Resultats de la cerca
Es mostren 6481 resultats
cicadàcies

Cicadàcies (cica)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de cicadòpsids constituïda per unes 65 espècies vivents i un gran nombre de restes fòssils de plantes que visqueren des del Carbonífer superior fins al començament del Juràssic.
Són plantes arborescents semblants a palmeres o a falgueres arborescents, amb una roseta de grans fulles pinnades a l’àpex de la tija Són dioiques les flors masculines, molt grosses, tenen nombrosos microsporofilles i neixen també a l’àpex de la tija les femenines són constituïdes per macrosporofilles homòlegs de fulles vegetatives i d’àpex pinnat com aquestes, però mancats de clorofilla i amb els macrosporangis situats a la base, a banda i banda Es reprodueixen mitjançant la fecundació dels arquegonis, situats en els primordis seminals, per uns grossos espermatozoides els més grossos dels…
Boïl
Història
Antic terme del castell de Boïl, al sector meridional de Sobrarb (Aragó), a la vall del riu Ena, les restes del qual són aturonades a 974 m d’altitud.
Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI
Sant Martí de Fonollar
Església
Església del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir), al sector pla del terme, a la vall del Tec.
La seva església de Sant Martí, esmentada ja el 844 com a dependència de Santa Maria d’Arles, preromànica, té una sola nau coberta en volta de ferradura sobre dos arcs torals La capçalera, rectangular, és més estreta Els arcs es caracteritzen pel ressalt dels peus drets Són notables les restes de les pintures murals que es conserven a les parets i a la volta de la capçalera, d’un gran vigor expressiu i vivacitat i riquesa de colors, probablement obra del segle XII Hom designa popularment la capella amb el nom de la Maüt , fet que ha estat relacionat amb el possible patrocini de…
monestir de Sant Feliu d’Amunt
Priorat
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de Sant Feliu d’Amunt (Rosselló).
L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut Té un timpà esculpit,…
Sant Esteve de Mar
Castell
Antic castell de la costa del Baix Empordà, situat en un promontori entre la cala de s’Alguer i la platja de la Fosca.
Pertanyia a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà i a la jurisdicció del capítol de Girona El comprà, amb el seu terme, el rei Pere II el Gran, l’any 1277, que hi creà el port i la vila de Palamós Enderrocat pràcticament durant les guerres dels remences, restà abandonat i vers els s XVI-XVII fou convertit en masia De la fortalesa només es conserven algunes bases de torre i de murs No hi ha cap vestigi de la capella dedicada a sant Esteve, esmentada al segle XIV Prop seu es bastí al segle XIX l’esglesiola de Sant Esteve Modernament han estat descobertes restes preromanes similars a les…
scrapie
Veterinària
Encefalopatia espongiforme que afecta ovelles i cabres.
La malaltia, d’origen priònic prió, fou detectada al s XVIII a la Gran Bretanya i afecta les ovelles i les cabres Tot i que resulta mortífera entre els animals afectats, no hi ha proves que demostrin la seva transmissió a les persones Malgrat això, cada cop pren més força la teoria que l’encefalopatia espongiforme bovina EEB fou provocada per la ingestió de pinsos composts elaborats amb farines de restes d’ovelles afectades de scrapie El resultat fou l’entrada a la cadena alimentària humana de productes de risc i la més que probable aparició de la variant de la malaltia de…
sèmola
Alimentació
Producte intermedi de la molta dels cereals, que és separat de la flor de la farina i de les partícules de segó en els cernedors i tornat a moldre per a obtenir més farina.
Segons el seu diàmetre, hom la classifica en sèmola grossa més de 0,6 mm i fina de 0,4 a 0,6 mm La sèmola de blat , neta i sense restes de tegaments i germen, formada doncs per partícules d’endosperma, és emprada per a fer sopes i farinetes i en la fabricació de pastes alimentoses Les millors qualitats són obtingudes dels blats durs i dels rics en gluten La de blats tendres es desfà en la cocció i forma un conjunt mucilaginós La sèmola de blat de moro és emprada com a succedani de la sèmola de blat i per a fer púdings La sèmola d’arròs , emprada generalment per a fer sopes, és…
arauac
Etnologia
Individu del grup de pobles de llengua arauac, àmpliament distribuïts per l’Amèrica del Sud i les Grans Antilles.
Són considerats originaris dels vessants de l’Orinoco i del riu Negre Les restes arqueològiques més antigues es troben a l’àrea de les selves tropicals de l’Amèrica del Sud, que en continua essent l’hàbitat actual La forma de vida dels arauacs es basa en l’agricultura Fan ceràmica de colors amb decoracions antropomòrfiques, zoomòrfiques i geomètriques La seva organització social i política consisteix en poblats, agrupats i dirigits per caps territorials que hereten els càrrecs Els pobles arauacs es regeixen per sistemes de parentiu diversos afiliació per línia materna i afiliació…
Ciutat Vella
Districte
Districte de la ciutat de València.
Limita al nord amb la Saïdia i Campanar, a l’est amb Pla del Real, al sud-est amb l’Eixample, al sud i l’oest amb Extramurs Està format pels barris del Carme, el Mercat, el Pilar Velluters, la Seu, la Xerea i Sant Francesc És la zona més antiga de la capital valenciana S'hi poden trobar les restes romanes de l’antiga Valentia, a més de vestigis de la ciutat musulmana i la gran majoria d’edificis remarcables de la ciutat des de l’edat mitjana fins l’època moderna Acull les principals institucions de la ciutat i el País Valencià, com les Corts Valencianes, la Presidència de la…
Miramar
Lloc del municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l’Hospitalet de l’Infant.
El lloc fou adquirit els primers anys del s XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l’Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l’Ebre Banyoles A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s’hi construí una gran llotja de la qual queden les restes per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d’ésser carregat en naus vers Barcelona A mitjan s XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les installacions…