Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
Algesires
Vista de la badia d’Algesires, amb Gibraltar al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situada a la costa occidental de la badia d’Algesires, enfront de Gibraltar.
És el centre de l’àrea comercial del Camp de Gibraltar i manté actives relacions amb Àfrica Nucli industrial suro, adob de pells, alimentació i fusta, ha rebut un gran increment pla de desenvolupament del Camp de Gibraltar amb la construcció d’una refineria de petroli CEPSA El seu port, protegit per tres molls i una petita illa a la desembocadura del Miel illa Verde, és de passatge comunicació diària amb Ceuta i de pesca, i és també punt terminal del ferrocarril Madrid-Còrdova-Ronda Algesires fou capital d’un regne de taifa al s XI, sota els Banū Hammud Port entre l’Àndalus i el…
enxarolatge
Tecnologia
Operació que consisteix a recobrir un cuir o una pell amb una pel·lícula impermeable a l’aigua, llisa i brillant, obtinguda per l’aplicació de diverses capes de fons, vernissos i laques.
Aquestes capes poden ser pigmentades o no i consisteixen en preparacions d’oli de llinosa, bullit, nitrocellulosa plastificada o resines sintètiques El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacatge amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via…
escorça d’alzina
Tecnologia
Adob natural, un dels més antics.
Les seves propietats són molt pròximes de les de l’escorça de roure, i ambdues menes d’escorça es confonen en la pràctica sota el mateix nom La seva anàlisi tànnica dóna en mitjana els valors següents tanins 10,0 4-17% no tanins solubles 5,5 4-9% insolubles 71,5 aigua 13,0 El taní de l’escorça d’alzina pertany al grup dels tanins hidrolitzables la seva constitució química és molt complexa i no ben coneguda Un dels seus elements fonamentals és l’àcid ellàgic L’escorça d’alzina dóna a les pells un color marró groguenc molt estimat i és utilitzada encara en la fabricació de sola d’…
Anticosti
Illa
Illa del golf de Sant Llorenç, al Quebec, Canadà.
L’illa, de costes amb penya-segats, és una resta de l’escut canadenc fomada per capes paleozoiques El seu clima és fred a l’hivern i temperat a l’estiu La gran quantitat de bosc és aprofitada per a la preparació de pasta de paper Pesqueres salmó i caça pells fines La localitat principal és Port Menier, on hi ha un aeroport Descoberta el 1534 per Jacques Cartier, que l’anomenà Assumpció, i lliurada per Lluís XIV a Jollied perquè l’administrés, Anticosti pertangué a la família d’aquest darrer fins que fou unida a Terranova el 1763 El 1774, però, retornà al Canadà Comprada per l’…
oripeller | oripellera
Oficis manuals
Persona que fa oripell o en ven.
Els oripellers dauraven i argentaven cuir o pells amb fins pans i colraven l’argent amb productes i mixtures que constituïen secrets només tramesos de pares a fills Podien treballar amb or fi, però normalment ho feien amb oripell A la baixa edat mitjana a Barcelona estaven vinculats a la confraria de Sant Esteve dels Freners, de la qual se separaren el 1600, juntament amb els batifullers i guadamassilers, i constituïren una nova confraria independent sota l’advocació de l’arcàngel sant Miquel Reberen ordinacions el 1614, el 1649 i el 1768, i la confraria perdurà fins el 1797 A…
Patres
Ciutat
Capital del nomós d’Acaia, al Peloponès, Grècia.
Situada a la ribera del golf homònim, comunica, a l’W, amb la mar Jònica, i, a l’E, a través d’un braç de mar llarg i estret, amb el golf de Corint Port important Nucli industrial en procés de desenvolupament Producció de vi, d’oli d’oliva, de pells adobades, etc Centre d’ensenyament superior Universitat de Patres, fundada el 1964 Té aeroport A l’antiguitat, formà part de la lliga Aquea, i fou centre de la contesa entre Cèsar i Pompeu i, més tard, entre Marc Antoni i Octavi Colònia romana, fou un dels primers centres cristians de Grècia Conquerida pels turcs 1440, no fou…
Les punicàcies
Les flors del magraner Punica granatum són grosses i vistoses, de corolla formada per un nombre variable de pètals 5-7 de color vermell encès, tènues i lleugerament arrugats Al centre de cadascuna, els estams hi tenen un important paper atraient, alhora que forneixen un pollen abundant apreciat pels himenòpters i pels coleòpters Antoni Agelet Hom basa aquesta família únicament en dues espècies del gènere Punica , arbrets caducifolis originaris del Pròxim Orient i de l’Orient Mitjà Una d’elles, el magraner P granatum , fou cultivada ja pels egipcis i després estesa per tota la mediterrània…
Els Munmany, a Vic
Adoberies a Vic postal de començament de segle La ciutat de Vic té una llarga tradició adobera Els gremis que hi treballaven la pell tenen un origen medieval Durant el segle XVIII es consolidà aquesta activitat, que integrava els diferents especialistes del procés d’adob, entre els quals sobresortien els blanquers i els aluders Els primers treballaven les pells grosses de bestiar boví o cavallí, mentre que els aluders o guanters es dedicaven a la pell petita, d’ovella o de cabra La pell que produïa la comarca era ja totalment insuficient per a atendre la demanda La primera matèria arribava…
alum
Química
Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat.
Cristalls octaèdrics, de sabor astringent, insolubles en alcohol, que donen solucions aquoses lleugerament àcides Es fon en la seva aigua de cristallització a 95,5°C mantingut a 60-65°C, perd 9 molècules d’aigua, que són reabsorbides a l’aire humit A 200°C dóna alum cremat Per damunt, perd SO₃ i dóna sals bàsiques És obtingut a partir de sulfat d’alumini i sulfat potàssic i també calcinant lleugerament l'alunita, tractant-la seguidament amb aigua, separant el residu insoluble d’alúmina i evaporant la solució a causa de la lleugera alcalinitat del medi, els cristalls obtinguts són aleshores de…
acabament
Tecnologia
En un sentit ampli, totes les operacions complementàries de l’adobatge.
Entre aquestes operacions hi ha les de premsatge , assecatge, estiratge , rebaixatge , estovament , desflorament , raspament o esmerilament , dividit o divisió , descoloració, readobatge , etc, i les operacions finals de batanatge , cilindratge , allisatge , planxatge, brunyiment o abrillantament , esmerilament, granejament, gravat , apelfatge , aplicació de recobriments vernissos i aprests i impermeabilització En un sentit restringit i més propi, només les esmentades operacions finals, fetes a l’assaonador, que afecten, sobretot, o bé l’aparença externa o bé alguna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina