Resultats de la cerca

Organitzat per la Federació Internacional d’Esquí, la primera edició tingué lloc a Lienz Àustria l’any 1996 La novena edició és disputà a la Molina entre el 15 i el 23 de gener de 2011, a excepció de la prova big air, que es disputà al Palau Sant Jordi de Barcelona A més d’aquesta última especialitat, es competí en les proves de migtub, slopestyle, cros, eslàlom gegant parallel i eslàlom parallel Hi participaren 370 esportistes de 44 països

Funcionà com a secció filharmònica del Cercle Mallorquí de Palma, i hi prengueren part, entre altres, JAlcover, Mdels Sants Oliver, JLEstelrich i sobretot ANoguera, que en fou el veritable mantenidor Situada en els baixos de la redacció de La Última Hora , organitzà molts concerts —cal destacar e del maig del 1894 a les coves d’Artà, amb Albéniz, Uetam, JLamote de Grignon, etc — Tot i el caràcter minoritari, gaudí d’una certa popularitat juntament amb la tertúlia dominical de JAlcover

Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949

Succeí KSStanislavskij en el camp de l’experimentació teatral i s’incorporà al Teatre Artístic de Moscou 1920, on dirigí el tercer estudi Es caracteritza per l’escenificació expressionista i pels papers esquemàtics i grotescs Negà el naturalisme en l’art, i anomenà la seva visió d’aquest realisme fantàstic Alguns dels seus èxits foren Eric XIV, d’AStrindberg, Dybbuk , de SRappoport, i La princesa de Turandot , de CGozzi, aquesta última inspirada en les tècniques de la Commedia dell’Arte

Estimulat per Gabriel Alomar, intentà de fer arrelar a Mallorca l’avantguardisme plàstic i literari Contribuí força a la formació de Bartomeu Rosselló-Pòrcel Publicà proses i poemes a la premsa mallorquina “El Día”, “La Nostra Terra”, “Brisas”, peninsular “Crónica”, “Estampa”, “La Esfera” i estrangera “Les Nouvelles Littéraires” La guerra civil de 1936-39 el marginà Sota diversos pseudònims exercí la crítica d’art a “Hoja del Lunes” i “La Última Hora” Publicà Archie Gittes 1947 i Tito Cittadini 1956

Estudià belles arts a Llotja i fou cantant d’òpera A Barcelona, estrenà diverses comèdies en un acte adaptades de l’italià Infanticidi , 1882 Mala jugada , 1891, i L’última voluntat , 1892 Mantingué un lligam molt estret amb el Liceu i n’esdevingué director d’escena el 1891 Els primers anys del s XX fou crític d’art de “La Publicidad” i progressivament abandonà l’activitat teatral per retornar a la pintura i al dibuix, les seves altres grans ocupacions

S’inicià al SPR Malgrat El 1965 fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1975, quan passà a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, a la primera divisió estatal Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins el 1979, i aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal La seva última temporada en actiu fou en el Club Esportiu Mataró, de segona divisió 1979 En aquest club exercí com a entrenador 1985-91

El jutge d’instrucció de París decreta el processament d’Alois Brunner, un nazi collaborador d’Adolf Eichmann que està considerat un dels ideòlegs de la “solució final” El 1992, l’advocat Serge Klarsfeld va presentar una querella contra Brunner per haver ordenat la deportació d’un comboi de nens jueus al camp de Dracy, el 1943, però fins ara no ha estat admesa per la justícia francesa Es creu que des del 1954 Brunner és a Síria, on va ser vist per última vegada el 1992

El seu teatre, d’estructura tradicional i d’àgil diàleg, planteja sovint problemes polítics, religiosos o morals resolts de manera convencional, com La muralla 1954, una de les obres de més èxit de la postguerra espanyola Altres obres són Criminal de guerra 1951, Historia de un resentido 1956, La ciudad sin Dios 1957, La herencia 1958, etc Conreà també la comèdia Una muchachita de Valladolid , 1957 La visita que no tocó el timbre , 1950 La seva última obra fou La pasión de amar 1991, una comèdia historicista

Graduat el 1962 per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Budapest Els seus films indaguen les arrels de les transformacions de la societat Amb Tízezer nap ‘Deu mil sols’, 1965, premi a la millor direcció al Festival de Canes, reflectí la societat camperola hongaresa Altres films són  Ítélet ‘El judici’, 1970, Nincs idő ‘Falta temps’, 1972, Küldetés ‘Missió’, 1977, A mérkőzés ‘El partit de futbol’, 1980, Guernica 1982, Az utolsó szó jogán ‘Dret a l’última paraula’, 1986 i A másik ember ‘L’altre home’, 1988