Resultats de la cerca

Treballà per a Versalles, però les obres més admirades foren per a la ciutat de París la font del carrer Grenelle i l’estàtua eqüestre de Lluís XV, destruïda durant la Revolució Francesa És cèlebre, també, L’Amor tallant el seu arc a la maça d’Hèrcules

Imità l’estil de NPoussin i CGellé en composicions com Paisatge amb arquitectures Musée du Louvre Com a decorador treballà amb ELe Sueur a l’Hôtel Lambert de París i a les habitacions d’Anna d’Àustria al Louvre, juntament amb el seu fill Pierre-Antoine Patel

Fou deixeble de PBaudry i Carolus-Duran Fou un dels pintors que entorn de PGauguin formaren l' escola de Pont-Aven Participà en el Primer Saló dels Independents de París 1884 Entre les seves obres cal esmentar Els penya-segats de Concarneau Musée des Beaux-Arts, Tours

Professor de la clínica neurològica de la Salpétrière de París 1947-60, ha estat donat el seu nom a l’associació d’una simptomatologia pseudotabètica i d’una espondilitis síndrome d’Alajouanine-Françon La seva collaboració en el progrés de la neurologia moderna ha estat molt important

Muller del pintor Mikhail Larionov , s’establí a París el 1914 La seva obra, es caracteritza per un colorisme cubista, inspirada en el folklore rus Dissenyà decoracions per als ballets muntats per Diaghilev Le coq d’or 1914, Sadko 1916, Núpcies 1923, L’ocell de foc 1926

Format a Amsterdam, arribà a París el 1721, on esdevingué amic i collaborador de Chardin S'especialitzà en el retrat burgès, gènere del qual arribà a ésser un mestre destacat Hom conserva obres seves al Musée du Louvre, al Rijksmuseum d’Amsterdam, a Montpeller i a Versalles

Format a París sota la direcció de Marcel Mauss a l’Institut d’Ethnologie, el 1951 féu el treball de camp a la Provença sobre la tarasque Entre el 1951 i el 1955 fou professor de l’Institut d’Antropologia de la Universitat d’Oxford, i el 1955, director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París L’any 1948 inicià unes investigacions etnogràfiques al sud de l’Índia, el resultat de les quals foren la monografia titulada Une sous-caste de l’Inde du Sud organisation sociale des Pramdai Kallar 1957 i una revisió teòrica del parentiu dravídic del…

Tot i que ha estat considerat deixeble de la capella de la catedral de Girona, la documentació conservada no ho pot demostrar, com tampoc no és segur el seu lloc de naixement, que segons alguns estudiosos és Celrà Gironès Es formà amb J Barba, primer a Girona i després a Barcelona Possiblement actuà com a organista suplent a Santa Maria del Mar quan el mateix Barba ocupava el càrrec d’organista Posseïdor d’una bona veu, feu una gira per Menorca amb una companyia d’òpera i dí passà a París, on s’establí A la capital francesa arribà a fruir de molta consideració com a professor de…

Estudià cant gregorià, harmonia, piano i música de cambra a l’Escolania de Nostra Senyora de la Mercè de Barcelona, i posteriorment fou alumne d’A de Larrocha a l’Acadèmia Marshall i J Cercós Els anys cinquanta estudià a l’École Normale de Musique de París amb A Cortot, B Bascouret i Y Nat Simultàniament estudià composició i orquestració amb S Bacarisse i M Ohana, i a Barcelona tingué com a mestre M Blancafort En aquesta època inicià també la seva carrera internacional com a concertista de piano Feu de jurat en nombrosos concursos i fou professor de piano i d’estètica a l’École Normale de…

Vida i obra Dedicà tota la seva obra a la història de França Tonsurat el 1762 pel bisbe de Perpinyà, De Cardevac de Gouy d’Avrincourt, fou rebut a la congregació de Sant Maur, al monestir NS de la Daurada, de Tolosa Fou conegut com a Dom Brial Promogut als ordes menors de Carcassona el 1767, fou sotsdiaca a la mateixa ciutat l’any següent, i, el 1770, diaca i prevere a Bazàs, Gascunya Visqué al monestir dels Blancs Mantells de París 1774-90, i després es traslladà a l’abadia de Saint-Germain-des-Prés Amb l’anada a París, Dom Brial ingressà al món dels historiadors…