Resultats de la cerca
Es mostren 679 resultats
CiU obté la victòria al 66% dels municipis catalans
CiU obté la victòria al 66% dels municipis catalans, però el PSC-PSOE manté l’hegemonia a Barcelona Pasqual Maragall, Girona Joaquim Nadal i Lleida Antoni Siurana
Francesc Sanchis i Pascual
Història
Polític.
Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan República Socia 1931 El 1931 fou elegit diputat de les corts constituents pel PSOE
Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol
Política
Grup polític creat pel juliol del 1882 arran de l’acord del grup marxista de Madrid (representat per Francisco Mora) i el grup d’El Obrero de Barcelona i Les Tres Classes de Vapor (Josep Pàmies, Joan Nuet, etc. ).
Impulsà una Associació Nacional de Treballadors d’Espanya, en resposta a l’anarcocollectivista FTRE Hom hi ha vist un precedent de la formació del PSOE el 1888
Partido Socialista Popular
Història
Nom que adoptà el 1974 el Partido Socialista del Interior, creat el 1968 entorn d’Enrique Tierno Galván
.
Accentuadament esquerrà, fou cofundador de la Junta Democrática 1975 Els resultats desfavorables en les primeres eleccions 4 escons, l’empenyeren a la integració al PSOE el 1978
Es constitueix la Federació Socialista Balear (FSB)
Constitució de la Federació Socialista Balear FSB, que agrupa els socialistes de les Illes afiliats al PSOE tindrà com a òrgan de premsa el setmanari “El Obrero Balear”
Joan P. Sánchez i Marín

Joan P. Sánchez i Marín
© Família Sánchez
Política
Sindicalista i polític.
Home de sòlida formació intellectual i d’educació francòfona, racionalista i illustrada, milità al PSOE Federalista convençut, fou secretari general de la Federació de Barcelona de la UGT 1931-34 i defensà infructuosament l’autonomia de la UGT de Catalunya, per la qual cosa participà en l’escissió de gran part dels seus sindicats 1934 Fou elegit secretari general de la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya, UGSOC 1934-36, organització afí a la Unió Socialista de Catalunya, USC Candidat a les eleccions generals 1936 en les llistes del Front d’Esquerres en representació de…
Toribio Reoyo
Història
Política
Dirigent socialista.
Tipògraf, del nucli socialista madrileny i membre de l’Asociación General del Arte de Imprimir, fixà cap a 1876-78 la seva residència a Barcelona Intervingué en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona agost del 1879, que presidí en 1882-83 Després dirigí El Obrero fins a l’abril del 1887, mentre Josep Pàmies i les Tres Classes de Vapor romangueren propers al socialisme marxista Assolí llavors una certa popularitat fou un dels dirigents de l’Ateneu Obrer de Barcelona i, amb García Quejido, organitzà els congressos obrers de l’agost del 1888, en què fou fundada la UGT —de la qual…
Joan Ignasi Pla i Durà
Política
Polític i advocat.
Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana 1991-95, i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol del 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al…
Alexandre Jaume i Rosselló

Alexandre Jaume i Rosselló
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent socialista.
De família acomodada, estudià dret a París exercí a Palma, i, bé que s’uní inicialment al partit liberal, aviat, influït per Jaurès, s’apropà als socialistes S’afilià al PSOE el 1919, i fou considerat com l’intellectual del partit a Mallorca Favorable a l’entesa amb els liberals i Joan March, sofrí una momentània expulsió pel maig del 1923 El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents republicanes per les Balears malgrat compartir en part el catalanisme de Gabriel Alomar, s’oposà a l’estatut autonòmic illenc per tal d’evitar un domini polític de la dreta Fou candidat,…
A Barcelona es constitueix l’Aliança Obrera
Es constitueix a Barcelona l’Aliança Obrera, formada pel Bloc Obrer i Camperol BOC, el PSOE, la UGT, la Unió Socialista de Catalunya USC, la Federació Sindicalista Llibertària i la Unió de Rabassaires UR
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina