Resultats de la cerca

Se’n coneixen diferents tipus la crema cremada , també anomenada  crema de Sant Josep , perquè és típica de la festa de Sant Josep, per damunt la qual s’escampa sucre, que és cremat tradicionalment amb un ferro ben calent, i que també és anomenada crema catalana la crema anglesa , sense fècula, per a gelats la crema de pastisseria , per a farciment de pastissos, amb més quantitat de fècula i la crema sabaiona , d’origen italià, a la qual s'afegeix vi blanc o un raget de conyac

El més corrent és que una paret mestra transversal, on s’obre un arc, sostingui l’aresta de la teulada i divideixi la casa en dues parts dites aiguavés de davant i aiguavés de darrere El primer sol tenir uns 21 pams de profunditat el segon, normalment de les mateixes dimensions en les cases de dos aiguavessos, pot arribar, però a doblar-lo en aquest cas l’aiguavés doble es divideix en dos i es forma així l’anomenat aiguavés d’enmig , divisió que no afecta el pis superior A les cases més pobres la distribució pot ésser en un sol aiguavés

Mineral amorf que es presenta en masses disseminades és un hidrogel que té la forma típica d’un gel arronyonat i d’aspecte viscós fins a l’interior L’esclat és de vidre o de cera i la densitat 2,1-2,2 Pot tenir tots els colors, i de vegades també és irisat Es pot produir per alteració tèrmica de silicats i minerals silicis, i també en minerals volcànics o bé en fonts termals, com a estalactites Presenta moltes varietats una d’elles és anomenada gira-sol

L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc

De difícil classificació cronològica, els vestigis més antics es remunten al s VIII Art anònim, segueix fidelment la tradició canònica i deixa poc espai a la creativitat de l’artista Les obres no són avaluades segons la factura, sinó per la funcionalitat religiosa Tant la pintura com l’estatuària consisteixen en gran part en la representació iconogràfica de les nombroses deïtats del panteó tàntric, en els aspectes pacífic o iracund Fa un gran ús de símbols, sovint escatològics Entre les pintures cal esmentar les anomenades t'ang-ka desenrotllables, aportació típica de l’art tibetà

Aquesta capa calcària, sovint concrecionada, és típica de les regions de clima càlid o sec, com les del nord d’Àfrica, Egipte, Califòrnia, Mèxic, etc Els sòls amb crostes solen suportar una vegetació estèpica o arbustiva clara Les crostes són produïdes per un conjunt de processos lents i complexos, com és ara rentats verticals o oblics, pujades o precipitacions de substàncies minerals, evaporació d’aigües estancades riques en calç A les latituds temperades, les crostes són formacions pedològiques antigues, que daten dels períodes interglacials A la regió mediterrània són freqüents els sòls…