Resultats de la cerca

Els antipirètics actuen provocant una vasodilatació perifèrica general alcohol o un alentiment del metabolisme general quinina, salicilat sòdic o la narcosi del sistema nerviós central anestèsies amb èter o una acció específica sobre el centre de la termoregulació Cal distingir el grup de les pirazolones antipirina, piramidon, fenilbutazones, dipirona i el grup dels derivats de l’anilina i de l’àcid salicílic acetanilida, fenacetina, aspirina, etc

La musicoteràpia té els seus orígens en els descobriments sobre els efectes curatius que exercia la música en els ferits de la Segona Guerra Mundial A partir d’aquell moment diversos països, com ara l’Argentina, Anglaterra, França i els EUA, implantaren l’ús de la musicoteràpia per a tractar pacients amb discapacitats físiques, sensorials i mentals, en pacients geriàtrics o terminals, psicòtics, autistes, alcohòlics, drogoaddictes, inadaptats, i com a palliatiu en situacions de dolor intervencions, parts, etc La musicoteràpia es basa en la utilització de la música i de les seves capacitats de…

De l’estament militar, era senyor de Godella i Rocafort Formà part, junt amb Pere Pintor i Gaspar Torrella, de l’important grup valencià dels primers descriptors de la sífilis El seu tractat sobre aquesta malaltia, Libellus de morbo gallico , aparegué per primera vegada a Venècia l’any 1502 i és un dels primers sobre la matèria i un dels més reeditats al llarg del s XVI El 1588 fou editat en versió anglesa És important per la seva aportació terapèutica Fou el primer que intentà de detenir el flux salivar i, en general, de donar un caràcter científic a l’ús exterior del mercuri

Es llicencià a Barcelona 1933 Fundà la Societat Espanyola de Reumatologia de la facultat de medicina de Barcelona Fou un dels iniciadors de la reumatologia científica a Catalunya, i introduí l’ús de l’alfaquimiotripsina i de la catalasa en la terapèutica d’algunes malalties reumàtiques Fou fundador i director de la Revista Española de Reumatología , president de la Lliga Internacional contra les Malalties Reumàtiques i membre de nombroses societats estrangeres de reumatologia És autor, entre altres nombrosos treballs, de Reumatismos articulares crónicos 1941 i Reumatismos…

Doctorat en medicina 1951, s’especialitzà en neuropsiquiatria Fou catedràtic de psiquiatria i professor de psicopatologia de la Universitat Complutense de Madrid, director de l’Instituto Nacional de Psicología Terapéutica, de l’Hospital Psiquiátrico Nacional de Leganés Madrid i del Centro de Investigaciones Psiquiátricas de la Dirección General de Sanidad És autor d’obres de divulgació Psiquiatría clínica 1958, Introducción a la Psiquiatría 1960 i Ante la depresión 1987 i de creació literària Concierto para instrumentos desafinados Locos egregios 1981, Mishima o el placer de morir 1983, Yo,…

Acabà els estudis, cursats a Barcelona, l’any 1903 Fou deixeble de Cardenal i de Ribas i Ribas Exercí càrrecs docents a la Universitat de Barcelona encarregat de càtedra de terapèutica quirúrgica 1931, professor agregat per nomenament del patronat de la Universitat Autònoma i encarregat de càtedra de patologia quirúrgica 1939 Presidí el Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana Perpinyà 1936 i el Primer Congrés Espanyol de Cirurgia Barcelona 1949 Fou fundador i primer director de la Colección Española de Monografías Médicas 1940 Des del 1942 fins a la jubilació fou cap del…

La quequesa és una alteració que afecta la verbalització de la parla que es manifesta especialment amb una pertorbació en el ritme de la locució Aquest trastorn consisteix generalment en la repetició de les síllabes inicials de la paraula i en bloqueigs, interrupcions o aspiracions durant el discurs Hom considera que la quequesa és normal entre 2 anys i 4, quan la maduració neurològica de l’infant encara no s’ha desenvolupat prou per a incorporar i reproduir formes gramaticals complexes En els infants més grans, en canvi, la quequesa constitueix un trastorn psiquiàtric, i es recomana que hom…