Resultats de la cerca

Alcmena, la seva mare, fou seduïda per Zeus, que, mitjançant els seus poders, prengué l’aspecte del seu marit, Amfitrió La criatura rebé primerament el nom d’Alcides i aviat destacà per la seva força física La seva figura té una gran importància en el món grec com a fundador dels jocs olímpics Sembla que no sentia cap inclinació musical i que un dia, en un atac d’ira, occí el seu professor de música, Linus, amb un tamboret o, segons altres versions, amb una lira Malgrat això, en algunes ceràmiques gregues de l’època arcaica tardana és representat dalt d’un pòdium tocant la lira o la kitha ra…

A París treballà amb un equip d’aristòcrates que es dedicaven a les lletres gregues, llatines i italianes i que formaren entorn de Ronsard el grup de La Brigade, anomenat després de La Pléiade El 1549 publicà el manifest del grup Défense et illustration de la langue française contra els qui la creien inferior a la llatina El mateix any publicà L’Olive , recull de sonets amorosos imitats de Petrarca, Vers lyriques i Recueil de poésie El 1552 publicà les Inventions , d’inspiració cristiana, una traducció del quart cant de l' Eneida i la Complainte du désespéré , confessió autobiogràfica A…

El seu nebot, Josep Carrera Perpinyà 1680 — 1737, exercí la professió a Perpinyà, on fou diverses vegades rector de la universitat Dels seus fills, tots lligats a la medicina, Tomàs Carrera Perpinyà 1714 — 1764 fou rector de la universitat i degà del Collegi de Medicina de Perpinyà És autor, entre altres, de la primera obra sobre aigües medicinals del Rosselló 1756 Fill d’ell fou Josep Carrera Perpinyà 1740 — Barcelona 1802, doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques,…

Fill d’un noble i una esclava, s’arruïnà i hagué d’exiliar-se a l’illa de Tassos, on acabà enrolant-se de mercenari per tal de subsistir Fracassat en els intents per refer la seva vida i, com a conseqüència, en els seus amors per Neóbule, desenganyat i abatut, emprà la poesia com a mitjà per a atacar la societat que el rebutjava Són, en efecte, la sinceritat, la cruesa i el sarcasme el que caracteritzà la seva poesia, fins al punt d’arribar a ridiculitzar-se a si mateix Esdevingué una figura llegendària, acceptat per uns, rebutjat pels altres hom atribuí als seus atacs el suïcidi de Neóbule i…

Afiliat al progressisme radical, fundà el diari satíric “El Guirigay”, des del qual atacà Maria Cristina i els moderats Però, quan el 1841 fou elegit diputat a corts, començà el seu moderantisme s’oposà a la regència d’Espartero i participà en les revoltes de Barcelona 1842 i Torrejón de Ardoz 1843 Arribà a cap del govern moderat 1843-44, càrrec que exercí autoritàriament Destituït, fou nomenat ambaixador a Portugal 1844-46, i durant el Bienni Progressista s’exilià a Biarritz Malgrat la seva impopularitat, Narváez el féu ministre de governació 1864-65 i 1866-68 A la mort d’aquest…

Beneficiat de la catedral de Barcelona, fou blasmat i ridiculitzat amb motiu del seu abandó de la vida religiosa en cinc poesies posteriors al 1445 i copiades al cançoner de la Universitat de Saragossa, que conformen un petit cicle satíric, en les quals intervingueren Perot Joan Dicatis qui us ha ginyat , Pere Torroella Credatis mi buen consejo , Francesc Ferrer o Ferrera Haveu leixat ut, re, mi, fa, sol, la , un tal don Diego In illo tempo pasado , i un personatge anònim Nom se si s’es mon servell i No us vullau metr’en amar Les primeres es caracteritzen pel fet de barrejar versos i…

Dominicà 1664 Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilullians esdevinguts el 1699 fou exiliat de Mallorca Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lullista, en especial contra les Disertaciones 1699 del jesuïta Jaume Costurer La gallina orba que cerca les mentides contingudes en una apologia lulliana , i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic El…

Deixeble de Josep Flaugier, a Llotja Barcelona Durant l’ocupació napoleònica de Barcelona residí a Palma Mallorca, on feu deixebles El 1820 oferí a la Diputació de Barcelona una allegoria de la Constitució del 1812 Des del curs 1824-25 fins a la seva mort exercí la direcció interina de la recentment creada classe de pintura a l’oli de Llotja Participà en l’Exposició de Llotja del 1826 amb un Jesucrist baixant de la Creu i Ball de boleres Conreà diversos gèneres —mitològic, bíblic, religiós, etc—, però excellí especialment en el costumisme satíric els seus olis Un cafè en Carnaval…

Fou alumne de JB Foester i J Kricka al Conservatori de Praga 1921-24, i després es perfeccionà amb J Suk 1924-28 i estudià lleis a la universitat Fou pianista i director del sextet satíric anomenat Els professors de Gotham 1925-30, per al qual compongué 125 balades de caràcter burlesc Vinculat al cinema, escriví música per a moltes pellícules i treballà com a professor al departament de cinema de l’Acadèmia de les Arts Musicals de Praga, d’on fou degà i vicedegà 1949-57 També fou el primer president de la Fundació Musical Txeca La seva producció recull obres de factura…