Resultats de la cerca
Es mostren 264 resultats
Aristarc de Samos
Astronomia
Astrònom grec.
Deixeble d’Estrató, visqué la major part de la seva vida a Alexandria i ensenyà al Museu La seva obra científica fou nombrosa, però només n'ha pervingut De la magnitud i la distància del Sol i de la Lluna , on, per primera vegada, era afirmat que el Sol és molt més gros que la Terra unes 300 vegades segons els seus càlculs Formulà, també per primera vegada, una teoria heliocèntrica completa, probablement vers el 280 aC Segons les fonts arribades, anuncià que “la Terra és un planeta que, com els altres planetes, gira entorn del Sol acompleix aquesta volta en un any” Per a Aristarc…
orbe
Cadascuna de les esferes cristal·lines que, en els models geocèntrics, hom suposava que servien de suport als distints planetes.
ona
Física
Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu…
aspecte
Astronomia
Nom genèric de les diferents situacions dels planetes respecte a la Terra i al Sol ( conjunció
, elongació
, oposició
, en quadratura
).
cosmogonia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de la formació dels objectes celestes (planetes, estels, galàxies, etc).
Hom parla de cosmogonia planetària planeta, de cosmogonia estellar estel o de cosmogonia galàctica galàxia, segons el tipus d’objecte celeste estudiat
cometa

Estructura d’un cometa
© Fototeca.cat
Astronomia
Cos celeste del sistema solar, de petites dimensions i forma irregular, que, generalment, descriu una òrbita d’una gran excentricitat.
Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió que els…
Gustav us Theodore von Holst
Música
Compositor anglès.
Vida Des de petit tingué molt poca salut l’asma, una vista feble i dolors persistents a les articulacions l’acompanyaren durant tota la vida Fill d’un pianista, el 1893 entrà al Royal College of Music, on estudià composició amb ChV Stanford, que el qualificà de molt treballador però no gaire brillant En aquest centre conegué el compositor R Vaughan Williams, amb el qual establí una sòlida amistat i intercanvià crítiques i idees Un altre company d’estudis, Fritz Hart, li feu conèixer l’obra de R Wagner, i n’esdevingué un fervent admirador En aquesta època també tingué l’oportunitat d’estudiar…
Gaia

Gaia en el moment d’acoblar-se a la nau Sojuz (de la qual només es veu la cúpula de la part superior), dies abans d’enlairar-se (14 de desembre de 2013)
ESA
Astronomia
Satèl·lit astromètric europeu, aprovat per l’Agència Espacial Europea a l’octubre del 2000, i llançat a l’espai el 19 de desembre de 2013.
La missió principal de Gaia és l'elaboració d'un mapa tridimensional de gran precisió de més de mil milions d’estels de la Via Làctia i de les galàxies més properes La mesura de les posicions dels objectes de magnitud V=15 és d'una precisió de 10 microsegons d’arc, comparable a la mesura del diàmetre d’un cabell humà des d'una distància de 1000 km Successor de l' Hipparcos , Gaia és proveït de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic d'uns mil milions de píxels, al seu torn connectat a diversos instruments L'observació de cada objecte és realitza unes 100 vegades amb diversos…
Astronomia 2009
Astronomia
El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…
nebulosa

Nebulosa Roseta
© Corel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar
en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.
Fins al començament del s XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestellar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable El diàmetre real d’una nebulosa és d’uns quants parsecs, amb el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina