Resultats de la cerca

Nomenat inspector general de finances el 1783, intentà el redreç econòmic Volgué evitar 1786 la fallida nacional amb reformes radicals, d’acord amb l’escola fisiocràtica imposts territorials tant sobre els estaments privilegiats com sobre el tercer estat, assemblees provincials, reforma de les antigues prestacions feudals, abolició de les duanes internes, etc Sotmeté aquestes propostes davant una assemblea de notables 1787, però fracassà per l’oposició de la noblesa, de l’alt clergat, dels magistrats i de Necker Revolució dels Nobles Emigrà a Anglaterra, i des de la Revolució…

Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que  Josep-Melcior Prat  inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843 El 1835…

A 25 anys entrà en una comunitat cristiana independent de Bedford, i esdevingué un predicador notable Per dissident, passà més de dotze anys 1660-72, 1675 a la presó, on escriví Grace Abounding to the Chief of Sinners 1666, narració autobiogràfica de la seva conversió, i la primera part del Pilgrim's Progress 1678, que acabà el 1684, el llibre més llegit a Anglaterra després de la Bíblia i el més important del moviment purità Descriu, allegòricament i sobre una base doctrinal calvinista, els perills i les etapes que el cristià travessa per a arribar a Crist Escriví una seixantena…

Pere el Cerimoniós el féu comte d’Arborea i el contractà amb la seva companyia de 3 500 homes per a combatre la revolta del jutge d’Arborea, a Sardenya 1371 però fou desbaratat pels genovesos quan es dirigia d’Itàlia a Toló per embarcar-se cap a l’illa 1372 Les sospites inicials de complicitat amb els genovesos degueren esvanir-se aviat, perquè posteriorment acomplí diverses ambaixades del duc de Lancaster i de Ricard II d’Anglaterra prop del rei Pere 1373-74-77, i aquest li encarregà el 1374, novament, l’enrolament de tropes gascones i angleses per a fer cara a la invasió de…

Fou fundat el 1935 per Josep M Lamaña, i començà d’actuar en públic el 1936 Els seus directors han estat el mateix Lamaña 1935-57, Enric Gispert fins el 1972 i Romà Escalas fins el 1979 L’any 1979 fou dissolta com a associació independent i el seu valuós fons instrumental gairebé un centenar d’instruments fets a imitació dels originals de l’època i els facsímils de partitures antigues passaren a formar part del Museu de la Música de Barcelona Ha actuat en els principals festivals de música d’arreu d’Europa, i ha fet enregistraments per a la ràdio i televisió de França, Anglaterra…

El 1938 publicà la primera obra, Valor y miedo , recull de contes basats en la guerra de 1936-39 El mateix any passà a Anglaterra, on visqué fins a la mort A l’exili escriví dos assaigs Lorca, el poeta y su pueblo 1945 i Unamuno 1952 La trilogia La forja de un rebelde ha estat considerada la seva obra més important aparegué de primer en anglès The forging of a rebel , 1941-44, i el 1951 fou publicada en castellà en tres volums La forja, La ruta i La llama Escrita en primera persona, tracta del Madrid de l’adolescència de l’autor fins els anys de la guerra i de l’exili

Començà la seva carrera literària amb el conte Lao Zhang de zhexue ‘La filosofia del vell Zhang’, 1924 Visqué molts anys a Anglaterra i als EUA La seva obra més famosa és Loto Xiangzi molt coneguda a Occident, per la traducció anglesa The Rickshaw Boy ‘El noi del Rickshaw ', best-seller a Amèrica i traduïda a moltes llengües Però la novella més important és Quatre generacions sota el mateix sostre L’èxit de la seva peça Lung Xugou ‘El fossar Barba de Drac’ li atorgà el títol d’Artista del Poble Perseguit pels Guàrdies Roigs durant la Revolució Cultural, se suïcidà Fou rehabilitat…

De formació autodidàctica, després d’allistar-se a l’exèrcit començà la seva activitat musical tocant el pifre i el timbal en una banda militar Posteriorment formà part de diversos grups ambulants on cantava i tocava el banjo i el violí, a més de participar en espectacles en què es parodiava la música i el dialecte dels negres americans El 1843, amb els Virginia Minstrels, feu una gira pels Estats Units i Anglaterra L’any 1858 s’integrà en els Briant’s Minstrels, per als quals el 1859 escriví I wish I was in dixie’s land , la seva composició més cèlebre i que fou adoptada com a…

Estigué actiu a Stockport i Manchester, on fou nomenat organista de la Collegiate Church el 1767 Compongué nombroses obres religioses, que agrupà en el recull A collection of Psalm Tunes, Anthems, Hymns and Chants 1766 Almenys dos dels seus fills foren músics professionals Robert Wainwright 1748 - 1782, que substituí el seu pare com a organista a Manchester i que més tard es traslladà a Liverpool, on es distingí com a compositor de sonates per a teclat amb acompanyament, i el seu germà petit Richard Wainwright 1757 - 1825, que ocupà successivament els llocs vacants deixats per Robert a…

Deixeble de Carl Orff en composició, fou director de l’Òpera de Berlín 1924-25 i de la de Magúncia 1925-29 El 1939 s’establí a Anglaterra i el 1947 obtingué la nacionalitat britànica Fou professor de música a les universitats de Cambridge 1942-55, Birmingham 1949-55, Edimburg 1955-62 i Manchester 1962-68 Contribuí a desvetllar l’interès per la música de C Monteverdi i també pels compositors austríacs dels segles XIX i XX, com G Mahler i A Berg, la música dels quals era poc coneguda És autor de llibres sobre G Mahler, A Bruckner, A Berg, C Monteverdi i les òperes de R Wagner La…