Resultats de la cerca

Professor de la Universitat d’Estrasburg i fundador de la “Zeitschrift für romanische Philologie” a partir del 1877 Dirigí la publicació del Grundriss der romanischen Philologie Estrasburg 1888-1902 2a ed 1904-06, l’enciclopèdia que recull l’estat dels estudis de filologia romànica de l’època, una veritable summa de ciència positivista, encara vàlida en molts aspectes, on collaboraren una trentena d’especialistes d’arreu del món De formació neogramàtica, Gröber també estudià la història de la disciplina i s’interessà particularment pel fenomen de la diferenciació del llatí en diversos parlars…

Ha estat una de les màximes figures de la geografia botànica Bon coneixedor de les flores europea i americana, ja que recorregué pràcticament la totalitat d’ambdós continents, tractà d’establir una classificació de la vegetació segons una base climàtica en l’obra Die Vegetation der Erde ~1872

Després de participar en la guerra dels Trenta Anys, fou administrador, traficant de cavalls, fondista i burgmestre La seva obra més important és Der abenteuerliche Simplicissimus ‘L’aventurer Simplicissimus’, 1668-69, força autobiogràfica i inspirada en la novella picaresca

Germà de Jacob A més de filòleg fou un excellent narrador Escriví Deutsche Heldensage ‘Llegenda heroica alemanya’, 1829 i altres obres, gairebé sempre en collaboració amb el seu germà

Durant la Primera Guerra Mundial passà d’una actitud bellicista a la recerca d’una pau negociada, sense vencedors ni vençuts El 1917 obtingué del Reichstag del qual era diputat des del 1903 una resolució de pau, s’adherí als catorze punts del president Wilson i, en nom d’Alemanya, subscriví l’armistici de Compiègne 1918 Malgrat les oposicions, aconseguí l’acceptació del tractat de Versalles pel gabinet Bauer 1919, del qual fou ministre de finances relacionat, però, amb el món dels negocis, fou acusat de corrupció i hagué de dimitir Fou assassinat pels nacionalistes

De primer escriví drames naturalistes i després fou un capdavanter del moviment neoclàssic Der Weg zur Form ‘El camí vers la forma’, 1906 És autor dels drames Canossa 1908 i Brunhild 1909, de la novella Der schmale Weg zum Glück ‘L’estret camí cap a la felicitat’, 1904 i de contes inspirats en la tradició italiana Publicà també l’assaig, d’idees conservadores, Der Zusammenbruch des Idealismus ‘L’enfonsament de l’idealisme’, 1919

Fou mestre de capella de Rudolstadt El que resta de la seva producció diverses cantates, dos motets i un llibre de sonates per a violí, viola de gamba i baix continu, mostra una considerable influència de Lully

Establert des del 1494 a Augsburg, collaborà amb Holbein el Vell en el retaule de Kaisheim 1502 Entre altres obres hom li atribueix la Magdalena , anomenada La bella alemanya Musée du Louvre Representa la transició entre el gòtic i el Renaixement

Professor a les universitats de Bonn, Kiel i Berlín, fou un dels primers neokantians Les seves investigacions se centraren en les relacions entre la lògica i la psicologia i, en particular, en la delimitació dels camps d’ambdues Entre les seves obres cal esmentar Über Inhalt und Geltung des Kausalgesetzes ‘Sobre el contingut i la validesa de la llei causal’, 1905 i Erkennen und Verstehen ‘Conèixer i comprendre’, 1921

Fou professor de patologia i terapèutica a la Universitat de Heidelberg Investigà sobre electroteràpia i descobrí diverses malalties, com la distròfia muscular progressiva que afecta els músculs pelvianofemorals malaltia d’Erb i la paràlisi produïda per alteracions del fascicle piramidal de la medulla paràlisi d’Erb