Resultats de la cerca
Es mostren 446 resultats
Maaouya Ould Sid’ Ahmed Taya
Política
Militar i polític maurità.
El 1961, any de la independència de Mauritània, s’allistà a l’exèrcit i en 1974-79 completà a França la seva formació En proclamar el Front Polisario la independència del Sàhara Occidental 1976, el fracàs en l’intent d’annexar el terç sud de l’excolònia espanyola conduí a l’enderrocament del president Daddah per una junta militar, que establí un règim del qual Taya esdevingué primer ministre el 1981 El 1984 protagonitzà un cop d’estat contra el president Mohamed Ould Haidalla que aquest any l’havia destituït Convertit en home fort del règim, intentà refer les relacions amb el…
Pau García Castany
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana 1965 fitxà pel FC Barcelona Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal 1966-67 fou cedit a l’Osasuna 1967-68 i al Calvo Sotelo 1968-69 La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71 Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1971 Després destacà en el Saragossa 1972-79 Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de…
Nauru 2010
Estat
Al març va tenir lloc el referèndum que havia de donar una empenta a les reformes constitucionals que proposaven, entre d’altres, l’elecció directa del president La manca de suport a la iniciativa va originar l’avançament de les eleccions legislatives, que es van celebrar a l’abril i que no van donar un resultat concloent, cosa que va mantenir el president Stephen al capdavant d’un govern provisional fins a la celebració de nous comicis La segona elecció, al juny, tampoc no va donar resultats clars, i el president va proclamar l’estat d’emergència Al novembre, el president…
María Luisa Fernández Díaz
Natació
Nedadora.
Especialitzada en papallona, el 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, procedent del Gimnasio Madrid, després de proclamar-se campiona absoluta d’Espanya en els 100 m A partir d’aleshores, i sempre en estil papallona, fou quatre vegades campiona de Catalunya dues en 100 m 1989, 1992 i dues en 200 m 1987, 1989 En l’àmbit estatal assolí quinze títols a l’estiu, cinc en 100 m 1987-91 i dos en 200 m 1987, 1989, i a l’hivern, uns altres cinc en 100 m 1987-91 i tres en 200 m 1989, 1990, 1991 Fou recordista d’Espanya en disset ocasions en el període 1986-91 dotze en piscina de 50 m…
Lluís Teixidó Sala

Lluís Teixidó Sala (a l’esquerra)
REIAL FEDERACIÓ ESPANYOLA DE PATINATGE
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Es formà al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria 1995-2001 Després jugà a l’Infante de Sagres de Portugal 2001-02, el Reus Deportiu 2002-07, amb el qual guanyà una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2007 i dues Copes de la CERS 2003, 2004, i el Futbol Club Barcelona 2007-10, amb qui guanyà dues Copes d’Europa 2008, 2010, dues Copes Continentals 2008, 2009, una Copa Intercontinental 2009, tres Lligues 2008, 2009, 2010 i dues Supercopes d’Espanya 2008, 2009 Fitxà pel Blanes Hoquei Club 2010-13, i el 2013 anà al Club Patí Manlleu, de primera divisió estatal, club…
Constantí XI Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1449-53), fill de Manuel II i d’Helena Dragases i successor del seu germà Joan VIII.
Dèspota de Mistra Morea, adquirí Clarença a causa del matrimoni 1428 amb una neboda de Carlo Tocco, comte de Cefalònia s’apoderà de Patres 1429 ocupà Grècia fins al mont Pindos i obligà el duc d’Atenes a reconèixer-li la sobirania El 1446, però, el soldà otomà Murad II envaí el despotat, que hagué de pagar-li tribut, i restablí la sobirania otomana sobre Atenes Constantí fou coronat emperador a Mistra 1449 i portat a Constantinoble per vaixells catalans Davant l’amenaça otomana sobre l’imperi Bizantí, per assegurar-se l’ajuda d’Occident feu proclamar a Santa Sofia 1452, contra el…
Pedro de Villacampa y Periel

Pedro de Villacampa y Periel
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar aragonès.
El 1793 ingressà en l’exèrcit, i lluità a la Guerra Gran 1793-95, a la guerra contra Portugal 1801 i a la guerra contra Napoleó, en la qual participà en la defensa de Saragossa fet presoner, assolí de fugir i, ascendit a mariscal de camp, operà per Aragó Daroca, 1810, el Principat i el País Valencià, on substituí Joaquín Blake y Joyes desembre del 1811 com a cap de les forces que lluitaven contra Napoleó Ascendit a tinent general 1814, es mostrà descontent del règim absolutista restaurat per Ferran VII pel fet d’haver assistit a un sopar considerat subversiu fou condemnat a vuit anys d’…
Alfons de la Cerda
Història
Pretendent al tron de Castella, fill de Ferran de la Cerda i de Blanca de França.
Mort el seu pare 1275, primogènit baró d’Alfons X de Castella, intentà d’ésser reconegut hereu, però les Corts de Castella proclamaren successor Sanç, segon fill d’Alfons X 1276 Conduït per la seva mare i per la seva àvia Violant d’Aragó, cercà refugi, amb el seu germà Ferran, als regnes de Pere II de Catalunya-Aragó, besoncle seu, amb la intenció de passar a França, però Pere II retingué els infants com a ostatges al castell de Xàtiva i obtingué, així, avantatges diplomàtics d’Alfons X tractat de Campillo i tractat d’Ágreda , 1281 El successor de Pere II, Alfons II, arran del pacte imminent…
Valentino Rossi
Motociclisme
Motociclista italià.
El 1996 debutà en el campionat del món, on seguí una trajectòria fulgurant amb una moto Aprilia fou campió del món de 125 cc l’any 1997, subcampió del món de 250 cc el 1998 i campió del món de 250 cc el 1999 El 2000 fitxà per l’equip Honda, en 500 cc, amb el qual fou subcampió del món en la primera temporada, i el 2001 assolí per primera vegada el títol mundial de la màxima categoria en guanyar 11 dels 16 grans premis del campionat A 22 anys, Rossi es convertí en el pilot més jove que ha aconseguit els títols en les tres categories La temporada 2002, confirmà l’hegemonia en proclamar…
guerra Francoprussiana

Mapa de la guerra Francoprussiana
© fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre França i Prússia que durà des del juliol del 1870 fins al maig del 1871.
La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després de derrotar l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina