Resultats de la cerca

Enginyer forestal i polític Presidí la Federació Agrícola Catalanobalear 1899, la Unió de Vinyaters i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1897-1901 Fou director general d’agricultura 1917 i elaborà la llei sobre conservació i foment de la riquesa forestal Milità en la Lliga Regionalista i fou president de la diputació de Girona 1891, diputat per Olot 1900-02, per Barcelona 1916 i per Igualada 1918, i senador per Girona 1903-05 i 1919-23 El 1924, a l’adveniment de la Dictadura, es retirà de la política Havia signat el Missatge a la reina regent 1898, els manifests de Solidaritat Catalana…

Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies No es pot dir…

Dirigí a Tournai 1410 un taller de pintura i fou mestre de Rogier van der Weyden 1427 Degà del gremi de pintors 1423 i membre del consell de la ciutat, participà activament en els conflictes socials de 1423-28 L’única obra seva documentada és el fresc de l' Anunciació 1406 de l’església de Saint Brice de Tournai, molt deteriorat Hom l’ha identificat molt versemblantment amb l’anomenat mestre de Flémalle en aquest cas seria el veritable fundador de l’escola pictòrica flamenca De les obres que li són atribuïdes sobresurt el Davallament de la Creu ~1430, en gran part perduda, coneguda per una…

Estudià filosofia a Còrdova Ingressà al cos de comptadors de la marina i collaborà amb Patiño en la reconstrucció de l’armada El 1733 anà a Itàlia com a intendent de l’exèrcit del duc de Montemar i el 1737 fou nomenat intendent d’Aragó A partir del 1741 fou secretari de finances, i després, de marina, d’Índies i de guerra Afavorí la política d’expansió a Itàlia, i, en el govern interior, l’aplicació de les doctrines mercantilistes i una certa liberalització del comerç amb Amèrica Exposà les seves idees sobre política econòmica en diverses obres, entre les quals Nuevo sistema de gobierno…

Professor a Franeker, Amsterdam i Groningen Fou l’introductor del concepte d’angle facial, que relacionà amb el desenvolupament del crani i indirectament amb la intelligència És autor de treballs sobre anatomia comparada Demostrationes anatomico-patologicae , 1760

Diputat liberal des del 1868, fou ministre de la guerra amb Gladstone 1886 i 1892-95 Líder dels liberals, els orientà en un sentit progressista, i s’oposà a la guerra contra els bòers Primer ministre 1905-08, féu votar la Trade Disputes Act 1906, per la qual les activitats sindicals eren excloses de l’acció judicial Preparà l’autonomia de Sud-àfrica

Portà una vida aventurera lluità al costat de Franco a la Guerra Civil Espanyola i dels aliats a la Segona Guerra Mundial Entre els seus llibres de poemes, de to retòric i intenció satírica, destaca Adamastor 1930, Flowering Reeds 1933 i Talking Bronco 1946

El seu teatre, d’estructura tradicional i d’àgil diàleg, planteja sovint problemes polítics, religiosos o morals resolts de manera convencional, com La muralla 1954, una de les obres de més èxit de la postguerra espanyola Altres obres són Criminal de guerra 1951, Historia de un resentido 1956, La ciudad sin Dios 1957, La herencia 1958, etc Conreà també la comèdia Una muchachita de Valladolid , 1957 La visita que no tocó el timbre , 1950 La seva última obra fou La pasión de amar 1991, una comèdia historicista

Passà una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica Publicà reculls poètics, com Guyanes 1941, i de les seves collaboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià Dirigí les revistes La Lyre i L’Éveil Catalan

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…