Resultats de la cerca

Es presenta en forma de cristalls incolors, molt higroscòpics i solubles en l’aigua, que es fonen a 57°C i es descomponen amb evolució d’oxigen a partir de 200°C Presenta una acidesa similar a la de l’àcid sulfúric, però és més oxidant Hom l’obté, en forma de selenat, per oxidació vigorosa de selenits o per fusió oxidant del seleni amb nitrat potàssic

Hom l’obté per oxidació de l’hidrat de cloral o per cloració fotoquímica de l’àcid acètic Presenta una acidesa molt superior a la de l’àcid acètic, a causa de l’efecte inductiu dels tres àtoms de clor pK a = 0,70 És emprat en síntesi orgànica, com a reactiu per a la detecció de l’albúmina i en la preparació d’herbicides

És un sòlid cristallí incolor, estable als àcids i les bases, soluble en l’aigua calenta, que es fon a 126°C Hom l’obté per tractament de l’acetona amb tiosulfat de sodi i S-etil sal de Bunte i posterior oxidació amb permanganat potàssic en medi anhidre Ha estat emprat en medicina com a hipnòtic, però modernament ha estat substituït per altres composts, especialment el veronal

Són colorants bàsics, generalment vermells, aptes per a la tinció de la llana, la seda i el cotó mordentat amb taní Les safranines són emprades en les tincions biològiques, especialment en microbiologia tinció de Gram La safranina- T, de fórmula i que hom obté per oxidació en medi àcid d’una mescla de 2-metil-1,4-fenilendiamina, o -toluïdina i anilina, en constitueix un exemple característic

Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2

Tant aquest àcid com el seu anhídrid són emprats com a dienòfils en la reacció de Diels-Alder Per calefacció en dissolució aquosa es transforma en l’isòmer trans- anomenat àcid fumàric, termodinàmicament més estable Hom l’obté, a escala industrial, per hidròlisi del seu anhídrid, el qual prové de l’oxidació catalítica del benzè a 400°C en presència de pentòxid de vanadi com a catalitzador

És l’acetal més conegut, el qual deriva de l’acetaldehid i l’etanol, i és obtingut mitjançant oxidació parcial d’aquest darrer Líquid d’olor agradable, volàtil i molt inflamable, és miscible amb l’alcohol i amb l’èter, però poc soluble en aigua la seva densitat és 0,831 i bull a 102,2° És utilitzat com a dissolvent, en síntesi orgànica i en perfumeria

És un líquid incolor, d’olor semblant a la de l’alcohol ordinari, que bull a 97°C És soluble en l’aigua, l’alcohol i l’èter i té una densitat de 0,804 Hom l’obté per oxidació catalítica del propà contingut en el gas natural És emprat en síntesi orgànica, en la preparació del propionaldehid, com a dissolvent, aromatitzant i en cosmètica

Conté un grup CH 3 en posició orto - amb relació a un grup NH 3 Hom l’obté per oxidació de mescles equimoleculars d’anilina i orto- i para -toluïdina amb àcid arsènic La dissolució aquosa de fucsina, de color vermell, es descolora amb l’àcid sulfurós i agafa un color violeta per acció dels aldehids assaigs de Schiff Dóna lloc als colorants de trifenilmetà

Llur proporció en el petroli brut varia segons la procedència sovint és compresa entre un 0,2 i un 2,5% La mescla d’àcids naftènics que hom separa dels olis bruts per rentatge amb les bases és emprada en la preparació de les sals corresponents naftenats de cobalt i de manganès, solubles en els olis assecants per a envernissar, en els quals actuen com a catalitzadors d’oxidació