Resultats de la cerca

El segon congrés del partit fou celebrat a Brusselles i a Londres juliol-agost del 1903 Denuncià les tendències representades pels narodniki , els marxistes legals i els economicistes, i rebutjà la proposta del Bund jueu, que reclamava una autonomia dins el partit Al congrés s’enfrontaren dues concepcions contraposades entorn del problema de l’organització i concepció del partit paràgraf primer dels estatuts Lenin volia un partit reduït i disciplinat de revolucionaris professionals Martov i Pavel Aksel’rod volien un partit de base àmplia segons model dels partits socialdemòcrates europeus…

Defensa la sobirania del Quebec i en l’àmbit socioeconòmic s’autodefineix com a socialdemòcrata Referent federal del Parti Québécois , amb el qual, tanmateix, no té un lligam orgànic, fou constituït el 1991 arran del fracàs, l’any anterior, dels acords de Llac Meech, que preveien el reconeixement com a nació del Quebec dins de la Constitució canadenca, i que comportà la dimissió de l’aleshores ministre de medi ambient Lucien Bouchard, del govern federal conservador de Brian Mulroney Bouchard, amb cinc diputats quebequesos més, formà l’embrió del nou partit com a grup parlamentari…

El 1960 s’afilià al Partido Socialista Obrero Español PSOE i, després de llicenciar-se en economia, va ingressar al Banc d’Espanya El 1977 va abandonar el PSOE a causa de la seva oposició al corrent marxista que segons ell imperava en aquell partit i fundà, amb   Francisco Fernández Ordóñez , el Partit Socialdemòcrata PS Al setembre del 1977 tornà a ingressar al PSOE per ocupar-se de la política econòmica Diputat el 1979, després de la victòria socialista fou nomenat ministre d’economia i hisenda 1982-85, des d’on combaté la inflació i impulsà la reconversió siderúrgica i la…

Graduat en dret a la Universitat de Viena 1968, des d’aquest any fins al 1975 fou secretari del grup parlamentari democratacristià ÖVP, de la secció econòmica del qual fou posteriorment 1975-91 secretari general Ministre d’afers econòmics 1989-95 i d’afers estrangers i vicecanceller 1995-2000 dels successius governs de coalició amb els socialistes, al febrer del 2000 fou nomenat canceller La decisió d’incloure l’ultradretà FPÖ en la coalició de govern li reportà dures crítiques tant a l’interior del país com internacionals Arran de la dimissió de la vicecancellera d’aquest partit, Susanne…

El 27 de febrer es van celebrar eleccions municipals a Lituània Tot i que la victòria al conjunt del país va ser per al partit socialdemòcrata, els excellents resultats dels representants de les minories polonesa i russa van sorprendre, ja que van obtenir majoria a les regions properes a Vílnius i representació a la mateixa capital, on van aconseguir el 15% dels sufragis La controvèrsia va continuar arran del tancament de la central nuclear d’Ignalina, especialment pel que fa a cercar fonts energètiques alternatives i al cost de desmantellament de la central En relació amb aquest darrer punt…

El 15 d’octubre de 2017 hi va haver eleccions presidencials al Kirguizistan El fins llavors primer ministre Soronbai Djenbèkov va ser elegit pel 55% dels vots, davant del milionari opositor Omurbek Babanov, que en va obtenir el 33,5% Les eleccions van anar precedides per l’habitual pressió damunt l’oposició, per la qual, entre altres, el líder opositor Omurbek Tekebàiev va ser detingut i condemnat a vuit anys de presó Malgrat tot, l’OSCE va remarcar que les eleccions van tenir lloc amb un funcionament generalment correcte Djenbèkov va haver de dimitir com a primer ministre en presentar-se per…

Les eleccions legislatives del mes de març van donar la victòria a la Coalició per un Montenegro Europeu Liderada pel primer ministre Milo Đukanović, del Partit Democràtic dels Socialistes DPS, la coalició també va reunir el Partit Socialdemòcrata SDP, la Unió Democràtica dels Albanesos DUA, el Partit Bosnià de Montenegro BS i la Iniciativa Cívica Croata HGI Đukanović va avançar així divuit mesos les eleccions, afirmant que buscava un nou mandat per implementar diverses reformes que facilitessin el camí de Montenegro cap a la integració a la UE i l'OTAN Montenegro havia presentat oficialment…

Les eleccions parlamentàries del final del 2016 van donar la victòria al partit de centredreta del CMRO-DPMNE, però la seva incapacitat per a arribar a un acord de govern amb altres formacions va impedir la formació d’un govern de coalició Aquesta paràlisi política va finalitzar el mes de maig quan, inesperadament, el socialdemòcrata Zoran Zaev va formar una coalició amb els partits d’ètnia albanesa El veto inicial del president del país, Gjorge Ivanov, va retardar-ne la constitució L’actualitat política a Macedònia també va estar marcada per l’elecció com a president del Parlament, el mes d’…

Com a corrent teòric tingué un caràcter enciclopèdic que abraçà totes les ciències socials, i es caracteritzà per la reconsideració del pensament de Kant en filosofia, en teoria del dret i en política, sense abandonar, però, formalment el marxisme Entre els seus membres destaquen Rudolf Hilferding, amb el seu estudi fonamental sobre el capitalisme financer Max Adler com a filòsof i economista Gustav Eckstein en el camp de la sociologia Karl Renner en dret, i Friedrich Adler com a líder polític, especialment en la seva gestió al capdavant de la Internacional de Viena Otto Bauer fou el membre…

Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén Defensava els drets bàsics de la persona llibertat, propietat i seguretat i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya dirigit per Antoni de Senillosa, en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático El 1978 la quasi totalitat del partit excepte Casanovas…