Resultats de la cerca

Tota la seva vida transcorregué a Roma Entre el 1621 i el 1623 fou nen cantor a la Capella Júlia de Sant Pere Posteriorment estudià amb Vincenzo Ugolini i Virgilio Mazzocchi El 1642 interpretà el paper d’Alcestis en l’òpera Il palazzo incantato , de Luigi Rossi Cantà en el cor papal i el dirigí del 1659 al 1668 En aquesta època aconseguí també una excellent reputació com a professor Savioni fou un compositor important de cantates, que van des de simples àries fins a obres més extenses i ambicioses amb diverses àries i recitatius Compongué també motets i madrigals El significat dels textos…

Era obrer manual A Alcoi fou filador 1925-33 Collaborà a Hora de España i a d’altres periòdics Publicà els reculls poètics La cruz de los crisantemos 1929, Huso de eternidad 1930, Narja 1932, Epopeyas de sangre 1933, Voz de la tierra 1935, Hogueras en el sur 1935, Poema del amor y de la angustia 1935, Madre española 1937, Canción arrebatada 1938, Romances 1938, Vencedor de la muerte 1939, i La muerte o el recuerdo 1939, a més dels volums antològics Poesía 1949, on destaquen els temes socials a través del compromís polític de l’autor, també visible en la tragèdia Seisdedos 1934 i en les…

Nebot i deixeble de Josep MVidal-Quadras Format també amb Francisco Sainz de la Maza i, a Buenos Aires, on exposà, amb Vicenç Puig El 1947 s’installà a París i el 1949 exposà a Barcelona Galeries Laietanes temes de París i Sant Tropés, poètics i espontanis, i retrats Posteriorment obtingué un ampli reconeixement com a retratista de l’alta societat retrats de la comtessa de París i els seus fills 1956, Maria Callas 1961, els prínceps d’Espanya 1962, l’arxiduquessa d’Àustria 1965, Estefania de Mònaco 1968, el gran duc de Luxemburg 1969, etc Exposà sovint a París, Mònaco, Teheran, Londres,…

Probablement d’origen burgès, exercí com a professional de la poesia a les corts dels vescomtes de Narbona i a les de Catalunya i Castella, on canvià unes narracions en vers sobre els diversos estaments literaris joglar, trobador, doctor de trobar, etc amb Alfons el Savi La seva producció —un centenar de composicions— revela un afany de conservació i de dignificació d’una poesia a punt d’entrar en un període de decadència, i per això conreà tota mena de gèneres poètics El més interessant de la seva producció és el bell conjunt de sis pastorelles, compostes entre el 1260 i el 1282, on presenta…

Vida i obra Nom amb el qual és conegut un poeta en català i en castellà, possiblement eclesiàstic, del qual hom conserva onze cançons catalanes de temàtica amorosa on es tracten temes com l’absència i la mort per amor, les quals denoten influències d’Ausiàs Marc i de Jordi de Sant Jordi També li són atribuïdes tres poesies catalanes i dotze poesies castellanes de versos curts, una de les quals en resposta a un enigma poètic que li plantejà possiblement Crespí de Valldaura, i una altra on elogia una dama barcelonina, cantada també per Romeu Llull Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els…

Fill natural de Joan Pardo de la Casta-Aguilar i de Cabanyelles, marquès de la Casta Carmelità 1631 Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1665, 1667 i 1668 amb diverses composicions en català que figuren als corresponents reculls impresos Acompanyà el seu germà el marquès de Baltasar Pardo de la Casta-Aguilar mort el 1695 en ser aquest nomenat lloctinent general de Mallorca i residí allí mentre durà la seva lloctinència 1675-78 Publicà a Mallorca, el 1688, Festivos alborotos per l’entrada del seu germà com a lloctinent a Mallorca i Plausibles elogios sobre un cas misteriós…

Fill d’un mercader de Barcelona, fou notari de la ciutat almenys del 1453 al 1474 El 1453, formant part d’una ambaixada de l’estament mercader, anà a la cort de Nàpols, i el 1460 i el 1462, també per resoldre afers comercials, a la cort del duc de Borgonya Participà en diversos debats poètics, en conjunt d’un escàs valor literari, amb Joan Berenguer de Masdovelles, Antoni Vallmanya, Pere Vilaspinosa i Francí Joan Poculull A més d’una dotzena de poesies de caràcter amorós, escriví diverses obres sobre temes d’actualitat, de les quals es destaquen una composició del cicle en pro de l’…

Bibliotecari de Premià de Mar, destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua Articulista d’ El Punt , El 9 Nou i La Font del Cargol , el 1992 fou també guionista radiofònic dels programes Pànic i Inèdit de Catalunya Ràdio Publicà Groc de llum 1975, Recull sense gramàtica 1977, Filmonogràfic 1980, els reculls de narracions Avui fa un any que nevava intensament 1986 i Parelles de tres 2003, la novella Anna K 2000, qualificada de “melodrama d’extrems”, que cridà l’atenció…

Dominicà El 1277 estudiava al convent de Santa Caterina de Barcelona i el 1302, a París El 1306 obtingué el grau de mestre en teologia a la Universitat de Tolosa, i, de nou a París, hi regí l’Estudi General de Sant Jaume i es relacionà epistolarment amb Jaume I Després fou provincial de l’orde Traduí al català els Salms en prosa que conté l’anomenada Bíblia de Sevilla , amb una prosa literària de notable qualitat, però hom no ha pogut comprovar que fos també l’autor de la compilació feta entre el 1282 i el 1313 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle…

Estava relacionat amb Jaume Pujol i possiblement era natural de Porreres Sembla que es pot identificar amb el Bover que apareix com a participant en el certamen en honor de la beata Caterina Tomàs, celebrat el 1625 recull imprès a Barcelona, 1636 Poeta en català i castellà, els fragments poètics que transcriví Joaquim Maria Bover a la seva Biblioteca i els versos que es conserven en un cançoner manuscrit de l’Abadia de Montserrat de la primera meitat del segle XVII, amb poesies amoroses, religioses i burlesques, en castellà i català, sense nom d’autor el mostren com a autor de poesies…