressà a l’orde del Cister 1522, i fou abat de Veruela Tingué un llarg pontificat reformador i convocà sínodes, renovà la litúrgia, vetllà pels seus sacerdots, per als quals publicà el Breviario de Alfonso de Quiñones, fomentà la renovació dels ordes mendicants a Aragó i, el 1550, publicà la butlla In cena Domini D’altra banda, veié sense gaire entusiasme el moviment reformador del concili de Trento i es resistí a la implantació dels jesuïtes a Saragossa Home d’extensa cultura i especialment amant de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina