Resultats de la cerca
Es mostren 2185 resultats
La diversitat natural
La diversitat del món queda ja ben palesa si es tenen només en compte els elements i factors de la natura La combinació de les diverses característiques físiques i biogeogràfiques configura àrees ben contrastades que es poden anomenar regions naturals En la definició d’aquestes àrees hi tenen un paper fonamental cinc grups d’elements el relleu, el clima, les aigües, els sòls i la vegetació natural Cada grup reuneix fets i aspectes ben diferents En el relleu, per exemple, es poden distingir els materials geològics, els moviments tectònics soferts elevacions, enfonsaments,…
Ferlo
Divisió administrativa
Regió interior del Senegal.
És una vasta plana quasi desèrtica, a causa de la manca d’aigües superficials, coberta per una vegetació de matolls espinosos La població, escassa menys de 2 h/km 2 , es dedica a la pastura i a alguns conreus de mill
Elburz
Massís
Massís muntanyós del nord de l’Iran que separa la plana central de l’Iran de la mar Càspia.
Culmina al Damāvand 5 670 m És format per dues serralades paralleles que formen un arc tancat pel sud de la mar Càspia El vessant septentrional és més humit i cobert de bosc que el meridional, sec i pobre de vegetació
Kolgujev
Illa
Illa situada a la part SE de la mar de Barents, a 75 km del continent.
Pertany a l' oblast’ d’Arkhangel’sk, Rússia L’altura mitjana és d’uns 80 m Hi ha molts llacs i aiguamolls La vegetació és de tundra Les principals activitats econòmiques són la cria de cérvols, la pesca i la caça
sèrie
Geobotànica
Conjunt de comunitats vegetals que se succeeixen en un mateix lloc des d’una comunitat inicial fins a la clímax.
Les successives comunitats d’una sèrie corresponen a les diverses etapes d’una successió En el cas d’avançar vers la clímax, les sèries són progressives En el cas contrari, de degradació de la vegetació, hom parla de sèries regressives
escorpí d’aigua
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels hemípters, de la família dels nèpids, amb el cos aixafat, el cap petit i les potes anteriors molt desenvolupades i especialitzades en la captura de preses.
L’abdomen acaba en un tub de missió respiratòria Habiten en les aigües dolces i tranquilles, riques en vegetació És un gènere cosmopolita, i l’espècie N cinerea , d’uns 1,5-2 cm de longitud, és comuna als Països Catalans
El paisatge vegetal de les illes d’Eivissa i de Formentera (territori pitiúsic)
Es Vedrà i es Vedranell, penyes ben magres de vegetació, constitueixen tanmateix elements indissociables de la imatge d’Eivissa C Guerau de Arellano L’arxipèlag pitiúsic, que alguns autors consideren plenament independent del baleàric pròpiament dit, o gimnèsic, és el més meridional del grup d’illes catalàuniques que hom designa, precisament amb el nom d’Illes, emprant el terme en valor absolut És una unitat geogràfica petita, relacionada biogeogràficament molt més amb les terres continentals valencianes que no pas amb les Gimnèsies Les dues illes principals són Eivissa i Formentera…
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
el Namib

Vista del Namib
© Fototeca.cat-Corel
Desert
Zona desèrtica que s’estén al llarg de la costa de Namíbia i situada al peu dels altiplans interiors d’Ovamboland, Damaraland i Namaqualand.
Té una llargada de 1 300 km i una amplada que oscilla entre 50 i 100 km Extremament àrida, les precipitacions són de l’ordre de 50 mm anuals i la vegetació hi és molt escassa Hi ha importants jaciments de diamants
Menton
Ciutat
Ciutat de Provença, Occitània, al departament dels Alps Marítims, França, a la Costa Blava, a 9 km de Mònaco.
És un centre de vacances d’hivern, situat en una abrigada badia que hi permet una vegetació subtropical flors i tarongers Formà part del principat de Mònaco fins el 1848 i fou república independent 1848-60 fins que fou annexada a França 1860
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina