Resultats de la cerca

Entrà en el món teatral al María Guerrero de Madrid Després de debutar al cinema amb El último húsar 1940 de Luis Marquina, la seva intervenció a Raza 1941, dirigida per José Luis Sáenz de Heredia i amb guió de Francisco Franco, la convertí en una de les estrelles del cinema espanyol de postguerra Fundà la seva pròpia productora, Bosco Films 1950, i dirigí diversos films, entre els quals Segundo López, aventurero urbano 1952, La quiniela 1959, Feria de Sevilla 1960, Occidente y sabotaje 1962, El camino 1963, Los duendes de Andalucía 1965 i El paseíllo 1968 Li fou concedida la…

Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes El 1928 fundà la revista Domus , una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà 1933, féu costat al grup dels arquitectes racionalistes La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici…

La seva obra juvenil, Nhòcas e bachòcas 1957, obrí la via d’una nova prosa provençal, realista i molt idiomàtica, sobre el tema de la protesta social d’una joventut marginada És autor també de la novella La tèrra acampassida 1963, d’obres breus i d’una llarga crònica de la generació de postguerra De fuòc amb de cendre 1973-78 Com a periodista, té una obra abundant Escrichs 1977 Fou president del Cercle d’Agermanament Occitanocatalà 2002-15 i promotor de la ràdio i el cinema en occità L’any 2005 fou guardonat amb el premi Batista i Roca i el 2012 amb el Gran Premi Literari de…

Fou oficial durant la Segona Guerra Mundial, experiència que reflectí en V Okopakh Stalingrada ‘En les trinxeres de Stalingrad’, 1946, reconeguda com una de les novelles bèlliques més importants V rodnom gorode ‘A la ciutat nadiua’, 1954, crònica de la postguerra, tingué una acollida favorable No obstant això, amb la publicació de Kira Georgievna 1961, que palesa les diferències socials a l’URSS, i del reportatge sobre el seu viatge als EUA Po obe storomy okeana ‘D’ací i d’allà de l’oceà’, 1962, s’iniciaren les seves diferències amb el règim soviètic El 1974 s’exilià a París, on…

En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou…

Inicià la seva activitat els anys seixanta, en un moment històric clau en la història de l’Alemanya de la postguerra Es traslladà a Frankfurt, on fou professor a la universitat i on exercí de dissenyador gràfic per a grans companyies La seva particularitat creativa ha estat la de fusionar elements emblemàtics de la cultura occidental del consum amb imatges de crítica al sistema, tot elaborant una teoria visual sobre la diferència entre rebre i consumir una imatge A la base, hi ha una repetició indefinida de petites imatges que arriben a formar-ne una de gran Pel febrer del 2009…

En 1948-93 tingué representació parlamentària, bé que fou exclòs de les aliances de govern fins a l’esfondrament del sistema de partits polítics italià de la postguerra Integrat el 1994 en la coalició Pol de la Llibertat, aquest any canvià el nom pel d’Alleanza Nazionale i aconseguí alguns ministeris en el govern sorgit de les eleccions del març El 1995 el partit renuncià explícitament a l’antisemitisme i als elements més antidemocràtics del feixisme N'han estat secretaris generals l’excap del gabinet de Mussolini Giorgio Almirante 1948-50 i 1969-87 i, en 1987-90, Gianfranco Fini…

Format a Munic i Berlín, des del 1932 residí a Barcelona, i aportà un expressionisme suavitzant al panorama català de la postguerra La seva obra es caracteritza per una equilibrada composició i un alè líric que fa vibrar el color rítmicament La forma, retallada, es destaca com suspesa en un cert punt de l’espai i el temps, en un cosmos que no provoca angoixa sinó confiat lliurament Autor dels vitralls de la capella de les Llars Mundet, a Barcelona Premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat, a Barcelona També fou molt considerable la seva activitat de…

Fill de Josep Bau i Vergés Tortosa 1868-1934, comerciant d’oli que obrí el mercat sud-americà Tradicionalista, fou alcalde de Tortosa i assembleista durant la Dictadura Diputat per Tortosa com a carlí i pel Bloque Nacional 1933-36 reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut Fou membre de la junta tècnica de l’estat, a Burgos 1936-38 A la postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central Fou president del consell d’estat el 1965 i, com a tal, membre del Consejo del Reino

Debutà al juny del 1922 en un combat celebrat al saló Iris Park de Barcelona Fou campió estatal en la categoria de pes lleuger 1927 i campió de Catalunya en derrotar Casimiro Zaragoza a l’Olympia de Barcelona 1925 Participà en vetllades pugilístiques en països com Algèria, Cuba o França Després de disputar una quarantena de combats, el 1929 abandonà l’alta competició, però encara pujà al ring esporàdicament el 1934 El 1936 passà al bàndol feixista i morí al front durant la batalla de l’Ebre Com a homenatge, les autoritats franquistes atorgaren el seu nom a un dels trofeus de boxa que…