Resultats de la cerca

Fill del musicòleg Hans Albrecht , estudià a Kiel i a Hamburg, i el 1957 guanyà el Premi de Besançon A partir del 1958 fou director assistent de l’Òpera de Stuttgart, fins que el 1961 fou nomenat director permanent de l’Orquestra de Magúncia Successivament, treballà a Lübeck i a Kassel, essent el director alemany més jove del seu temps A partir dels anys setanta fou director dels teatres d’òpera més rellevants d’arreu, i estrenà obres de HW Henze, Reimann o G Ligeti, entre d’altres El 1992 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i al setembre del 1993, de l’Orquestra Filharmònica Txeca, en…

Nebot de Lluís Millet i Pagès Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncellista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París 1929 El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel 1935-36 L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a participar en la lluita,…

Inicià els estudis musicals en l’especialitat de guitarra a la seva ciutat natal, i posteriorment els amplià a Alacant amb José Tomás El 1970 es traslladà a Barcelona, on estudià contrapunt i composició amb J Soler i direcció amb A Ros Marbà Parallelament estudià filosofia, i realitzà una tesi de llicenciatura, dirigida per Emili Lledó, sobre l’obra d’A Schönberg Al final dels anys setanta es traslladà a Viena i Salzburg per continuar els estudis de composició amb F Cerha i els de direcció amb O Suitner, D Epstein i F Leitner Com a director fou fundador i titular de l’Orquestra de Cambra del…

De petita es traslladà amb la seva família a Londres, on estudià a la London Violoncello School Es perfeccionà amb Pau Casals Debutà a la capital britànica el 1931 amb la Simfònica de Londres Els anys de la guerra tornà a Amèrica, i fou primera violoncellista de la Simfònica de Toronto en 1940-43 Debutà a Nova York el 1942 al Town Hall, i el 1955 adoptà la nacionalitat nord-americana Realitzà gires pels EUA, Europa i Sud-àfrica, i fou la primera violoncellista americana convidada a la Unió Soviètica 1966 A partir del 1962 impartí classes a la Juilliard School El 1969…

Un dels compositors més importants d’aquest país, el nom del qual quedà eclipsat posteriorment pel de Jean Sibelius Estudià a Hèlsinki amb R Faltin i G Niemann, i continuà amb H Richter i C Reinecke a Leipzig A París fou deixeble de Svendsen, que li deixà una petja personal important El 1882 fundà la Societat Orquestral de Hèlsinki, formació que, sota la seva direcció, assolí un nivell gens negligible i que és la predecessora de l’Orquestra Simfònica de Hèlsinki Entre la seva producció simfònica destaquen La mort de Kullervo 1881 i Aino 1885, obres que impressionaren…

Estudià al Conservatori de València, on obtingué diplomes en oboè, piano, direcció d’orquestra i composició Més tard fou deixeble d’I Markevitch i de V Wangenheim, amb els quals amplià la seva formació Debutà el 1970 amb les orquestres Nacional de l’Òpera de Montecarlo i Simfònica de RTVE Des del 1983 és director de l’Orquestra Simfònica de València, i ho ha estat també de la Nacional d’Espanya i de la del Conservatori de Sevilla Ha dirigit a Europa Països Baixos, Alemanya, França, Itàlia, Suïssa i Polònia, Amèrica EUA, Veneçuela, Mèxic, Uruguai i Puerto Rico i Àsia…

Estudià al Conservatori de Santiago, i es perfeccionà en piano, composició i direcció a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma Continuà la seva formació en el camp de la direcció amb F Ferrara, a Itàlia, i amb S Celibidache, a Stuttgart i París El 1976 debutà com a director assistent a La Fenice, on romangué fins el 1980, i el 1977 fou nomenat director associat a Tanglewood, on treballà amb L Bernstein i S Ozawa En aquesta època guanyà el primer premi en el Concurs Nicolai Malko de Copenhaguen i en el Concurs Vittorio Gui, i el segon del Concurs de direcció de la Fundació Rupert La temporada…

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on també es formà com a director d’orquestra a la classe de Jorma Panula, tenint com a condeixebles Esa-Pekka Salonen i Osmo Vänskä Començà tocant el violí en l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia, amb la qual debutà el 1979 com a director En fou nomenat director titular el 1987, any en què també assumí la direcció artística de l’Orquestra de Cambra Escocesa 1987-91 Juntament amb Salonen, el 1983 fundà l’Orquestra de Cambra Avanti, i aquell mateix any dirigí l’Orquestra Filharmònica de Filadèlfia, de la qual esdevingué…

Es formà amb F Reiner a l’Institut Curtis i entre el 1939 i el 1941 amplià els estudis musicals al Sarah Lawrence College de Nova York El 1945 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i quatre anys més tard anà a Dallas, on estigué al capdavant de l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat Posteriorment dirigí les orquestres simfòniques de l’Air i de Chautauqua, aquesta darrera del 1953 al 1972, i en 1964-72 fou director de l’Escola de Música Eastman de Rochester També fou director associat de l'Orquestra Simfònica de Chicago 1958-64 A…

A sis anys començà a tocar el piano i quan en tenia deu escriví les primeres composicions Fins el 1951 estudià a l’Escola Gnessin de Moscou, formació que completà posteriorment al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué Aleksandr Gauk entre els seus mestres Gauk l’influí poderosament, i feu possible que la seva carrera professional s’iniciés amb un càrrec important assistent de la Gran Orquestra Simfònica de la Ràdio de Moscou 1953-55 El mateix Gauk el recomanà després com a mestre d’assaig al Teatre Bol’šoj de Moscou, del qual arribà a ser director principal durant deu anys Fou…