Resultats de la cerca
Es mostren 4700 resultats
Giovanni Tebaldini
Música
Musicòleg i compositor italià.
Vida Inicià la seva formació musical a Brescia i la continuà al Conservatori de Milà del 1883 al 1885, amb A Bazzini, A Ponchieli i Amelli El 1888 realitzà un viatge per Alemanya que el portà a Bayreuth, Munic i Ratisbona, on estudià a la Kirchenmusikschule En 1889-93 fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia, i a partir del 1894 ocupà el mateix càrrec a la basílica de Sant Antoni a Pàdua Dirigí el Conservatori de Parma del 1897 al 1902, any en què passà a ser director musical de la Santa Casa de Loreto, fins el 1924 El 1892 fundà la revista "La scuola veneta di musica sacra…
Gaetano Latilla
Música
Compositor italià.
Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70…
Giovanni Andrea Bontempi
Música
Nom amb què és conegut el compositor, cantant i musicògraf italià Giovanni Andrea Angelini.
Com molts dels cantants castrats del Barroc, adoptà el nom del seu primer protector, Cesare Bontempi Al servei del cardenal Francesco Barberini, estudià amb Mazzocchi, i després, del 1643 al 1650, fou cantor a Sant Marc de Venècia amb Monteverdi i Cavalli Més tard s’establí a Dresden, i el 1656 fou nomenat mestre adjunt de Schütz i de Vincenzo Albrici El 1680, en morir l’elector Joan Jordi II, tornà a Itàlia i, malgrat exercir de mestre de capella a Foligno, es dedicà principalment a l’estudi i a escriure Bontempi és important sobretot per la seva contribució a l’arrelament de l’…
Antonio Giannettini
Música
Compositor, organista i cantant italià.
Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És…
Antón Larrauri
Música
Compositor basc.
Nascut en una família de músics, es formà inicialment al marge dels centres acadèmics, amb Víctor Zubizarreta i Julio Valdés Es llicencià en filosofia i lletres, i entre el 1960 i el 1971 fou crític musical d'"El Correo Español" a Bilbao El 1968 estrenà les obres orquestrals Dédalo i Apokatástasis , les primeres d’una certa envergadura del seu catàleg El 1972 compongué Ezpatadantza , per a orquestra i cor, en què utilitzà elements de la música popular basca, integrats dins un llenguatge avantguardista Totes aquestes obres gaudiren d’un gran èxit, tant de públic com de crítica, i convertiren…
Andrea Stefano Fioré
Música
Compositor italià.
Nen prodigi i compositor precoç, a tretze anys era músic de cambra de Víctor Amadeu II de Savoia, a qui dedicà la seva Sinfonie da chiesa , un volum de dotze trio sonates publicat a Mòdena el 1699 El 1697 ingressà a l’Accademia dei Filarmonici de la seva ciutat natal Entre el 1703 i el 1705 realitzà un viatge d’estudis a Roma finançat pel duc de Savoia i l’any 1707 fou nomenat mestre de capella a la cort de Torí, càrrec que detingué fins a la mort Entre els seus collegues cal destacar el violinista GB Somis, l’organista Marc-Roger Normand, cosí germà de François Couperin el Gran…
Mikhail Rudy
Música
Pianista soviètic naturalitzat francès.
Començà a estudiar música a cinc anys i quan en tenia setze ingressà al Conservatori de Moscou, on fou deixeble de Jakov Flier El 1971 fou guardonat al Concurs Bach de Leipzig i el 1975, any en què acabà els estudis, guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano a París Aquest fet afavorí la seva projecció internacional i a partir d’aquell moment inicià una destacada carrera concertística, sobretot a les ciutats més importants de l’antiga Unió Soviètica i de l’Europa de l’Est El 1976 s’establí a París i adoptà la nacionalitat francesa Molt estimat pels directors per la claredat del seu…
Brad Mehldau
Música
Pianista nord-americà.
Realitzà estudis de piano clàssic i alhora formà part de la banda de jazz del seu institut Posteriorment completà els estudis a la New School de Nova York Aviat s’incorporà al grup de Jimmy Cobb, i durant el període 1992-93 actuà sovint en petits clubs d’Europa, entre els quals la Cova del Drac, on enregistrà When I Fall in Love , el seu primer disc amb un trio El 1994 realitzà una llarga gira mundial integrat al quartet de Joshua Redman, amb qui gravà Moodswing El 1995 enregistrà Introducing Brad Mehldau , disc que incloïa diverses composicions pròpies i representà el seu llançament…
òptim
Economia
Situació no millorable d’un subjecte econòmic a la qual arriba, en decidir, amb criteris de racionalitat econòmica, entre opcions alternatives.
Aquest concepte, estretament vinculat al marginalisme, complementa la noció d’equilibri individual, tenint en compte l’escassetat de certs béns o recursos Aquesta accepció individual s’ha fet extensiva a la millor solució possible de qualsevol problema econòmic Un cert nombre d’autors tendeixen a definir dins un marc donat de dades que actuen com a factors definidors o limitatius les situacions òptimes d’empresa, consum, creixement, distribució o població Dos temes usuals són els d’òptim d’empresa i òptim de població L’òptim d’empresa es produeix quan l’empresa ha assolit la seva…
camp magnètic
Esquema del camp magnètic
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una agulla imantada experimenta un parell que tendeix a orientar-la en una determinada direcció.
Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H , o pel vector d' inducció magnètica B , anomenat també densitat de flux magnètic En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del…