Resultats de la cerca
Es mostren 4552 resultats
natura humana
Filosofia
Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà, independentment de tota diferència històrica, ètnica o social i àdhuc prescindint del fet que puguin ésser, o no, de fet desenvolupades totes elles i íntegrament.
Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…
jardí

Jardí del palau de Schönbrunn, a Vienna
© Fototeca.cat - F. Gomà
Jardineria
Espai de terreny delimitat, ordenat i plantat amb vegetals plaents (a diferència del jardí agrícola, que té vegetals productius) que hom destina a esbarjo dels estadants d’un habitatge (jardí privat) o de tot un veïnatge (jardí públic).
En països secs, el jardí segueix la tradició de l’oasi i del clos protegit amb parets de l’ambient exterior, més o menys desèrtic Als països nòrdics, la noció de jardí arrenca de la clariana al mig del bosc ombriu El primer és propi de l’Àsia Menor i de les regions mediterrànies i originà el jardí sumeri, l’egipci, el persa, el grec i el romà Roma el difongué per la Mediterrània, on posteriorment el jardí àrab tornà a portar la influència sassànida Aquest jardí, dels sumeris i dels egipcis ençà, és geomètric Dominà l’antiguitat i l’edat mitjana, i des del Renaixement produí el jardí italià, i…
neosporidis
Zoologia
Subclasse d’esporozous que es diferencia de l’altra subclasse (telosporidis) en el fet que els individus no tenen un cicle previ àgam, sinó que la reproducció sexual té lloc ràpidament i tot seguit es formen les espores.
Aquestes són tan complexes, que semblen metazous, i presenten com a característica les càpsules polars, amb un líquid urticant i unes valves plasmodials Típicament tenen un sol hoste La subclasse comprèn tres ordres actinosporidis o actinomixidis, mixosporidis i microsporidis Representants més importants de la subclasse dels neosporidis ordre dels actinomixidis Tetratinomyxon sp ordre dels mixosporidis Mixidium sp ordre dels microsporidis Nosema apis nosema de les abelles Nosema bombycis nosema del cuc de seda ordre dels haplosporidis Urosporidium sp Ichtyosporidium sp
nautiloïdeus
Malacologia
Ordre de mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis, amb conquilla externa, recta en les formes més primitives i cargolada en les posteriors; les sutures dels septes de la conquilla, a diferència de les dels ammonitoïdeus, són simples.
Tenen nombrosos tentacles, molt prims, que en algunes formes fòssils són desproveïts de ventoses Posseeixen dos parells de brànquies i de nefridis Hom coneix membres d’aquest grup des del període cambrià Pràcticament tots els representants d’aquest grup s’han extingit, llevat d’alguns exemplars del gènere Nautilus , anomenat vulgarment nàutil
conòlit
Geologia
Massa de roques intrusives, de forma irregular, la qual, a diferència d’un batòlit, no presenta un contacte ben definit sinó imbricat amb les roques encaixants, les quals apareixen trencades i replegades per la pressió del magma ascendent.
pròteles
Mastologia
Carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels hiènids, pertanyent al grup de les hienes, que no menja carronya sinó insectes i presenta una dentadura reduïda i dèbil, la qual cosa el diferencia de les altres hienes.
D’uns 80 cm de llargada i 45-50 d’alçada, té el pelatge groc terrós i viu solitari o per parelles a l’Àfrica Oriental i Meridional
cambra de dards
Física
Detector de partícules de principi similar al de la cambra de guspires
, de la qual es diferencia pel fet que els impulsos de tensió aplicats entre els elèctrodes són molt més breus (d’una durada d’uns nanosegons
).
La brevetat d’aquests impulsos fa que no arribi a saltar una guspira al llarg de la trajectòria ionitzant de la partícula, sinó que el gas ionitzat només prengui la forma d’un dard al voltant dels ions produïts al pas de la partícula Aquests indicis de descàrrega prenen en un conjunt l’aparença de traces lluminoses filiformes streamers , les quals, mitjançant un amplificador de lluminositat, poden ésser fotografiades, la qual cosa permet de determinar la trajectòria seguida per la partícula
regla de Barrow
Matemàtiques
Regla que s’utilitza per a calcular integrals definides segons la qual el valor d’una integral definida és la diferència entre els valors que pren una primitiva de la funció integrant en els extrems de la integral.
Ortodòxia
Títol que, basat en un concepte doctrinal (fidelitat als set primers concilis ecumènics anteriors a la separació de Roma, a diferència de les Esglésies nestorianes i monofisistes), designa el conjunt de les Esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància Avui, llevat d’una primacia d’honor, el…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…