Resultats de la cerca

La mota de Peralada era situada a poc més d’1 km al sud-oest de Torrelles, anant cap a Perpinyà, a tocar de la riera de Torrelles o del Molí Molt a prop seu passava la via romana que unia la Salanca amb Castellrosselló Els primers representants de la família Peralada al Rosselló sembla que eren els germans Ramon i Emeric, documentats l’any 1139 i que probablement provenien de l’Empordà Sembla que Ramon de Peralada es casà amb una filla de la família Torrelles, fet que permet de comprendre que una branca dels Peralada s’installés al Rosselló La primera vegada que es troba esmentat…

Nicolau Aixandri seguí la carrera militar i, pel desembre de l’any 1705, quan Carles III ja tenia establerta la seva cort a Barcelona, era sergent major del regiment de la Diputació de Catalunya Sis anys després, el 1711, participà en la defensa de Cardona, on tingué una actuació molt destacada, fet pel qual Starhemberg el proposà com a tinent coronel del mateix regiment, càrrec que passà a ocupar al començament del 1712 Fou en aquest càrrec que participà en la defensa de Barcelona durant el setge de 1713-14 Després d’acordada la capitulació de la capital catalana, Aixandri fou un dels tretze…

Metge odontòleg, conreà la fotografia des de molt jove Lleidatà d’adopció, fou soci fundador del Centre Excursionista de Lleida segona època amb el seu germà Jordi, i president de la secció d’esquí Ajuntà la seva condició d’excursionista —i sovint també d’aviador— amb la de fotògraf Amb el seu germà Jordi, creà l’Arxiu Sirera Jené, que recull les seves experiències fotogràfiques centrades en la fotografia aèria i botànica 1930-50 Intervingué en la illustració de llibres geogràfics i de guies En estreta collaboració amb Josep Vallverdú, feu la sèrie de llibres Catalunya visió 1968…

El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els canonges de la Seu…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

L’edifici És una església molt transformada ja des d’època altmedieval Presenta una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament sobrealçada, i un transsepte que només conserva el tram sud, ja que el nord l’ocupa una capella de planta quadrada, que en té una altra de més petita al costat, oberta a la nau amb un arc de mig punt Un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, corona el braç sud del transsepte La nau és capçada a l’est per un absis semicircular que es correspon, estructuralment, amb l’arc presbiteral de l’interior de l’església Aquest absis s’ha decorat…

L’antic comerciant en diversos gèneres, entre els quals les obres d’art, s’especialitzà al segle XIX, sovint a través d’una galeria d’art —com en el cas d’A Goupil—, que podia ésser, o no, de propietat seva La importància del marxant augmentà a la fi del segle, en aparèixer-ne a París uns quants dedicats a l’art no oficial, que aviat esdevingué el més cotitzat Hom pot considerar el primer gran marxant modern Paul Durand-Ruel, que reeixí a imposar l’impressionisme Després sobresortiren l’oncle Tanguy —que comercià en obres de Cézanne—, els germans Bernheim i Ambroise Vollard, que imposaren la…

Biografia Era nebot de l’escolapi Ildefons Ferrer, provincial des del 1775 Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, el 1791 escriví un discurs per als exàmens públics amb el títol De Latinarum ac humaniorum litterarum i el 1793 dedicà al seu oncle el treball literari Cohortatio allegorica tots dos escrits s’imprimiren Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1795 i hi professà l’any següent Començà els estudis de filosofia a Moià i el 1797 anà a Mataró per rebre el mestratge del pare Lluís Barberí, i el 1800 defensà unes tesis de teologia Tot seguit, a  Mataró mateix, ensenyà llatí i humanitats Fou destinat…

Els personatges simbolitzen idees abstractes que plantegen, d’una manera discursiva, problemes d’abast teològic, amb un mínim d’acció en la seva època de plenitud, i gràcies especialment a l’obra de Calderón de la Barca, foren posades en joc unes tècniques molt evolucionades i una gran riquesa escenogràfica Destinada a ésser representada en la festivitat de Corpus Christi, fou el resultat d’una transacció entre el costum popular medieval de celebrar la diada amb representacions teatrals i les exigències de la reforma catòlica, tal com fou aplicada, després del concili de Trento, als regnes…