Resultats de la cerca

Més pròpiament, hom la denomina hiperèmia La congestió és anomenada activa quan és deguda a un augment del flux arterial, com en casos d’inflamacions, traumatismes, cremades, etc, i passiva quan és deguda a una estasi venosa, com en casos de trombosi venosa, compressions venoses, hipertensió venosa, etc La congestió pelviana és una síndrome ginecològica dolorosa que pot portar a una varicocele i a la seva esclerosi secundària

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa

Els seus individus, branquicèfals, de talla elevada, pell bruna o groguenca, pilositat reduïda excepte a la barba , cara oval, nas ample i rectilini, ulls drets i molt grossos i una marcada tendència a l’obesitat, ocupen la part més important de les illes del Pacífic des de Nova Zelanda fins a les Hawaii Hom distingeix dues variants la micronèsida i la polinèsida pròpiament dita, actualment molt barrejada amb la població d’origen leucoderm

Entre els hurrites, les divinitats, representades amb figura humana o amb forma d’animal, encarnaven les forces de la natura El seu panteó, que influí en l’hitita, comprenia déus pròpiament hurrites Teššub, senyor de la tempesta Hebat, la seva dona, i Šarruma, llur fill Šaušga, deessa de la guerra i de l’amor Kumarbi, pare dels déus, etc, mesopotàmics Anu, Enlil, etc i indoaris Mitra, Indra, Varuna i els bessons Nasatyas

És de bronze i l’ànima té una llargària de vint-i-vuit a trenta-tres boques de foc exteriorment és troncocònica, i la seva superfície sol anar ornamentada amb relleus, motllures, blasons, inscripcions, etc Tira bales de ferro amb una càrrega de pólvora del mateix pes que el projectil Rep el nom de falconet, falcó, mig sacre, sacre, mitja colobrina o colobrina pròpiament dita, segons que sigui capaç de llançar bales de diferent pes

Prèviament hom els sotmet a un tractament químic amb calç i sulfur d’arsènic o de sodi o enzimàtic per tal de faciltar la fase de depilació pròpiament dita Aquesta és efectuada en unes màquines proveïdes d’uns cilindres rotatoris amb fulles tallants helicoidals, els quals són premsats contra les pells transportades per unes bandes de cautxú Generalment després de la depilació a màquina, hom completa l’operació amb una depilació manual

Hom arrenca, a més del suro pròpiament dit emprat per a fer-ne taps o peces, part del suro pelagrí de la soca, que no havia estat encara arrencat mai A les suredes, en condicions favorables de vegetació, el fet d’allargar el suro n'augmenta la consistència i en disminueix el gruix excessiu, però si hom allarga massa, a més d’obtenir un suro massa prim, posa en perill la vida del mateix arbre

El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants

Unes 10000 persones es manifesten a Perpinyà en ocasió de la Diada de Catalunya Nord sota el lema “Sem Catalunya Nord Fem Països Catalans”, bé que la commemoració pròpiament dita s’escau el 7 de novembre, data de la signatura del tractat dels Pirineus L’edició d’enguany coincideix amb el final del Correllengua i té un caràcter molt més polític en afegir-s’hi l’Assemblea Nacional Catalana i la reivindicació dels presos polítics i exiliats

Pròpiament inexistent l’única natura que de fet es dóna és una natura sobrenaturalitzada i, com a subjecta que és al pecat, una natura caiguda , la natura pura és un concepte límit que vol expressar la irreductibilitat entre l’ordre de la creació o de l' ésser i l’ordre salvífic o de la gràcia i la peculiar gratuïtat que aquest segon comporta en relació amb el primer, la gratuïtat del qual hom expressa en termes de contingència