Resultats de la cerca
Es mostren 2869 resultats
basidi
Anatomia vegetal
Esporocist propi dels basidiomicets (i basidiolíquens), productor d’espores exògenes.
S'origina a partir d’una cèllula basidiògena, els dos nuclis de la qual s’uneixen i per meiosi simple acaben donant-ne quatre d’haploides, que emigren a quatre evaginacions de la superfície, per a donar lloc a quatre basidiòspores individualitzades Possiblement el basidi procedeix de l’asc per formació exògena de les espores Els basidis primitius són encara septats fragmobasidis transversalment o longitudinalment els basidis típics, però, són aseptats, amb les espores situades al pol distal, sostingudes per uns petits apicles els esterigmes
Necròpoli de la Roqueta (Serra de Daró)
Art romànic
En unes vinyes situades al vessant meridional del puig de la Roqueta sobre l’antiga riba de l’estany d’Ullastret, l’arqueòleg Miquel Oliva localitzà les restes d’una necròpoli medieval, anomenada també necròpoli del puig de Serra, en realitzar-hi algunes cales amb la intenció d’estudiar el jaciment ibèric de l’indret En la notícia publicada sobre la troballa només s’esmenta que es descobriren catorze sepultures protegides amb lloses de pedra calcària, totes les quals eren orientades de llevant a ponent
Sant Víctor de Saurí (Sort)
Art romànic
Situació Aspecte de la façana de llevant de l’església, on es veu una gran arcada paredada que podria correspondre a una possible obertura absidal ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Víctor, dedicada primitivament a sant Vicenç, és a la part alta del poble de Saurí, al qual s’arriba per un ramal que surt de la carretera de Sort a Llessui JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCH415012 Història L’església de Sant Vicenç de Saurí és esmentada l’any 852, quan el convers Sompró i Beresenda donaren al monestir de Sant Genís de Bellera unes terres situades al pagus de Bellera , a la…
bisbat de Barbastre

Bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica…
Castell de la Molsosa
Art romànic
El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa…
Sant Martí de Lavansa o de Sorribes de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes …” El…
Sant Climent de Torogó

Església de Sant Climent de Torogó
© CIC-Moià
Priorat
Antic priorat benedictí, filial del monestir d’Alaó, situat al llogaret de Torogó, al municipi de Tremp (Pallars Jussà).
És un temple d’origen romànic, modificat, amb una nau i absis sobrealçat i campanar de paret posterior Entre els anys 838 i 846 els abats d’Alaó adquiriren terres i l’església de Sant Climent, situades a la villa rural de Torogó del castell d’Orrit El 974 ja es feren donacions a l’església de Sant Climent, on el 984 hi havia una comunitat, filial d’Alaó, regida pel prior Cometal Les notícies sobre el priorat es perden al segle següent continuà com a simple propietat d’Alaó
Catalunya, lliure de pesta porcina
El Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya aixeca la quarantena a les últimes granges catalanes afectades de pesta porcina, situades a la zona d’Albesa, a la Noguera L’acord és anunciat pel conseller Francesc Xavier Marimon, el qual també recorda als ramaders la necessitat de mantenir la prudència que ha permès el control de l’epidèmia, declarada oficialment el 18 d’abril de 1997 Des d’aleshores s’han sacrificat a Catalunya 874780 porcs, pels quals els ramaders han rebut 180000 milions de pessetes en indemnitzacions
biosfera subterrània
Biologia
Conjunt de microorganismes que viuen a molts centenars de metres sota la superfície terrestre.
Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina