Resultats de la cerca

És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina

Presenten una fluorescència groc-verdosa, i es troben en molts teixits d’animals superiors i de plantes, com la riboflavina Formen també complexos amb proteïnes en què les flavines fan de grup prostètic, com el FAD i el FMN

El resultat és la formació d’uns precipitats que permeten la identificació de més d’una vintena de components

Bàsicament són anèmia, leucopènia i trombopènia Aquests trastorns es produeixen bé per la interferència de l’agent mielotòxic en la síntesi de proteïnes, alterant consegüentment el procés de maduració cellular, o bé per una acció de tipus allèrgic o idiosincràsic

La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats…

No es coagula a baixes temperatures, però sí per l’acció dels àcids o del ferment específic lab , que hom troba a l’estómac dels animals en període d’alletament Gràcies al seu contingut, variat i equilibrat, d’aminoàcids essencials per a les necessitats humanes té una gran importància en el desenvolupament del nodrissó sovint, a més, hom la pren com a proteïna de referència per determinar l’eficàcia nutritiva d’altres proteïnes Constitueix les proteïnes del formatge Endurida amb formaldehid dóna un material plàstic anomenat galalita Per extrusió d’una solució…

Es doctorà l’any 1965 a la Universitat de Cambridge Ha treballat a l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York i al departament de bioquímica de la Universitat de Cambridge Actualment és un dels investigadors de la Imperial Cancer Research Foundation de Londres Fou el descobridor de la primera molècula del grup de les ciclines, les proteïnes que es formen i es degraden en el decurs de cada cicle cellular Les ciclines s’uneixen a les molècules d’un enzim, la CDK cyclin dependent kinase , i regulen el control sobre les diverses fases del cicle cellular, com la iniciació de…

L’agitació provoca un escalfament més ràpid a l’interior dels envasos i, per tant, una esterilització més ràpida, qüestió fonamental en productes alimentaris, a fi d’evitar al màxim la desnaturalització de proteïnes, la pèrdua d’aromes i la caramellització de sucres

Consisteix a diferenciar cèllules dendrítiques del pacient in vitro a partir de monòcits de la seva sang, les quals es carreguen amb proteïnes de l’agent infecciós Un cop reintroduïdes al pacient estimulen el sistema immunitari de forma específica contra aquest agent infecciós

Estudià i treballà a Cambridge El 1944, amb AJMartin, ideà l’anàlisi cromatogràfica sobre paper i l’aplicà a la separació i l’anàlisi de les proteïnes de la matèria viva Rebé el premi Nobel de química el 1952, juntament amb AJMartin