Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
Monistrol de Calders

Monistrol de Calders (Moianès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Moianès, situat a la capçalera de la riera de Calders, al seu torn formada per l’aiguabarreig de les rieres de Marfà (o de la Golarda), de Sant Joan i de l’Om.
Situació i presentació Limita a l’W-NW amb Calders, al NE amb Moià, a l’E amb els municipis de Castellcir, Castellterçol i Granera, i al S amb Mura Bages Monistrol de Calders, que del 1937 al 1939 rebé el nom de Monistrol de Bages, és un municipi de creació moderna que se separà de Calders en virtut de la llei del Parlament de Catalunya, del 5 de juliol de 1934 Així se satisfeia una antiga aspiració dels monistrolencs que, malgrat l’origen històric comú sota la demarcació de l’antic castell de Calders, mantenien per geografia i per tradició una vida pròpia ben diferent de la de Calders El…
Mieres

Sector de la vila de Mieres (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, al límit amb el Gironès.
Situació i presentació El terme municipal és situat al sector est de la comarca, en contacte amb el Pla de l’Estany municipi de Sant Miquel de Campmajor, a l’E, i amb el Gironès municipi de Sant Martí de Llémena, al S Termeneja a més amb els municipis de Sant Ferriol N, Santa Pau W i Sant Aniol de Finestres SW El territori comprèn una de les cubetes que formen la fossa tectònica de la Baixa Garrotxa, separada de la vall de Llémena pel horst format per la serra de Finestres a l’W del terme i la de Rocacorba al SE, enllaçades pel collet de Bastarra S i les serres de Trentinyà i de Portelles…
el Pla d’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya situada en una extensa plana de la Depressió Central Catalana.
Cap de comarca, Mollerussa Forma una unitat històrica i econòmica És situat en el sector oriental de la gran plana lleidatana, a llevant del Segre entre Balaguer i Lleida, que en constitueix el límit occidental El límit septentrional són les serres de Bellmunt 379 m i Almenara 459 m, que la separen de la Ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres de Segarra i de les Garrigues És un territori de paisatges horitzontals, que davalla amb suavitat fins a la plana i és envoltat per terres altes al N, al S i a l’E El contacte entre la muntanya i la plana és brusc i sobtat…
el Pla de l’Estany

Comarca
Comarca de Catalunya.
Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…
Fogars de la Selva

Església de Sant Cebrià, a Fogars de la Selva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva és situat a l’extrem meridional de la comarca.
Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…
Fígols Vell

Fígols Vell amb l’església de Santa Cecília al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà situat a la banda occidental de l’Alt Berguedà.
Situació i presentació El terme municipal és al massís muntanyós de la serra d’Ensija i de rasos de Peguera, on forma l’alta vall de la Garganta i també l’alta vall del riu de Peguera Inclou també, a l’extrem occidental del terme, una petita part de la capçalera de l’aigua d’Ora, que és la vall de la Font del Pi Limita al N amb els termes de Saldes i Vallcebre a l’E amb el de Cercs al S amb un enclavament de Montmajor, amb l’extrem septentrional del terme de Castellar del Riu i amb el de Cercs i, per l’W, amb l’extrem septentrional del terme de Guixers Solsonès i, en uns pocs centenars de…
Bausén

Bausén
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, el límit del qual és bona part fronter amb la regió occitana de Comenge.
Situació i presentació El municipi de Bausén, de 17,72 km 2 , d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca Limita amb els termes aranesos de Canejan E, Les E i S i amb els francesos de Luixon W i N i Fòs N Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona prop del pont d’Era Lana el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la…
Vilafant
L’església parroquial de Vilafant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilafant, d’una extensió de 8,35 km 2 , és situat a la vall mitjana del Manol, al SW de la ciutat de Figueres El territori, prop del sector de contacte de la plana alluvial amb els primers contraforts prepirinencs, és lleugerament ondulat per turons poc elevats i minses serres Al N el municipi confronta amb els termes de Llers i de Figueres, aquest últim també pel sector oriental A ponent, Vilafant limita amb Avinyonet de Puigventós i a migdia amb Borrassà i amb Santa Llogaia d’Àlguema, municipi amb el qual fa de divisòria, al SE, el curs del Manol…
Vilada
Vilada
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la vall baixa del Margançol, fins a la seva desembocadura al Llobregat, prop de la Baells.
Situació i presentació Limita al N amb Castell de l’Areny, al N i l’W amb la Nou de Berguedà, a l’E amb Borredà i al S amb Cercs i la Quar Aquest municipi, que actualment solament presenta com a entitat de població el nucli urbà, força dispers, del poble de Vilada, constava originàriament de tres nuclis que corresponen a les tres parròquies de Sant Joan de Vilada, de Santa Maria de Roset i de Santa Magdalena de Gardilans o Guardiolans, esmentades el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell Després d’una època d’inseguretat, l’impuls repoblador de Guifre el Pelós tornà a donar vida…
Vall-llobrega

Església de Sant Mateu de Vall-llobrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent a la d’Aubi, a la qual desemboca prop del Figuerar (Palamós).
Situació i presentació El terme limita al N amb Vulpellac, a l’E amb Mont-ras i al S i l’W amb Palamós El sector muntanyós, al N, al NW i, en part, al SW, ocupa poc més de la meitat del territori i és cobert de bosc pins i alzines sureres Montagut, de 269 m d’altitud i límit amb el municipi veí de Palamós antic terme de Vila-romà, és el punt més alt de la contrada La vall, ben conreada, s’eixampla i s’obre vers el SE, cap a les terres planes del corredor de Palafrugell És drenada per la riera de Vall-llobrega, tributària per la dreta de la riera d’Aubi, a la qual desemboca ja dins el municipi…