Resultats de la cerca
Es mostren 10032 resultats
Radulf I de Besalú
Història
Comte de Besalú (878-~920), fill del comte Sunifred I i de la comtessa Ermessenda.
Fou el primer comte privatiu de Besalú per delegació del seu germà Guifré I de Barcelona, el qual diu que a la seva mort el comtat de Besalú havia d’anar a parar als descendents d’aquest i no als seus Tingué propietats al Rosselló, la Cerdanya, el Conflent, Besalú i el Perapertusès i apareix en documents dels anys 876, 885, 887, 888, 891 o 892 i 903, rebent béns dels seus familiars, comprant terres al monestir de Sant Aniol d’Aguja i fent donacions a Cuixà i la Grassa Estigué casat amb Ridlinda, filla del comte Alaric d’Empúries i de Rotruda, i tingué almenys dos…
Iberia
Escacs
Publicacions periòdiques
Revista d’escacs publicada mensualment a Barcelona des del maig del 1927.
Impulsada per escaquistes catalans, pretenia esdevenir el portaveu dels escaquistes de la península Ibèrica, amb l’objectiu d’aconseguir una federació esportiva única Fou fundada i dirigida per Joaquim Gil i Vicenç F Bort, i tingué com a collaboradors F Armengol, J Bertran, J Cabestany, J Castell, J Paluzie i E Puig, entre d’altres Contenia l’explicació de partides, problemes, articles biogràfics i ressenyes de torneigs Tingué una vida efímera
Nosaltres Sols
Història
Grup polític català creat per Daniel Cardona i Civit l’11 de març de 1931.
Sorgí com a radicalització del catalanisme d’Estat Català Amb una organització paramilitar, tingué un paper destacat en els fets d’octubre del 1934 Pel juny del 1936 decidí de fusionar-se amb el Partit Nacionalista Català i part de les Joventuts d’Esquerra Republicana per reconstituir Estat Català Tingué com a òrgan el setmanari Nosaltres Sols del març del 1931 a l’octubre del 1934, dirigit per Joan Garau Guart
Mis deportes

Portada del núm. 2 (5 d’abril de 1925) de Mis Deportes
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports adreçada als infants i adolescents publicada a Barcelona el 1923.
D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera
Normes de Castelló
Document format per 34 regles ortogràfiques signat a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, pel qual es reconeixia la validesa de les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans per al domini dialectal del valencià, a les quals foren afegides algunes adaptacions.
En l’impuls al document, hi tingué un paper preponderant la Societat Castellonenca de Cultura També s’hi adheriren, entre altres entitats, Lo Rat-Penat, la Unió Valencianista i el Centre de Cultura Valenciana D’entre la cinquantena de personalitats que signaren el document, tingué un paper destacat Carles Salvador , principal autor de les adaptacions Entre d’altres, també subscriviren les Normes Manuel Sanchis Guarner, Lluís Revest, Joan Beneyto i Salvador Guinot
Juan Cabrero
Història
Cambrer major de Ferran II de Catalunya-Aragó.
Fill d’un jurista, entrà a servir a la cort del rei Ferran, on arribà a ésser un dels consellers íntims Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus 1492 el rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental
Joan de Torrelles i López de Gurrea
Història
Noble.
Senyor de Castellet Essent infant, li fou donada la batllia d’Osca i de les seves aljames i la merindad d’Osca, Barbastre i Sobrarb 1406, i tingué altres béns a Aragó Fou uixer d’armes del rei Alfons i el serví a Itàlia Comandà les galeres d’Antoni de Cardona durant el saqueig de Marsella 1423 El rei li donà l’illa d’Ischia, amb el títol de comte Lluità contra els genovesos en la defensa de Barcelona 1457 No fou addicte al rei Ferran I de Nàpols i es féu vassall de Joan II, el qual li donà llicència d’unir a les seves armes heràldiques les d’Aragó, Navarra i Sicília i de donar l’…
Campionat del Món d’Esquaix
Esquaix
Competició internacional d’esquaix disputada anualment.
Organitzada per la Federació Mundial d’Esquaix, la primera edició amb proves individuals tingué lloc l’any 1976 Barcelona acollí l’edició del 1994, coorganitzada amb la Federació Catalana d’Esquaix Tingué lloc al Palau Municipal d’Esports de Barcelona entre el 9 i el 14 de setembre Competiren, en categoria individual masculina, seixanta-quatre dels millors jugadors del món i la final es disputà entre el pakistanès Jansher Kahn, que en fou campió, i l’australià Peter Marshall
Agrupació Excursionista Tagamanent
Esport general
Excursionisme
Club poliesportiu de Barcelona.
Dedicat a la difusió de l’esport, especialment de l’excursionisme i l’atletisme, tingué un equip de basquetbol que participà en el Campionat de Catalunya al final de la dècada de 1920 Fou una de les entitats capdavanteres en l’atletisme d’abans de la Guerra Civil Guanyà el Campionat de Catalunya de Cros per equips 1933 i tingué figures destacades com l’entrenador Isidre Mestres, Antoni Esmandia o Marcellí Castelló, vencedor de la cursa Jean Bouin 1930
Selene
Mitologia
Personificació de la Lluna.
Fou més venerada en la cultura minoica que no a l’època clàssica grega Era representada com una jove de gran bellesa que recorre el cel damunt un carro d’argent tirat per dos cavalls o cérvols, o bous Cèlebre pels seus amors, de Zeus tingué una filla, Pandia, i a Arcàdia fou el seu amant el déu Pan El més corrent és de representar-la com a amant del bell pastor Endimió, del qual tingué cinquanta filles
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina