Resultats de la cerca
Es mostren 32587 resultats
Partit Català Proletari
Política
Grup polític creat per Jaume Compte pel gener del 1934 després que Estat Català-Partit Proletari intentés sense èxit la formació d’un gran partit obrer catalanista.
Romangué molt arrelat al CADCI i, mort Compte en els fets d’octubre del 1934, passà a ésser encapçalat per Pere Aznar i Artur Cussó El seu òrgan de premsa fou L’Insurgent i tingué uns 500 afiliats Integrat al Front d’Esquerres de Catalunya, pel juliol del 1936 fou cofundador del PSUC
Joaquim Cil i Borés
Educació
Medicina
Metge, catedràtic de cirurgia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona des del 1838 i, després, a la facultat de medicina (1843-80), de la qual fou degà.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres des del 1837 Fou dirigent de la Societat dels Templaris, de sentit reaccionari, i creador i impulsor de la revista “El Sentido Católico de las Ciencias Médicas” 1879, que tingué una funció de defensa enfront del positivisme dins la medicina catalana
Harmodi
Història
Jove atenès que amb Aristogíton dirigí la conspiració contra Hípies i Hiparc (514 aC), fills de Pisístrat, que dominaven Atenes després de la mort de llur pare.
Emma de Barcelona
Cristianisme
Primera abadessa del monestir de Sant Joan (dit després de les Abadesses), creat per a ella el 885 pels seus pares, els comtes Guifré I i Guinedilda.
Sota la tutela del bisbe Gomar de Vic i d’un grup de clergues, governà directament l’abadia a partir del 897, per a la qual el 899 obtingué del rei Carles el Simple un precepte d’immunitat i protecció Més de cent documents entre el 902 i el 942 parlen de la seva intensa activitat a favor del patrimoni del seu monestir i del repoblament de les seves terres a Vallfogona de Ripollès, Llaers, Seguries i les valls de Lillet i de Ribes El 913 precisà davant els seus súbdits i el comte Miró els drets jurisdiccionals del seu monestir El 921 cedí els seus quantiosos béns privats a Sant Joan Féu…
Somme
Riu
Riu (245 km) de la Picardia (França), que neix prop de Saint-Quentin i desemboca en un ample estuari del canal de la Mànega, després de banyar Amiens.
Al curs alt del riu, al nord-est del departament del Somme i al sud-est del del Pas de Calais, hi tingué lloc la batalla del Somme 1 de juliol de 1916 – 18 de novembre de 1916
Polinyà de la Ribera
Campanar de la parròquia Sagrat Sopar del Senyor de Polinyà de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, estès a la plana al·luvial de la dreta del Xúquer (límit septentrional del terme), després de la seva confluència amb el riu Magre.
El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant Sebastià fou bastida el 1727…
Bonavista de la Creu
Barri
Barri residencial d’Alacant (Alacantí), situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939.
El 1952 fou erigit en parròquia En castellà és anomenat Vistahermosa de la Cruz
s’Almudaina d’Artà
Història
Antiga fortalesa islàmica que donà nom a una alqueria del terme d’Artà, repartida el 1232, després de la conquesta cristiana, entre els monjos premonstratencs i el rei.
En aquesta darrera meitat, centre geogràfic de la península d’Artà, hi fou bastida l’antiga vila d'Artà anomenada en un principi s' Almudaina d’Artà i el santuari de Sant Salvador d’Artà a l’altra meitat, els premonstratesos hi fundaren el monestir de Bellpuig
sintonia
Música
Fragment musical o melodia que transmet una emissora radiofònica abans o després de les emissions normals, per tal de permetre a l’auditor de localitzar-ne la freqüència.
Fou cèlebre, durant la Segona Guerra Mundial, la de la BBC de Londres, formada pels primers compassos de la Cinquena simfonia de Beethoven
pronació
Anatomia animal
Situació en què es troba l’avantbraç després de fer aquest moviment, en la qual el palmell de la mà mira cap avall estant el braç estès endavant.