Resultats de la cerca

Nen prodigi, cursà els estudis de piano a la seva ciutat natal amb L Rucinska i J Neswadba Els continuà al Conservatori de Viena amb J Dachs piano i F Krenn composició, i a Sant Petersburg, on es diplomà Posteriorment es perfeccionà al costat de F Liszt 1875, amb qui sortí a l’estranger, i obtingué èxits notoris com a virtuós del piano En alguns concerts utilitzà el piano Mangeot de doble teclat que havia inventat J Wieniawski La seva obra se centrà òbviament en el piano, per al qual compongué poloneses, masurques, valsos, fantasies, el famós recull Les roses et les épines , opus…

Aprengué primer del seu pare, el compositor Jan Stefani, i després anà al Conservatori de Varsòvia, on estudià del 1821 al 1824 Ja des del 1813 havia cantat i tocat el violí al cor i a l’orquestra de l’Òpera de Varsòvia Més tard, fins i tot en dirigí el ballet gènere per al qual escriví uns quinze títols, entre els quals Mimili, o Els Estirians , 1837, i Stach i Zoska , 1839 Professor de cant des del 1827, arribà a ser director de música de nombroses esglésies de la ciutat És autor també de dotze opéras-comiques i melodrames Lliçons de botànica , 1829 El jueu errant , 1850, unes…

Emparentat amb la mare de Chopin, fou considerat pels seus contemporanis, entre els quals el compositor suís S Thalberg, un dels millors pianistes del seu temps, amb un estil d’interpretació clar, lleuger i melodiós que recordava el de F Chopin Estudià piano amb el seu pare a Cracòvia, i més tard continuà els estudis musicals al Conservatori de París També fou deixeble de Chopin, que reconegué el seu talent i l’animà a continuar la carrera pianística Després d’algunes gires internacionals, el 1850 s’establí a Varsòvia, on dugué a terme una important tasca docent i guanyà fama com…

Vida Estudià a Maó amb els mestres Mir Andreu i Cardona Posteriorment completà la seva formació musical al Conservatori de València Un cop acabats els estudis desenvolupà la seva activitat concertística, especialment arreu de la Península Ibèrica i el Magrib Dirigí la Banda, l’Acadèmia i l’Agrupació Instrumental de Ciutadella Fou director de la Coral Tomás Luis de Victoria de Cartagena i, entre el 1954 i el 1959, de la Capella Oratoriana de Palma Com a compositor conreà diversos gèneres simfònic, música de cambra, per a piano, per a coral i lied La seva dedicació a la cançó…

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins…

Fou alumne de F Fenaroli composició i contrapunt al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nà pols Debutà com a compositor d’òpera a Roma el 1791 amb Silvia e Nardone , començant així una carrera que el dugué a molts teatres italians El 1803 es traslladà a París, on treballà com a compositor i maestro al cembalo al Théâtre des Italiens fins el 1809, any en què tornà a Itàlia El 1812, després que G Rossini estrenés La pietra del paragone , Mosca l’acusà d’haver-li plagiat I pretendenti delusi 1811, sobretot la utilització del recurs del crescendo El 1817 s’establí a Palerm, on…

Estudià violí amb el seu pare, Karl Hubay A onze anys debutà amb un concert de GB Viotti, i dos anys després fou enviat a la Berlin Hochschule für Musik, on estudià amb J Joachim fins el 1876 Feu concerts per tot Europa com a solista i com a component del Quartet Hubay Fou professor de violí del Conservatori de Brusselles en 1882-86 i de l’Acadèmia de Budapest, la qual dirigí entre el 1919 i el 1937 i on entrà en conflicte, a causa del seu conservadorisme, amb B Bartók Tingué com a alumnes J Szigeti i A d’Ara nyi El 1907 fou nomenat cavaller, i el 1913 doctor honorari, de la…

A l’edat de vint-i-cinc anys ingressà al Conservatori d’Amsterdam, on fou deixeble de B Zweers El 1918, juntament amb W Pijper, H Zagwijn, S Dresden i M Vermeulen, creà la Societat Holandesa de Música Contemporània, esdevinguda posteriorment 1922 secció holandesa de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El 1930 fundà la publicació "De Moderne Miziek", que dirigí fins el 1940 Gran defensor de la música contemporània, a partir del 1950 organitzà al Museu Stedelijk unes sèries de concerts gràcies a les quals foren estrenades a Holanda obres de compositors com A…

Fill d’una família acomodada, la seva mare l’animà en les seves inclinacions musicals i estudià a Eton College i al Conservatori de Frankfurt De nou a Anglaterra, el 1901 es feu cèlebre amb Four Songs of the Sea , escrites aquell mateix any a Frankfurt, èxit que consolidà arran de la interpretació del cicle de cançons To Julia 1905 Les seves cançons obtingueren una gran popularitat i, des del punt de vista qualitatiu, superaren amb escreix la banalitat de les cançons i balades de l’època Escriví les òperes The Blue Boar 1933 i Julia 1936, que no tingueren gaire ressò,…

Estudià al Conservatori de París amb P Rougnon, A Taudou, Bourgault-Docoudray i G Caussade Després de treballar com a violinista d’orquestra, feu el seu debut com a director al Théâtre des Arts el 1908 Entre les orquestres que dirigí cal esmentar la del Théatre des Champs Elysées 1913, l’Orquestra Pasdeloup 1928-32, l’Orquestra Nacional de la Radiodifusió Francesa, que fundà ell mateix el 1934, i la de l’Òpera de París 1945-50 Fou un fervent defensor de l’obra de C Debussy, del qual era amic íntim i sobre el qual escriví una monografia 1953 Com a compositor es caracteritzà per…