Resultats de la cerca

Fundador i director del conservatori municipal de la seva ciutat natal, director i professor de composició a l’escola César-Franck de París Escriví Harmonie i Bach 1970 Compongué peces d’orgue Suite pour orgue i de piano

Inicià els seus estudis al Conservatori de Bordeus i posteriorment els continuà al de París, on fou alumne de C Franck i Ch Widor orgue i improvisació, Ch Bériot piano i A Taudou harmonia El 1898 fou nomenat organista de l’església de Santa Clotilde en substitució de G Pierné A partir del 1919 ocupà la càtedra de música de cambra al Conservatori de París Malgrat haver compost quatre òperes i nombrosa música orquestral i de cambra, la seva producció més important està dedicada a l’orgue Cal destacar el cicle L’orgue mystique 1927-32, un recull de música…

Nasqué al si d’una família d’orgueners A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans 1762, actualment a Santanyí Fou collaborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778 El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos Fou l’…

Estudià piano, i el 1951 adoptà l’orgue Hammond Treballà amb gran èxit per l’àrea de Filadèlfia abans de debutar a Nova York el 1956 Reconegut com un dels intèrprets d’orgue més destacats del moment, començà la seva carrera internacional i enregistrà amb tota mena de formacions De la seva discografia destaquen Crazy Baby 1960, Bashin’ 1962 i The Dynamic Duo 1966 L’any 1975 obrí un club a Los Angeles El 1981 recomençà les gires, i posteriorment enregistrà Fourmost 1990 i Damn 1995, entre d’altres Desenvolupà el so de l’orgue Hammond i creà un estil que…

Feu els primers estudis musicals a l’Escolania de Montserrat amb JB Guzmán Estudià harmonia i composició amb A Esquerrà i orgue amb A Bargalló Nomenat organista de la catedral de Girona el 1908, després ho fou del convent dels Pares Dominics de Barcelona, i el 1947, de la catedral de la mateixa ciutat Fou un organista reconegut, que oferí concerts i inaugurà orgues de diverses viles catalanes Entre les obres que escriví, la major part de caràcter religiós, cal destacar una Missa , per a tres veus masculines i orgue, els Cants religiosos per al poble , Dos cants a…

Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue…

Es formà musicalment a Montserrat i estudià orgue amb Enric Marfany A partir del 1914 fou organista de la catedral de Tarragona Esdevingué sotsdirector de l’Orfeó Tarragoní És autor de composicions religioses, d’obres per a orgue i sardanes

Publicà un llibre de Pièces de clavecin, Principes de l’accompagnement , cinc Fugues pour l’orgue i un Quatour sur le Kyrie pour l’orgue Més que per l’originalitat, la seva obra és interessant des del punt de vista tècnic

El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905 Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort El 1867 entrà en contacte amb C Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París Compongué…

D’infant acompanyà amb orgue o piano els serveis religiosos oficiats pel seu pare, predicador baptista Quan era adolescent, mentre treballava d’organista en diverses sales de cinema mut, conegué James P Johnson, que l’ajudà a desenvolupar el seu estil pianístic L’any 1922 feu els seus primers enregistraments com a solista, amb temes propis, i més tard fou acompanyant de gravació per a alguns cantants, com Alberta Hunter Aviat inicià la seva activitat com a intèrpret radiofònic 1923 i el 1926 començà la seva llarga associació amb la discogràfica Victor, amb un enregistrament de…