Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Agnes Baltsa
Música
Mezzosoprano grega.
Estudià a Atenes, Munic i Frankfurt, i debutà en aquesta última ciutat el 1968 Ha interpretat tots els grans papers de la seva corda i és actualment una de les mezzos coloratura més apreciades internacionalment
Ethel Barrymore

Ethel Barrymore en un fotograma de la pel·lícula Captain Jinks Of The Horse Marines
Cinematografia
Teatre
Pseudònim d’Ethel Blythe, actriu cinematogràfica i teatral nord-americana.
Germana de John Barrymore i de Lionel Barrymore , representà papers característics d’una gran complexitat dramàtica Obtingué un gran èxit amb Rasputin and the Empress 1933 i amb None but the Lonely Heart Oscar del 1944
Miquel M. Palà i Marquillas
Teatre
Actor i autor teatral.
Representà moltes sarsueles catalanes publicà el recull de poemes Íntimes i cantars 1878 i nombroses obres teatrals curtes com Als peus de vostè 1895, La sala de rebre 1914 i Papers al balcó 1882, entre d’altres
,
William Holden
Cinematografia
Teatre
Nom artístic de William Franklin Beedle, actor cinematogràfic nord-americà.
Debutà com a actor el 1939 i guanyà l’Oscar a la millor interpretació masculina per Stalag 17 1953 de B Wilder, que el dirigí en alguns dels seus millors papers Sunset Boulevard 1950, Sabrina 1954 i Fedora 1978
Boris Karloff
Cinematografia
Pseudònim de William Henry Pratt, actor teatral i cinematogràfic anglès.
La seva interpretació del personatge monstruós a Frankenstein, the Man who made a Monster 1931 el convertí en l’especialista més conegut en aquest tipus de papers Actuà a The Mummy 1932, The Bride of Frankenstein 1935, Frankenstein, 1970 1958, etc
Eugène-Samuel Grasset

Salon des Cent, monograma d’Eugène Grasset (1894)
Domini públic
Disseny i arts gràfiques
Cartellista i dissenyador suís naturalitzat francès.
Es formà a Zuric S’inicià com a arquitecte, seguidor de Viollet-le-Duc Dins l’Art Nouveau dissenyà diversos cartells, vitralls, papers pintats, mobles i joies Publicà un mètode de composició ornamental 1905 i creà un model de tipografia 1898
Mario Del Monaco
Música
Tenor italià.
Debutà a tretze anys a Mondaldo, i de seguida inicià els estudis de cant a Pesaro i a l’Escola d’Òpera de Roma, animat per Tullio Serafin El 1939 interpretà el Turiddu de Cavalleria rusticana a Pesaro i dos anys més tard es presentà al Teatre Puccini de Milà com el Pinkerton de Madama Butterfly de G Puccini Després participà en l’estrena d' Ariodante de Nino Rota a Parma 1942, i de seguida es destacà en els principals papers dramàtics per a tenor a Londres, Milà, Estocolm, Rio de Janeiro i altres ciutats del món El 1945 interpretà el Radames d' Aïda a l’Arena de Verona, i l’any…
Kathy Bates
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda l’actriu teatral i cinematogràfica nord-americana Kathleen Doyle Bates.
Després de graduar-se en art dramàtic a la Southern Methodist University, el 1970 anà a Nova York i, després d’uns inicis no gaire reeixits, els anys vuitanta esdevingué una de les actrius més reconegudes de Broadway Aquests anys féu alguns papers secundaris en cinema El 1990 la seva interpretació d’una psicòpata que tortura un escriptor desvalgut en Misery , de RReiner, pellícula basada en la novella homònima de SKing, li valgué l’Oscar a la millor actriu el 1991 Posteriorment, ha actuat en nombrosos films com a protagonista o en papers destacats, fent valer la seva…
Birgit Nilsson
Música
Soprano sueca.
Estudià a la Reial Acadèmia de Música d’Estocolm, on fou deixebla de J Hislop El 1946 debutà a la Reial Òpera de la capital sueca amb el paper d’Agathe a Der Freischütz ‘El caçador furtiu’, de Weber, i posteriorment, en aquest mateix teatre, abordà diversos papers per a soprano dramàtica El 1951 cantà al Festival de Glyndebourne amb el paper d’Electra a Idomeneo , de Mozart, però aviat s’especialitzà en Wagner i en grans obres de Verdi i de Puccini Des del seu debut a Bayreuth 1953 fou considerada una de les principals sopranos wagnerianes, i entre el 1957 i el 1970 n’interpretà…
,
cendra
Pintura
Denominació que hom aplicava en drogueria a diversos pigments emprats en pintura, malgrat que llur procedència no fos la combustió.
La més important era la cendra blava , de color blau pàllid, obtinguda escalfant una barreja de carbonat de coure amb carbonat i sulfat de calci i que hom emprava en la tècnica del tremp, per a papers pintats i en pintura artística
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina