Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
cavanillèsia
Botànica
Arbre del Brasil, de la família de les malvàcies, d’uns 20 m d’alçària, amb fulles enteres palmatinèrvies, flors pentàmeres i fruits quinquealats, caracteritzat pel tronc en forma de bot que emmagatzema aigua i substàncies nutritives.
tamaricàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes arbòries o arbustives de fulles petites, esquamiformes o aciculiformes, alternes, de flors actinomorfes, hermafrodites, tetràmeres o pentàmeres, hipògines i petites, solitàries o disposades en raïms espiciformes, i de fruits en càpsula loculicida.
Consta aproximadament de 120 espècies, la majoria halòfiles i pròpies dels països àrids del Vell Món El gènere més important és el tamariu
potentil·la
Aspecte general d’una potentil·la neumaniana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes generalment herbàcies i perennes, de la família de les rosàcies, de fulles compostes, palmades o pinnades, de flors blanques, rosades o grogues, pentàmeres i caliculades solitàries o reunides en cimes, i de fruits en poliaqueni.
Cal destacar la potentilla vernal o fragassa P neumanniana
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
trepó
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les escrofulariàcies, de fulles simples alternes, les basals en roseta, sovint densament tomentoses; de flors pentàmeres, generalment grogues, agrupades en raïms, espigues o panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
tiliàcies
Botànica
Família de columníferes constituïda per arbres o arbusts, de fulles simples, alternes i amb estípules; de flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, hipògines i poliandres, generalment agrupades en cimes, de pol·linització entomòfila, i de fruits en càpsula o en núcula.
Consta d’unes 400 espècies, la majoria naturals de les regions càlides Són importants els gèneres Corchorus el jute , i Tilia el tell o tiller
rubials
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles oposades, freqüentment simples, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres o pentàmeres, d’ovari ínfer, generalment agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits de diversa mena.
Les principals famílies que comprèn són les de les caprifoliàcies, de les dipsacàcies, de les rubiàcies i de les valerianàcies
saxífraga
Saxífraga ( Saxifraga tridactylites )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes generalment perennes, a vegades llenyoses a la base, de la família de les saxifragàcies, de fulles simples, més o menys partides, alternes o basals, de flors pentàmeres i perígines, comunament agrupades, i de fruits capsulars.
Solen habitar penyalars, roquissars, pedregars i tarteres de muntanya Consta de més de 300 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord, algunes de les quals són plantes de jardí
digital
Digitalis lutea
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o de tija llenyosa, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles grosses, alternes, amb flors pentàmeres, en forma de didal, disposades en raïms terminals unilaterals, i amb fruits en càpsula bilocular de dehiscència septicida.
La digital groga Dlutea , planta perenne de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles lanceolades i de flors grogues, creix en boscs, vores de torrents i vessants pedregosos d’una gran part d’Europa La digital purpúria o didalera Dpurpurea és una planta biennal o perenne, alta de 50 a 150 cm, dreta, robusta i de fulles ovades o oblongues, poc o molt tomentoses per la cara inferior, i de flors purpúries Viu en boscs clars, roquissars, etc A Catalunya únicament creix, en poca quantitat, als Pirineus Planta rica en digitalina i altres glucòsids gitoxina, gitalina, té unes destacades propietats…
estiracàcies
Botànica
Família de l’ordre de les diospirals composta d’arbres i arbusts de fulles alternes, enteres o dentades, de flors regulars, tetràmeres o pentàmeres, en raïms, en fascicles o rarament solitàries, i de fruits en baia, drupa o càpsula.
És una família típicament tropical el representant més característic de la qual és l’estírax Styrax sp