Resultats de la cerca

Succeí el seu oncle Mateu Doria Lluità a favor dels catalans contra el jutge Marià IV d’Arborea, però en casar-se amb la filla d’aquest, Elionor, canvià de bàndol Morts Marià IV i el germà d’Elionor, Hug IV 1383, el matrimoni féu nomenar successor llur fill Frederic I d’Arborea , i Brancaleó demanà protecció a Pere III de Catalunya-Aragó El rei el retingué com a ostatge a Càller per tal d’assegurar la pau a Sardenya, i, després d’haver intentat de fugir 1385, hagué de sotmetre's amb la muller a l’autoritat reial 1386 i 1388 Alliberat 1390, es rebellà novament, i prengué Sanluri i Esglésies…

Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’Urgell en mans…

Graduat per la facultat lliure de teologia el 1975, el 1979 fou ordenat pastor de l’església luterana noruega Diputat pel partit democratacristià des del 1979, en fou secretari general 1983-95 Ministre d’educació 1983-86 i d’afers estrangers 1989-90, en 1997-2000 fou primer ministre al capdavant d’un govern de coalició format per democristians, liberals i centristes Fou revalidat en el càrrec a l’octubre del 2001 en una altra coalició en la qual el partit de centre fou substituït pels conservadors i amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés En les eleccions generals del setembre del…

Es casà 1392 amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i de Castellbò, i rebé un dot de 85 000 florins i, com a garantia de pagament, la vila, batllia i vegueria de Berga i Berguedà Mort el rei 1396, en recaure la corona en el seu germà Martí I, aleshores absent era a Sicília, el comte de Foix la reivindicà per a ella, com a filla primogènita de Joan I, allegant que els capítols matrimonials de Mata d’Armanyac preveien la successió de les filles en cas de mancar els fills, i envaí els regnes, on posseïa extensos dominis L’expedició fracassà, com també un altre intent, del 1397 Vídua des…

Catedràtic d’ensenyament tèxtil a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l’Escola d’Indústries Tèxtils de Barcelona Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s’afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s’exilià el 1923, a París Dugué a la Societat de les Nacions un document, en nom d’un gran nombre de diputats catalans, defensant els drets de Catalunya Establert a Buenos Aires, el 1925 el govern argentí li encarregà un projecte d’escola d’indústries tèxtils i tints Autor d' El moment actual polític de…

Net de Juan Pacheco, marquès de Villena, i fill d’Alfonso Téllez-Girón y Portocarrero Doctor en ambdós drets, entrà al servei d’Adrià d’Utrecht i l’acompanyà a Roma, quan esdevingué papa Adrià VI, com a cambrer secret Fou prelat domèstic del papa Climent VII i bisbe de Mondoñedo 1532-37, de Ciudad Rodrigo 1537-39, de Pamplona 1539-45, de Jaén 1545-54 i de Sigüenza 1554-60 Com a tal assistí al concili de Trento, on intervingué sovint Hi suscità el tema de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que defensà Fou creat cardenal 1545 i bisbe d’Albano 1547 S'oposà aferrissadament al…

Succeí el seu pare Bernat II vers el 1379 Fou majordom i conseller de Pere III des del 1381 gran privat de Joan I i Violant de Bar Fou un dels processats pel nou rei Martí 1396, però, reivindicat ben aviat, fou conseller de la reina Maria i un dels caps de la defensa del país contra la invasió de Mateu de Foix Governador de Mallorca 1398, hi dictà una notable pragmàtica per a la reforma del consell Mort sense descendència masculina, heretà Miralcamp la seva filla Magdalena, muller de Felip Galceran de Castre-Pinós i filla de la seva segona esposa Elieta de Rocabertí De la seva primera muller…

Durant tot el seu govern lluità contra el Delfinat per qüestió de límits, i a fi de rebutjar les aspiracions al comtat de Savoia del delfí Humbert, que allegava els drets que li pertanyien com a net de Pere II També combaté contra els comtes de Ginebra, desitjosos de trencar els lligams feudals, i contra els bisbes ginebrins, oposats a les pretensions dels comtes de Savoia sobre la ciutat En cerca de suport, Amadeu V s’alià amb Felip IV de França participà en la seva campanya contra Flandes Pel seu primer matrimoni 1272 amb Sibilla de Baugé, hereva del comtat de Bresse, que així…

Modista de professió, era secretària d’una entitat dedicada a la promoció de la població negra de Montgomery Alabama Es convertí en una icona del moviment dels drets civils quan l’1 de desembre de 1955 es negà a cedir el seu seient en un autobús a un home blanc, tal com ordenaven les lleis de segregació dels Estats Units El seu arrest desencadenà una campanya de boicot als autobusos que durà 381 dies, durant els quals centenars de treballadors negres foren acomiadats o detinguts Arran d’aquests fets, el 1956, la Cort Suprema dels Estats Units declarà anticonstitucional la…

Fou enviat com a representant del Congrés espanyol per a assistir a la coronació de Pere IV de Portugal com a emperador del Brasil Pere I 1822 Partidari de l’autonomia de Cuba, destacà entre els catalans que defensaren amb mes convenciment els drets d’aquesta colònia d’ultrrmar El 1843, quan les Corts Espanyoles denegaren la possessió de les actes a alguns diputats cubans, fou un eloqüent defensor en els casos de Saco, Escobedo, Montalvo i Armas, entre altres En els discursos que pronuncià en defensa de la causa dels diputats cubans, advocà perqué Espanya donés una llibertat més…