Resultats de la cerca

La vila de Trogó o Tragó, vinculada a la vall de Nempàs , posteriorment coneguda com a vall de Cabó, apareix documentada l’any 1038 també és inclosa en l’acta de dedicació de Santa Maria d’Organyà, del 1090 i en l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall al bisbe Bernat Sanç, al 1162 No disposem de constatació directa de l’existència de l’església de Sant Pere d’aquesta vila, que es basa en la menció d’un document procedent de la collegiata de Santa Maria d’Organyà, datat l’any 1035, en què es vengué una terra situada al comtat d’Urgell in…

L’any 997 els preveres Guifré i Recemir i el sacerdot Esclua, donaven a Santa Maria de la Seu i al bisbe Salla, l’església de Sant Pere, situada “in pauo Submontanione infra terminio de villa Cannellas …” Per les afrontacions indicades en el document, no es pot establir amb precisió l’indret on era edificada aquesta església, que molt bé podria tractar-se de la construcció coneguda actualment com Sant Pere prop Canelles, ja que delimiten un ampli territori que arriba des del coll d’Ares o de Barnús, a llevant, fins al riu Segre, i des de Trentacocos , al N, fins al grau de…

Als afores del poble de Solans, aigua avall del riu de Solans, a la dreta d’aquest, hi ha l’ermita de Santa Eugènia, coneguda popularment com Santa Eugina i, fins i tot, grafiada Santa Ansines L’única referència escrita que se’n coneix és en les llistes d’esglésies visitades l’any 1314 al bisbat d’Urgell pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, que es menciona l’església de Santa Eugènia de Vila-rubla, quan l’any 1312 hi consta l’església de Sant Sadurní de Vila-rubla No es pot establir si es tractaria d’un error o confusió de l’escrivà, o Santa Eugènia de Vila-rubla fa…

L’església parroquial de Santa Maria de Salitja, coneguda popularment com a Mare de Déu de les Fonts, havia estat dependent del monestir de Sant Salvador de Breda És esmentada per primera vegada l’any 1019, juntament amb la resta del terme, com a possessió del castell de Brunyola El 10 de maig de l’any 1185 una butlla del papa Luci III confirmava, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia a la parròquia de Santa Maria de Salitja L’església apareix citada com a “ Ecclesia de Sancta Saligia ” en un document de l’any 1279, en el qual es fa…

Dintre de les impressionants ruïnes del castell de Palafolls es conserva sencera l’antiga capella que fa pocs anys fou restaurada pels “Amics dels Castells” És un edifici de planta clàssica, de nau, absis i volta apuntada, refet tardanament, però que ja devia existir en època romànica En procedia una talla del final de l’època romànica coneguda com la Mare de Déu del Castell de Palafolls o de les Dones, que en abandonar-se el castell es va traslladar a l’església parroquial de Sant Genís de Palafolls d’aquí va desaparèixer al final de la guerra civil 1939 També es tenen notícies…

La capella de Santa Anna, coneguda com Santa Anna del Tió, presideix un barri nou de la població de Premià de Mar, situat vers els límits amb Premià de Dalt i Vilassar de Mar Ara no queda cap vestigi de l’època romànica ja que s’ha refet totalment en temps moderns Sembla que es pot identificar amb l’antiga capella de Santa Anastàsia, documentada des del 987 dins l’antiga parròquia de Sant Pere de Premià En les visites pastorals de la diòcesi de Barcelona dels segles XIV i XV és esmentada com a capella eremítica, a la qual, almenys des del 1513, es va sobreposar l’advocació de…

El lloc i el castell de Corbera són documentats per primera vegada l’any 1153, en la donació del castell de Miravet a l’orde del Temple L’església parroquial és coneguda des de l’any 1279, en què el capellà de Corbera apareix en la comptabilitat de la dècima papal El 1314 la parròquia de Corbera fou visitada pel bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El temple romànic era situat al poble antic, on ara hi ha l’església barroca de Sant Pere, malmesa durant la guerra civil de 1936-39 La nova parròquia de Sant Pere, construïda a la part nova després de la guerra, és un edifici de…

Al llarg de quatre anys treballà com a amanuense al priorat de Leominster a Herefordshire, període durant el qual produí diversos manuscrits musicals en els quals apareix el seu nom Un d’ells copia la rota Sumer is icumen in Londres, British Library Harl 978 a sis veus, que tal vegada és la composició canònica més coneguda de tota l’Edat Mitjana El manuscrit conté, així mateix, trenta-set alleluies polifònics que li han estat atribuïts Es tracta de peces dividides en quatre seccions, la segona i la quarta de les quals són per a solista i corresponen al responsori i al vers,…

Estudià música amb Jodoc Entzenmüller al monestir benedictí dels Sants Ulric i Afra Possiblement també treballà amb Roland de Lassus a Munic Des del 1581 ocupà la plaça de preceptor i kantor de l’escola luterana i de l’església de Santa Anna a Augsburg, on desenvolupà una gran activitat musical Escriví el tractat Compendium musicae Augsburg, 1591 amb finalitats pedagògiques Aquesta obra, que conté més d’un centenar de peces seves, fou molt coneguda i utilitzada per tot Alemanya durant força anys en alguna de les seves múltiples reedicions També escriví i edità diversos llibres…

Ha estat identificat amb el compositor Johannes Wreede, natural de Bruges, del qual es coneixen algunes obres litúrgiques en un manuscrit conservat a la Capella Sixtina A partir del 1476 Urreda era actiu com a cantor a la capella del duc d’Alba, García Álvarez de Toledo El 1477 ocupà el càrrec de mestre de capella al servei de la cort de Ferran d’Aragó, on restà almenys fins el 1481 De la seva producció s’han conservat diverses composicions religioses, entre les quals destaca un himne a quatre veus sobre la melodia litúrgica mossàrab del Pange lingua També escriví diverses cançons profanes,…